Claire's World

相葉ちゃん！

2011-12-24T13:55:00.004+01:00

Sí, avui és el dia!
No, no em refereixo a la nit de Nadal... sinó a l'aniversari de l'Aiba!!
お誕生日おめでとう，相葉ちゃん！！！

Al blog de la Zelgadiss hem parlat entre totes de la seva roba (impossible, per cert) però que ens encanta!! I la Geno he penjat un vídeo Aibamiya al seu blog!

Apa, a celebrar-ho!!

Per cert, BON NADAL!!!!

2011-11-11T18:40:00.001+01:00

Sí, avui és 11/11/11 i m'encanta la campanya de Pocky (ポッキー)!!!

Aquí a Europa es coneix com a Mikado, així que sabeu com són. Els palets de pa recoberts en gairebé la seva totalitat de xocolata. Tot i que al Japó tenen de mil sabors diferents, tot s'ha de dir: de maduixa, de te verd, de llet, de plàtan, de mel, de coco... i un llarg etc. I fan també com amb els kit-kats, creant edicions especials de sabors diferents segons les regions del país o l'època de l'any.

Arrel de veure mil cops l'anunci que ha fet aquest any en Ninomiya Kazunari (del grup Arashi), em vaig enterar que cada any, l'11 de novembre Glico organitza el Pocky Day a Japó. No hi havia pensat abans, la veritat, però clar, els dos pals fan un onze.... jejeje I aquest encara més coincidint amb el dia, mes i any: 11/11/11.

I ara l'anunci dedicat al dia 11 de novembre:

Oi que és guai?

A més tenen el seu canal de youtube on surt gent fent l'anunci! Bé, fent el ximple o simplement ballant la cançó mítica de l'anunci! Si ara mateix fos al Japó, ja us dic que l'hagués fet!!! (Tot i que no sé com va això, ni a on s'ha d'anar ni com s'ha de fer, però ho hagués investigat tot!)

Apa, a ballar una mica de MC Hammer i el seu U Can't Touch This.

食べたい！！！

Saló del Manga 2011

2011-11-07T17:57:00.000+01:00

Com cada any, he anat al Saló de Manga, que per última vegada se celebrava aquest any a La Farga de L'Hospitalet. L'any que ve serà ja a la Fira de Barcelona!! On hi haurà més espai i esperem que es pugui passejar més tranquil.lament!

La veritat és que tampoc sé ben bé què comentar perquè realment ha estat com cada any. Tampoc hi havia gaire a destacar.

Tot el recinte estava ple d'stands i de gent:

Visitants més o menys frikies disfressats de personatges varis:

Treballadors que com cada any han d'anar-hi disfressats:

Una mini exposició de One Piece entretinguda:

Una mini exposició de kimonos:

I una altra relacionada amb els samurais, on hi havia des de cartells de pel.lícules fins a manga, katanes i més:

Aquest dibuix em va encantar!

I al final, como no podia ser altra cosa, vaig acabar comprant-me alguna cosa, i va caure un Domo-kun (どーもくん)! Oi que és maco?

La castanyada!!!

2011-11-02T10:35:00.001+01:00

L'any passat ja vaig parlar dels panellets, l'anterior també... I per això aquest any també!!
Com sempre, he fet els panellets de casa amb la meva mare.

No vaig fer foto del procés (sempre m'oblido!), només quan ja estaven al forn!

Sempre fem els mateixos:

- De pinyons

- De xocolata

- De cafè

- De mermelada de mora

Aquest any de xocolata n'hem fet dos. Un com sempre, i l'altra afegint xocalata fosa per sobre, i he de dir que també han agradat molt!
Ah, i als de mora i els hi hem posat a sobre una mora de llaminadura perquè quedés més graciós.

Espero poder seguir fent els panellets cada any!
Bona Castanyada!!

Halloween!!!

2011-10-31T23:50:00.000+01:00

Aquest any, a més de la Castanyada, també hem celebrat Halloween! Podeu veure com va ser l'any passat o l'anterior...

La veritat és que és molt divertit disfressar-se, però cada any és fa més difícil trobar una disfressa terrorífica (i més si no et vols gastar un duro com és el meu cas). Però al final, després de mirar per botigues agafant idees, i buscant per internet què podria fer, aquest ha estat el resultat:

No està pas malament, oi? I no m'he comprat res! Tot ha estat aprofitat de coses que tenia per casa!

Aquí us deixo amb el meu pare "Chucky"! Oi que és genial?!

La meva tieta anava de zombie, el meu cosí de Jason de "Friday the 13th" i la seva nòvia de mòmia; el meu germà i la seva dona de dimonis; una de les meves germanes de mosca assassina i l'altra de pirata; el meu cosí del personatge de "Saw" i la seva nòvia d'espantaocells...

Resumint, que tots fèiem una pinta.... Però va ser molt divertit!!! Vaig quedar segona en el concurs en el que ens votem entre nosaltres!

Com sempre, la casa dels meus cosins estava perfectament decorada per l'ocasió!

També vam fer concurs de relats i de curtmetratges de por! Va ser moolt divertit!! Jo vaig col.laborar en dos curts, així que estava clar que algun premi m'enduria!! I tots tres participants ens vam endur premi!! Va ser una cosa ràpida i curta, però va tenir la seva gràcia!!

Ningú va marxar amb els mans buides. Tots vam tenir la nostra bossa de Halloween, plena de caramels i accessoris varis, pel.lícules en DVD de por i fins i tot entrades pel cine i un val per fer una ruta de fantasmes per Barcelona!!

It's my lifeeeeeeeeeee!

2011-10-25T17:16:00.000+02:00

Vaig començar a escriure aquest post al juliol, però vaig marxar de vacances i el vaig deixar a mitges... I ara ja és tard per publicar-lo, però mira, com que és breu, el publicaré igualment!

Aprofitant que l'Ada havia vingut uns dies a Barcelona i coincidint amb el concert de Bon Jovi (el 17 de juliol) a l'estadi olímpic Lluís Companys de Montjuïc, no vam poder evitar no anar-hi!

Després de dinar a casa meva gairebé el mateix menú que l'Ada hagués menjat a un restaurant xinès, vam fer el gelat de postre de camí a l'Illa. Estava molt bo, però... tenia poques cookies...

Després de donar una volta i mirar les poques coses que queden de les rebaixes, ja vam agafar el metro per estar ja més a prop de l'estadi.

Va ser parada obligada el nou centre comercial Les Arenas. Jo ja l'havia visitat al cop d'inaugurar-se, però l'Ada encara no, i val la pena pujar al mirar que té.

Les vistes de Montjuïc són molt maques!

Vam sopar i després de fer una cua horrorosa per agafar el bus que ens deixava a prop de l'estadi, per no pujar a peu que feia pal i perquè amb l'Ada embarassada encara en feia més, ja vam trobar la nostra porta d'entrada i en un moment ja érem al nostre seient. Tot i estar lluny, estava més a prop del que ens havíem imaginat, així que estavem super contentes!

El concert va estar molt guai! Va durar mooolt! Però diria que més de 3h (ja gairebé no ho recordo...) i ens ho vam passar molt bé. Va cantar de tot! Tampoc em conec tota la discografia de Bon Jovi, però les que em sabia les va cantar totes! Realment va estar molt bé i aquest home segueix igual de bé com sempre! I en directe, que no l'havia vist mai, m'ha encantat!!

PD. Sí, Geno, por fin publico el post... No tengo vergüenza... Mejor tarde que nunca... jejejeje

Sitges 2011

2011-10-20T01:24:00.002+02:00

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Sitges 2011, ja s'ha acabat! He vist prou pelis, però realment no hi havia gaires que fossin molt bones o simplement bones. Algunes normaletes, altre força dolentes... Però poques que fossin molt bones. Hi he anat tots els dies que he pogut i com faig cada any, us deixo el llistat de les pel.lícules que he vist!

1.
EVA Kike Maíllo 94’ | Espanya, 2011 | Amb Daniel Brühl, Lluís Homar, Marta Etura.

2.
THE THING (2011) Matthijs van Heijningen Jr., 103’ | EUA, Canadà, 2011 | Amb Mary Elizabeth Winstead, Joel Edgerton.

3.
A LETTER TO MOMO Hiroyuki Okiura, 120’ | Japó, 2010.

4.
ANOTHER EARTH Mike Cahill, 92’ | EUA, 2011 | Amb Brit Marling, Matthew-Lee Erlbach.

5.
ATTACK THE BLOCK Joe Cornish, 88’ | Regne Unit, 2011 | Amb Nick Frost, Jodie Whittaker.

6.
BELLFLOWER Evan Glodell, 105’ | EUA, 2011 | Amb Evan Glodell, Jessie Wiseman.

7.
CARRÉ BLANC Jean-Baptiste Léonetti, 80’ | França, Luxemburg, Rússia, Bèlgica, Suïssa, 2011 | Amb Sami Bouajila, Julie Gayet.

8.
LES CONTES DE LA NUIT Michel Ocelot, 80’ | França, 2011 | Amb Julien Béramis, Marine Griset.

9.
THE DIVIDE Xavier Gens, 121’ | Alemanya, EUA, Canadà, 2011 | Amb Lauren German, Milo Ventimiglia.

10.
EMERGO Carles Torrens, 78’ | Espanya, 2011 | Amb Kai Lennox, Mia Mantegna.

11.
HARA-KIRI: DEATH OF A SAMURAI Takashi Miike, 126’ | Japó, 2011, 2011 | Amb Ebizo Ichikawa, Eita, Hikari Mitsushima.

12.
HELL Tim Fehlbaum, 86’ | Alemanya, 2011 | Amb Hannah Herzsprung, Lars Eidinger.

13.
JUAN DE LOS MUERTOS Alejandro Brugués, 94’ | Espanya, Cuba, 2011 | Amb Alexis Díaz de Villegas, Jorge Molina.

14.
KILL LIST Ben Wheatley, 95’ | Regne Unit, 2011 | Amb Neil Maskell, Michael Smiley.

15.
LIVIDE Alexandre Bustillo i Julien Maury, 90’ | França, 2011 | Amb Chloé Coulloud, Jérémy Kapone.

16.
THE MORTICIAN Gareth Maxwell Roberts, 88’ | Regne Unit, EUA, 2011 | Amb Method Man, Dash Mihok.

17.
THE MURDER FARM Bettina Oberli, 97’ | Alemanya, Suïssa 2009 | Amb Julia Jentsch, Monica Bleibtreu.

18.
EL PÁRAMO Jaime Osorio Márquez, 100’ | Argentina, Colòmbia, Espanya, 2011 | Amb Juan Pablo Barragán.

19.
THE PRODIGIES Antoine Charreyron, 90’ | França, 2010 | Amb Jeffrey Evan Thomas, Jacob Rosenbaum.

20.
SAINT Dick Maas, 88’ | Països Baixos, 2010 | Amb Huub Stapel, Egbert-Jan Weeber.

21.
THE SORCERER AND THE WHITE SNAKE Tony Ching Siu-tung, 99’ | Xina, 2011 | Amb Jet Li, Eva Huang, Raymond Lam.

22.
TRABALHAR CANSA Juliana Rojas, Marco Dutra, 99’ | Brasil, 2011 | Amb Helena Albergaria, Marat Descartes.

23.
TROLL HUNTER André Øvredal, 103’ | Noruega, 2010 | Amb Otto Jespersen, Glenn Erland Tosterud.

24.
WOMB Benedek Fliegauf, 107’ | Alemanya, Hongria, França , 2010 | Amb Eva Green, Matt Smith.

25.
APOLLO 18 Gonzalo López-Gallego, 88’ | EUA, Canadà, 2011 | Amb Lloyd Owen, Warren Christie.

26.
CONTAGION Steven Soderbergh, 105’ | EUA, 2011 | Amb Matt Damon, Gwyneth Paltrow, Jude Law.

27.
DRIVE Nicolas Winding Refn, 100’ | EUA, 2011 | Amb Ryan Gosling, Carey Mulligan, Bryan Cranston.

28.
EXTRATERRESTRE Nacho Vigalondo, 90’ | Espanya, 2011 | Amb Julián Villagrán, Michell Jenner, Carlos Areces.

29.
JANE EYRE Cary Joji Fukunaga, 120’ | Regne Unit, 2011 | Amb Mia Wasikowska, Michael Fassbender, Judi Dench.

30.
MELANCHOLIA Lars von Trier, 130’ | Dinamarca, França, Suècia, Alemanya, 2010 | Amb Kirsten Dunst, Charlotte Gainsbourg, Kiefer Sutherland.

31.
MIENTRAS DUERMES Jaume Balagueró, 105’ | Espanya, 2011 | Amb Luis Tosar, Marta Etura, Alberto San Juan.

32.
THE MOTH DIARIES Mary Harron, 85’ |Canadà, Irlanda, 2011 | Amb Lily Cole, Sarah Gadon.

33.
TWIXT Francis Ford Coppola, 90’ | EUA, 2011 | Amb Val Kilmer.

34.
GANTZ Shinsuke Sato, 130’ | Japó, 2011 | Amb Kazunari Ninomiya, Kenichi Matsuyama.

35.
GANTZ: PERFECT ANSWER Shinsuke Sato, 141’ | Japó, 2011 | Amb Kazunari Ninomiya, Kenichi Matsuyama.

36.
INTRUDERS Juan Carlos Fresnadillo, 100’ | Espanya, 2011 | Amb Clive Owen, Carice Van Houten.

37.
SECTOR 7 Kim Ji-hoon, 101’ | Corea del Sud, 2011 | Amb Ha Ji-won, Ahn Sung-ki, Oh Ji-ho.

38.
TORMENTED Takashi Shimizu, 83’ | Japó, 2011 | Amb Hikari Mitsushima, Teruyuki Kagawa.

39.
HANEZU Naomi Kawase, 91’ | Japó, 2011 | Amb Tohta Komizu, Hako Oshima.

40.
MILOCRORZE: A LOVE STORY Yoshimasa Ishibashi, 90’ | Japó, 2011 | Amb Takayuki Yamada, Maiko.

41.
TRIGUN: BADLANDS RUMBLE Satoshi Nishimura, 90’ | Japó, 2011.

Intentaré comentar-ne alguna, però últimament no tinc gaire temps per actualitzar el blog, així que no prometo res.

Per cert, com em passa últimament, no faig poder veure la pel.lícula guanyadora: Red State, de Kevin Smith. Què hi farem!! Espero poder-la recuperar als cinemes!

Us deixo amb el llistat dels premis més destacats!

OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ – SITGES 44
J. A. Bayona, Quim Casas, Lisa Marie, Ryoo Seung-Wan, Richard Stanley

Millor Pel·lícula

Red State, de Kevin Smith

Premi Especial del Jurat

Attack the Block, de Joe Cornish

Millor Director

Na Hong-jin per The Yellow Sea

Millor Actor

Michael Parks per Red State (Kevin Smith)

Millor Actriu

Brit Marling per Another Earth (Mike Cahill)

Millor Guió

Lucky Mckee i Jack Ketchum, per The Woman (Lucky Mckee)

Millor Fotografia

Markus Förderer i Tim Fehlbaum, per Hell (Tim Fehlbaum)

Millor Banda Sonora Original

Steven Price per Attack the Block (Joe Cornish)

Millors Efectes Especials

Lluís Castells i Javier García per Eva (Kike Maíllo)

Millors Efectes de Maquillatge

Steven Kostanski per The Divide (Xavier Gens)

Millor Disseny de Producció

Marc Thiébault per Livide (Alexandre Bustillo & Julian Maury)

Millor Curtmetratge

Ex aequo a Dirty Silverwear, de Steve Daniels, i The Unliving, d’Hugo Lilja

GRAN PREMI DEL PÚBLIC EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
Millor Pel·lícula
Attack the Block, de Joe Cornish

De concert a Milano

2011-07-30T00:03:00.000+02:00

De tant en tant ens agrada improvisar.

I un dia, de cop i volta, amb l'Elphaba vam dir, i per què no anem a veure a Take That? Bé, ho va proposar ella, però no negaré que la idea ja havia rondat pel meu cap. L'ideal per mi hagués estat anar a Londres, però ja estava tot més que super venut. Així que, com que desafortunadament no actuaven a l'estat espanyol, la següent ciutat més propera era Milano. I... en una tarda ja ho teníem tot preparat!

Vam trobanr un vol de Ryanair a bon preu (jo des de Barcelona, ella des de Sevilla), un hotelet ben situat per dormir-hi una nit (en realitat poques hores), i com no, entrades pel concert.

Faré un resum breu del dia, que tampoc donava per més!

Després de trobar-me amb l'Elphaba a l'aeroport, vam agafar el bus i vam deixar les coses a l'hotel. En un moment ja vam arribar a la zona més turística de Milà, ja que tampoc teniem gaire hores per voltar.

Vam dinar a les Galeries Vittorio Emanuele.

Vam visitar el Museu de l'Scala, l'òpera.

El gelat, obligat fer-ne a Itàlia i més amb la calor que feia!!

I per acabar amb la visita turística, tocava pujar al Duomo!

Ja només quedava agafar un tramvia i un bus i plantar-nos a l'estadi San Siro!

I veure els grans Pet Shop Boys (molt i molt grata sorpresa quan vam saber que actuarien!!). Ho van fer genial, cantant durant uns 45min (que es van fer súper curtets) alguns dels seus grans èxits.

I després, les estrelles de la nit: Take That!!

L'estadi estava ple a rebentar. Va ser un concert genial!! Ja sabia que el Robbie està com una cabra, però ara ho sé al 100%! Això sí, és un home espectacle! Era la primera vegada que els veia en concert i em van encantar en directe! Tots ells! Sempre m'han agradat però no he estat fan fan des del principi. Escoltava les seves cançons i tal, però aquest últim disc m'encanta! Això sí, van cantar tant temes nous com molts dels seus clàssics.

Serà que tinc debilitat pels grups maculins... ;-D

日本、おめでとう！！！

2011-07-18T13:06:00.000+02:00

Quina emoció ahir!

La selecció femenina de fútbol del Japó va guanyar als EEUU per 2-2 (3-1 als penals) a la final del Mundial de futbol femení.

Primer va marcar EEUU (Morgan al minut 69), però abans d'acabar el partit, al minut 81, Japó va empatar (gol de Miyama). Ja a la pròrroga, va passar el mateix. EEUU va marcar (gol de Wambach) i quan faltava poc per acabar, Japó va empatar amb un gol de Sawa. Per tant, van tocar els penals i Japó va guanyar per 3 a 1.

Una passada!
Estic súper contenta que les jugadores nipones hagin guanyat la Copa Mundial Femenina!

日本、おめでとう！！！

Tampoc m'agrada tant tant el futbol, però quan es tracta de finals i del Barça, la cosa canvia, jejeje

Aquest any segur que per fi em compro ja d'una vegada la samarreta de futbol de la selecció japonesa! :-D

No sóc shopaholic! (III): Caramels i xiclets

2011-06-17T23:17:00.002+02:00

Per culpa de la publicitat japonesa no puc evitar comprar certes coses. Sort que aquesta vegada són coses barates i petites: caramels i xiclets.

Comencem per uns caramels. Es diuen Hi Chew i són uns caramels tous. Realment estan molt bons! Són com sugus, però de més qualitat -per dir-ho d'alguna manera- i són més tovets i amb sabors molt bons!

I aquí us deixo l'anunci, amb Kanjani8 de protagonistes! M'encanta aquest anunci perquè és super friky i enganxa aquesta cançó súper rara!! Total, que sembla que flipis quan te'ls menges i que no siguin caramels, jejejee

I després d'aquest estressant anunci, ja passem als xiclets. Al Japó em vaig comprar els mítics xiclets Fit's. Havia vist l'anunci mil cops per internet. Sabia que havien fet un concurs i tot amb la música i el ball, i no vaig poder evitar comprar-me'n!

Estan també molts bons!! Mireu l'anunci, que és genial! N'hi ha de molts en el seu canal de YouTube de Lotte. Molts són de gent que va participar i després hi ha els oficials. Podeu perdre perfectament una tarda xafardejant-los!

Realment algun dia crec que faré el ball i faré un vídeo friky dels meus! jejeje

Bé, ara continuem amb més xiclets i amb famosos. És el torn dels xiclets Clorets amb Tamaki Hiroshi! El nostre Chiaki senpai també ho ven molt bé tot!

La veritat... els vaig comprar al Japó i encara no els obert! Em feia pena! Sóc un cas! Però realment tenen bona pinta, no? Si més no això em sembla... ;-P

I ja per acabar, els xiclets Acuo, també de Lotte. Bé, són xiclets perquè els vam comprar i perquè vam veure l'anunci, però vam pensar i tot, veient només el logo, que eren lents de contacte!! Però oi que ho podria ser perfectament? jejeje

Sóc xiclets i els anuncia els nostre gran Ikuta Toma! Són xiclets amb efecte, jejeje

No està tan malament, no? Almenys us heu fet una idea de com són alguns dels anuncis de caramels i xiclets japonesos!

Força Barça!

2011-05-31T00:10:00.000+02:00

Bé, seré breu:
FORÇA BARÇA!!

El dissabte vaig anar a casa els meus tiets i vam veure en família la final de la Champions. Amb projector i una pantalla força gran, vam veure la victòria blaugrana de meravella!

L'afortunada però, va ser ma germana, que va poder anar a Wembley i gaudir de l'ambient que es respirava! Aquesta és una de les fotos que va fer amb el seu mòbil:

Això sí, l'Antònia, que també és culé, va celebrar la victòria com nosaltres, però després estava ja cansada i només volia fer el gos... ;-P

Barbies de llaminadures

2011-05-19T00:22:00.002+02:00

Una de les coses que no m'hagués pensat que faria fent per un casament és un pastís de "chuches". Però ho he acabat fent!

L'Ada em va demanar fer dos pastissos per donar a dues nenes, la Carla i l'Èlia, el dia del seu casament. Vam estar pensant, mirant fotos, preguntant... i ens va agradar una idea que vam veure per internet: fer una barbie amb el vestit de "chuches". Bé, amb la faldilla de llaminadures! No puc evitar-ho, sempre he dit "chuches"... ja sé que no és correcte, però...

Així que mica en mica, vaig anar fent. Primer vaig mirar on podia trobar proxepan, quines "chuches" eren més barates, on podriem comprar les barbies...

Al final vaig acabar comprant el porexpan a Servei Estació, i apa, a casa a donar-li forma... És realment cansat anar foradant el porexpan! Més que res perquè s'enganxa per tot arreu! Però va ser divertit fer-ho!

Després vaig anar a comprar "chuches" i l'Ada es va encarregar de comprar les barbies.

Per poder posar bé les "chuches", vaig posar a sobre del porexpan paper film, perquè sinó diguem que és una mica brut enganxar menjar directament al porexpan, i la cosa bona d'aquests pastissos és que et puguis menjar el que hi ha, no?

Després també vaig descobrir que una barbie era una mica més gran que una altra i vaig haver de fer uns afegits amb cinta adhesiva, perquè sinó quedava la pobre barbie mig nua, i tampoc era plan.

Un cop començava tot a tenir forma, es va tractar de començar a clavar...

Un cor per aquí, un núvol per allà, un cuc, un ou, una coca-cola, unes quantes mores, unes tires de maduixa...

Més o menys es va posar com es va poder, amb no gaire imaginació, perquè tampoc tenia tan material per triar...

És curiós quants escuradents pots arribar a utilitzar!! I com costen de tallar els maleïts! Sort que ja tenia el material adequat per fer-ho i em va anar perfecte! Ho tenia tot controlat!

Total, que vaig acabar fent dues barbies de "chuches" que van servir de regal per la Carla i l'Èlia en el casament de l'Ada. No vaig pensar en fer la foto final, embolicades amb paper transparent i uns llacets vermells...

Però ja us dic jo que van quedar prou maques! I quan les nenes van obrir les bosses, feia una olereta boníssima! I crec que realment els va fer molta gràcia. Així, a més de tenir llaminadures, també es van quedar amb el regal de la barbie i poden jugar amb elles encara ara.

Crec que va ser una bona idea i en el fons va ser divertit fer-ho! Així que si mai ho voleu provar de fer, és fàcil, no us preocupeu! Sembla més del que és.

Saló del Còmic 2011

2011-04-21T21:00:00.002+02:00

Com cada any, he anat al Saló del Còmic de Barcelona. Ja anem per la 29ena edició!!

Aquest any hi havia una mica de zombies, uns quants gats i també Tarzan, entre d'altres coses.

El que em va fer més gràcia d'aquest any van ser dues coses:

1. Trobar exposat un còmic d'un amic meu, en Joan, en tamany gegant! Havia quedat finalista en un concurs del Carnet Jove per una beca de la Generalitat (o alguna cosa així, jejeje), i allà estava la seva obra. Com no, fer-me la foto amb les seves tires "La vida per baix" era obligat!!!

2. Una mini exposició de TBO 4 JAPAN, una iniciativa per recaptar fons pel Japó amb una subhasta de dibuixos originals cedits per autors de còmic i il.lustradors. N'hi havia de molt xulos, la veritat.

No sé gaire què comentar, així que us deixaré amb algunes fotos més, que són bàsiques en un saló d'aquestes característiques.

En Doraemon, que estava exposat amb la resta de gats i em va fer gràcia veure'l, com sempre.

I Gantz, que sembla que està més de moda gràcies a l'adaptació cinematogràfica que espero i desitjo que arribi a estrenar-se a Barcelona el més aviat possible!

Ah, si aneu a la web de l'Ajuntament de Barcelona i mireu una mica les fotos que hi ha al costat de l'article... m'hi trobareu!!! ;-P

Concert solidari amb el Japó

2011-04-12T10:00:00.008+02:00

El divendres 4 d'abril, a les 20h, vaig anar a un concert solidari amb el Japó.

Casa Àsia, el Conservatori Liceu i el Consolat General del Japó a Barcelona s’han unit per promoure aquest concert, amb el nom d'Intencions sonores, en suport a les víctimes del terratrèmol i tsunami posterior al Japó del proppassat divendres 11 de març.

El concert va estar a càrrec dels alumnes del Conservatori del Liceu i de músics professionals japonesos que resideixen a Barcelona. El concert solidari és la primera activitat de la plataforma Força Japó!, que programarà una sèrie d’iniciatives solidàries en els mesos següents.

Es va fer a l'Auditori del Conservatori del Liceu i hi va haver música clàssica, jazz i cançons populars japoneses. Els intèrprets van ser, entre d'altres, Takao Rokugawa, Keina Kono, Mariko Nambu, Taichi Tsukumo, Chio Allin, Natsuko Sugao, Akiko Kuroda, Sadahiro Otani... Van interpretar obres de Bach, Brahms, Saint Saëns, Gaubert i compositors japonesos.

En acabar el concert -que era gratuït- es podien fer donacions. Els diners recollits seran enviats a la Creu Roja a través del Consulat General del Japó a Barcelona.

Personalment, el concert em va encantar! Ho van fer genial! Dues japoneses anaven amb kimono... tot un detall! Estava tant ple de gent que fins i tot uns quants es van asseure a les escales. Hi havia molts japonesos entre el públic i també hi havia molt origami decorant els passadissos anteriors a l'auditori.

Una de les intèrprets, que toca la trompeta -que crec que es diu Natsuko Sugao- va fer un discurs abans de tocar la peça final del concert. Realment em va commoure. Se la veia molt emocionada i es notava que tot el que deia ho deia de cor.

Si tornen a fer un concert d'aquests, us recomano molt que hi aneu! Jo, si puc, repetiré!

I ja per acabar, us deixo amb un vídeo que he fet sobre el concert. M'ha quedat una mica llarg, però es que el concert va començar cap a les 20h i va acabar cap a les 22h... I he volgut posar una miqueta de tot... Tampoc he tingut gaire temps, però espero que amb això us feu una idea de com va anar!

がんばって日本！！

Carnaval 2011

2011-03-06T22:30:00.001+01:00

Bé, al final aquest any per Carnaval, m'he acabat disfressant de...

Rydell High School Cheerleader! (o sigui, animadora de la pel.lícula Grease)

Ho sé, és una mica cutre, però està mínimament currada! Buscar el logo de Rydell High, estampar-lo a una samarreta, buscar una faldilla llarga vermella, cosir un coll de la mateixa tela a la samarreta, fer-me el llaç pel cabell, els pom-pons...

A mi m'encanta! Potser podria haver estat pitjor o millor, però al final crec que ha quedat prou fer per prepar-ho en menys d'un dia, no?

La resta de disfresses han estat genials! Hem tingut un àngel de l'amor (cupido), un lleó, una abella, un Blues Brothers, un home amb barret estrany que no sé com definir, una negra de l'Àfrica... No penjo la foto de grup perquè surt massa gent com per penjar-la, però ja us dic jo que ha estat mooolt divertit!!!

Apa, us deixo amb el trailer de Grease, que porto tot el dia cantant les cançons de la peli.

Oh, Sandy!

Katsumi Komagata i el taller "All in one"

2011-02-21T11:30:00.003+01:00

Ahir diumenge vaig poder anar al taller familiar All in one a càrrec de l’il·lustrador japonès Katsumi Komagata, dins del FLIC, el Festival de literatures infantil i juvenil.

Ja sabeu que m'agrada participar en molts concursos... i MUJI organitzava un per aconseguir entrades dobles per anar a aquest taller i... em van tocar a mi!!! Bé, la veritat és que va participar molt poca gent i per això em va tocar, però estic super contenta d'haver-hi pogut anar. M'encanta MUJI! I m'encanta que organitzi tot tipus d'activitats, com aquella que ja us vaig explicar de buscar "maletes" per Barcelona.

Bé, al que anava. Segur que us preguntareu qui és en Katsumi Komagata i en què consistia el taller, oi? Doncs ara us ho explico.

Segons diu la seva web i els documents de l'associació Tantàgora, organitzadora del taller, Katsumi Komagata va néixer al Japó el 1953. Va passar cinc anys treballant a Nova York, on el 1982 va guanyar la medalla de plata del Club de Directors d'Art d'aquesta ciutat. El 1986 va tornar a Tòquio per fundar la companyia One Stroke, en la qual treballa fins ara. El 1990, inspirat pel naixement de la seva filla, Komagata publica el seu primer llibre per a nens, que va donar lloc a la sèrie de deu llibres, Litte Eyes. L'any 2000 va rebre el reconeixement especial del premi d'iniciació a l'art a la Fira del Llibre per a Infants de Bolonya. Durant el 2003 i el 2004 va desenvolupar un nou concepte de llibres tàctils per a nens cecs.

Katsumi Komagata utilitza en les seves creacions papers multicolors de diferents textures, doblegats i tallats de múltiples maneres per obtenir figures tridimensionals a partir de les superfícies planes del paper, que ofereixen al lector una experiència tant visual com tàctil. Des de 1997 ha presentat exposicions i ha impartit conferències i tallers en països com França i el Japó, on comparteix el seu treball amb pares i fills.

I el que Komagata ens proposa és un taller a partir de la tècnica del collage i utilitzant l’element sorpresa com a recurs. El resultat serà una imatge sorprenent i monocrom partint d’un rectangle de color, i això, sense desaprofitar-ne ni un sol retall.

El resultat del que he fet en el taller és aquest:

Amb la forma verda que s'ha tret d'aquest retall, que s'ha enganxat a la portada, s'ha de fer alguna cosa a dins. Alguna cosa mínimament original on aquesta forma hi tingui un paper destacat, o si més, que es diferencii bé dins del dibuix, fet amb retalls de paper.

I jo he decidit fer...

Sí, una corona d'un rei... no he estat gaire original... jejje i sembla que ho hagi fet un nen de 5 anys... jejeje Però... ha estat mooolt divertit!! O feia la corona o feia una muntanya... No estava gaire inspirada...

És cert que al taller eren tot pares i mares amb els seus fills, però en el meu cas, hem anat dos adults... i ha estat igualment molt interessant!

Komagata és un home genial! Super amable i super maco. Se'l veu super senzill i educat. M'ha encantat! Vaig anar a que em signés aquest dibuix que havia fet durant el taller i fins i tot va fer broma amb mi i el traductor, dient que ell era solter i que si jo també ho era... jejeje Genial! I és cert que el traductor feia molta gràcia explicant tot el que deia en català. Ho va fer molt bé també!

Una experiència molt bona i molt recomanable per tothom!

Festa Japonesa d'Any Nou 2011

2011-02-12T23:30:00.007+01:00

El passat diumenge 30 de gener es va celebrar la Festa Japonesa d'Any Nou 2011 organitzada per Barcelona Suiyokai (Associació dels empresaris japonesos a Catalunya). Era a l'hotel Melià de Barcelona. Vaig anar-hi amb en Richard i l'Anna.

A l'entrada ja hi havia aquest mural, que si no recordo malament, també l'han fet els alumnes de l'escola. Aquest any és l'any del conill. Per això n'hi ha de dibuixats.

La celebració va incloure bàsicament tres coses:

1. L'actuació de wadaiko (tambors japonesos) dels alumnes de l'escola japonesa de Barcelona. El Richard i l'Anna s'ho van perdre perquè van arribar una mica tard.

Realment ho fan genial. M'encanta! Ja només per això val la pena anar-hi, la veritat. Com que tinc la sort de ser baixeta i petita, doncs em van colar al davant i em vaig asseure al terra just a primer fila per poder veure-ho (i grabar-ho) tot sense problemes!

Sí, com ja veieu van els "trajes de fiessshta" mítics! M'encanten!!!

2. La cerimònia d'obertura del barril de sake (kagamiwari). No bec alcohol mai, però si em donen sake o alguna beguda japonesa... doncs em costa dir que no i faig una excepció...
Estava molt bo, la veritat!

3. Mochitsuki, és a dir, elaboració de mochi (pasta d'arròs) i degustació de menjar japonès.

Vam menjar prou bé. Sort d'una espècie de sopa (que ara no recordo el nom) i dels udon, que estaven super bons. Els mochis estan bé, però es que omplen molt ràpid i n'acabes una mica tip.

Els alumnes també feien cal.ligrafia durant una estona, i podien escriure el teu nom en kanjis (amb la trascripció fonètica, clar, perquè els noms dels estrangers són en katakana). I també hi havia màquines per imprimir les fotografies que estaves fent allà. Fins a un màxim de 10 eren gratuites, i ho vam aprofitar, clar! I pels més petits i hi havia un sorteig, amb joguines i ninots i un llarg etc. Llàstima que els grans no podiem participar... jejejeje

Vaig trobar a faltar la Yuko, però també a les seves filles, la Haruka i la Madoka, i a la Narumi, la filla de l'Eriko. Amb les nenes m'ho passo genial! Són una monada!! Llàstima que ja no viuen aquí i no poden venir...

I ja per acabar poso una foto més. Aquesta m'encanta! Estem el Richard i jo super frikys!!! És super graciosa!

Ara toca esperar un any més per repetir! Llàstima que hi ha molts occidentals i cada cop menys japonesos... ;-P

De turista per Barcelona: La Sagrada Família

2011-01-20T14:50:00.002+01:00

Aprofitant que els dissabtes del mes de gener hi ha portes obertes a La Sagrada Família, vaig anar a visitar-la. I aprofitant també que ma iaia acabava de fer 91 anys, hi vam anar amb ella, que feia anys i panys que no hi havia estat, i menys des de que la van inaugurar amb la visita del Papi a Barcelona.

Com era d'esperar, les notícies volen, i molta gent sabia que era gratis (tinc un problema amb la paraula gratis, jejeje. T'estalvies uns 12,50€, que és el que val l'entrada -són mooooolts euroooooos-) i per això hi havia llargues cues per entrar. Però ja que estavem allà, ens hi vam quedar i al final, després d'una bona estona esperant, vam poder entrar!

La veritat és que feia molt que hi havia estat. Va ser quan va venir de visita fugaç l'Ephaba a Barcelona cap al novembre del 2007, i encara estava tot en obres per dins, era més fosc, el sostre estava força avançat però la resta no... i s'intuia una mica com seria, però ni de conya a com està ara.

Va fer un dia fantàstic i no feia gaire fred per estar en ple mes de gener. Com que eren portes obertes, el museu no es podia visitar ni tampoc en podia pujar a les torres.

Actualment n'hi ha 8 de construïdes, 4 a cada façana. Però Gaudí va projectar-ho amb 18 ( 12 que simbolitzen els apòstols, 4 els evangelistes i 2 dedicades més Maria i Jesús, totes de diferents altures d'acord amb la jerarquia simbòlica que representen).

Com a bona turista que sóc, vaig fer un munt de fotografies. Us en deixo algunes:

Realment val la pena visitar La Sagrada Família. És molt molt maco! I està divertit això de fer de turista a la teva pròpia ciutat!

Llàstima que no vaig veure cap japonès jove i guapo... només un grup de matrimonis japonesos més grandets anant amunt i avall caminant pel carrer a prop d'allà.

DVD's de Les Mis!

2011-01-12T20:29:00.008+01:00

Yeah! Al final ahir em va arribar un paquet d'Amazon!

Volia esperar a comprar a després de festes, que ja tenia prou despeses, però el shipping era gratis... i no vaig poder evitar-ho!

Ja tinc els dos DVD's de Les Miserables!

El del 10è aniversari (que fa anys que volia i que tenia grabat en VHS -i que fins i tot vaig enviar amb subtítols en català a l'Elphaba fa anys-) i el nou DVD que ha sortit ara celebrant el 25è aniversari!

Mai és tard per recuperar una joia com és aquest musical. One day more!

おたんじょうびおめでとう、AIBA！！

2010-12-24T18:05:00.001+01:00

Today is the day!
Today is the birthday of the great Aiba Masaki (相葉雅紀)!

Res, això, que avui 24 de desembre l'Aiba fa 28 anyets i també el volem felicitar! I per això, la Geno ha fet un megapost al seu blog amb la col·laboració de tot l'Aiba Team! Llegiu-lo, que està genia!

A celebrar-ho!!!

Ese es el espíritu, Loqui and the Loquer!

2010-12-07T13:10:00.005+01:00

Ais, es que em ric tant cada cop que veig aquests vídeos de Loqui and the Loquer! M'hi sento super identificadaaaaa!! Físicament potser és més igual que l'Elphaba, però... una mini retirada hi tinc, quan duc ulleres i tal... jajajaa

Són genials!!!

Visca les fans!! Es que ja s'han convertit en frases mítiques.

Me gusta como canta, como actua...
Lo quiero! Se puede decir que lo amo!!!
Me encantaría conocerlo!!
Claro, lo iba a cuidar muy bien!

I la veritat és que jo no coneixia Loqui and the Loquer. Van ser l'Elphaba i la Zelgadiss les que m'ho van ensenyar.

Lo quiero mucho!!
Lo amo! Lo amo y con locura!

No me hace caso!
No contesta a mis cartas y le he escrito un montón!
La verdad es que lo quiero!!

Un concierto privado...
Sabes que ahí lo puedes conocer, entablar una conversación y a la larga casaros, no? XDDDDDDDDDDD

jajjaa Diuen només a 120km... això no és res per nosaltres, oi? Que hem donat la volta al món per anar de concert al Japó! jajajajaa

Ese es el espíritu, Loqui and the Loquer!

Ben & Jerry's cookie

2010-12-02T23:35:00.003+01:00

Els gelats Ben & Jerry's m'agraden molt, però tinc una especial predilecció per aquesta super mega cookie de gelat que tenen!!! Mireu...

A l'Ada li encanta i sempre que en troba a alguna botiga, l'ha de comprar, jejeje És un vici, oi? Sort que jo en tinc una al costat de casa, i quan em ve de gust, me la compro!

Si obrim el paquet ens trobem amb això:

Les fotografies no li fan justícia, la veritat. Està super bona! És una massa de galeta que dins té gelat de vainilla amb xispetes o trossets de xocolata. I és grossa, tot i veure's petita a les fotos.

Ara que ja no estem a l'estiu no me'n compro tant, però sempre que em ve de gust, acabo menjant-me una! El que passa és que crec que és una mica cara, la veritat. Costa gairebé 3 euros... uns 2.65 euros, crec, així que tampoc en puc menjar cada dia... ja voldria jo!!

リーダー、３０！！

2010-11-26T00:10:00.003+01:00

Sí, avui 26 de novembre és l'aniversari del nostre Riida, del gran Ohno Satoshi [大野智]! I no és un aniversari qualsevol, fa 30 anys!!!

おたんじょうびおめでとう、 リーダー！！

Tinc debilitat per aquesta foto del Riida. Bé, per tota la sessió que li van fer. Està genial!!

[Leyre, espero con ganas leer tu post! Mientras, te dejo con una foto de Ohno en la que te está diciendo: "Te espero en mi cama!" ;-P]

Un membre d'Arashi ja comença l'etapa dels 30! M'encantaaaaa!!! Qui ho diria, no? Semblen tots tan joves!!

ARASHI mini radish!

2010-11-17T16:30:00.002+01:00

Al 2009, quan vam anar al Japó amb l'Elphaba i la Zelgadiss, com ja sabeu, vam anar al concert d'ARASHI: Anniversary Tour 5x10.

Vam comprar força goods de la gira (no tants com haguessim volgut), però jo vaig veure aquesta bosseta, i sense saber què era, la vaig comprar.

Quan la vaig tenir a les mans, vaig poder veure l'etiqueta que tenia penjada i vaig entendre (gràcies a que estava en anglès i tenia una fotografia) el que era: mini raves o ravenets.

No tinc ni idea perquè vénen raves com a merchandising d'un concert. És molt estrany, oi? Però jo vaig caure i m'ho vaig comprar. Hi havia una mica de terra i les llavors per plantar-ho. També suposo que explicava què s'havia de fer però estava tot en japonès, així que ni idea!

El tema és que fins fa uns mesos no els vaig plantar - sí, ha passat més d'un any... sóc un cas!- Però al final me'ls ha plantat el meu tiet a casa seva, que té més espai i té jardí, no com jo, que per tenir no tinc ni balcó ni terrassa. Mireu què macos!!

Així que l'altre dia, ja estaven força grandets, i vam decidir arrencar-ne alguns. Em va fer molta gràcia!!! Són els meus ravenets d'Arashi!!! Portats directament del Japó, però no de qualsevol lloc, d'un concert d'Arashi!! jajajaja

Així que ens hem vam menjar uns quants, que vam afegir al pica-pica del dinar, i he de dir que estaven molts bons, tot i que no tothom es va atrevir a menjar-los!

A veure si segueixen creixent o què, perquè no tinc ni idea si duraran gaire. Però almenys els he pogut plantar, han crescut, els he arrencat i els menjats! Tota una experiència!!!

Tego!

2010-11-12T01:04:00.010+01:00

Ahir 11 de novembre va ser l'aniversari del Tegoshi Yuya [手越祐也]! 23 anyets que ha fet el noi!

Com que algunes em van fotre bronca per no felicitar-lo públicament, ho faig avui!

おたんじょうびおめでとう！

Sí, ja sé que la foto és una mica antiga, però quan portava aquest cabell estava genial. No ara, amb unes permanents super xungues i un color massa ros i/o ataronjat.

Apa, us deixo amb el solo 愛なんて "Ai Nante", una cançó mooolt maca que m'encanta!!!

Ais, m'encanta com sembla que digui "catalana" en una de les cançons de NEWS!

Només afegiré una cosa: ens va encantar la seva "tenda de campanya", oi?

Saló del Manga 2010: de monstres i firmes

2010-11-05T00:15:00.005+01:00

Com cada any, vaig anar al Saló del Manga de Barcelona!

Com sempre, estava super ple de gent, tot i que vaig anar en divendres i la cosa estava realment molt més calmada, perquè el que és el cap de setmana... gairebé no es pot ni caminar!

Va ser impossible aconseguir un ticket perquè la Wataru Yoshizumi em firmés un autògraf!!! És la mítica autora de Marmalade Boy (o el que és el mateix La familia crece que feien a La 2).

En aquesta foto de sobre, es veu la gent que estava esperant per veure si sortia la Wataru.... va ser súper difícil veure-la! I estava totalment prohibit fer-li fotografies! Així que ni fotos ni autògraf ni res!

També hi havia una cantant japonesa que es diu Yuuki. És solista i compositora. Va començar la seva carrera professional l'any 2004. La seva música, segons he llegit, és pop-rock japonès. Realment no la coneixia de res, i em va caure super bé! Va cantar una mica i tot abans de firmar autògrafs i era super maca!

Hi havia una exposició molt xula: Manga de por.

Repassa la tradició visual japonesa del món del terror, donant un pes específic al manga, però sense oblidar altres manifestacions, com la tradició pictòrica, l'anime o l'horror japonès al cinema.

Les il·lustracions que hi havia eren una passada!! Realment em va agradar molt. Per mi es pot dir que va ser el més guai del Saló d'aquest any.

I... quin personatge que coneixem japonès és un monstre però a nosaltres ens agrada molt??

Sí, estem parlant de Kaibutsu-kun (怪物くん)!!! (Leyre, te la dedico!!) No vaig poder evitar fer-me una foto de record... jejejeje

I com no podia marxar amb les mans buides, em vaig comprar un manga que fa temps que volia i que gràcies a déu és d'un sol volum: "El bate mágico" de Gosho Aoyama (sí, l'autor del Detectiu Conan).

Sexy Osaka Man

2010-11-03T19:58:00.007+01:00

おたんじょうびおめでとう、錦戸亮！！

El "Sexy Osaka Man" es mereixia un post en el dia del seu aniversari. Només fa 26 anys... però ens encanta!!!!

Jo us he deixat amb un PV del seu solo "Code". Oi que és genial?
Com sempre, la Geno parla amb més detall sobre ell, així que si voleu saber-ne coses, aneu aquí!

Halloween!

2010-11-03T10:30:00.001+01:00

Aquest any també he celebrat una mica Halloween. Hem anat a casa del meu cosí i de pas hem celebrat el seu aniversari, que és el mateix dia 31 d'octubre.

L'any passat vaig anar de mòmia, i aquest any...

És una versió pròpia i diferent del personatge que surt a la pel·lícula japonesa Ju-on: The Grudge (呪怨, 2003) de Takashi Shimizu -crec que aquí es va estrenar com "La Maldición"- i el que surt a Ringu (リング, 1998) de Hideo Nakata. He fet més o menys el que he pogut, es que tampoc havia tingut temps per preparar-m'ho millor, però crec que el resultat no és pas tan dolent, oi?

Vaig improvitzar uns mitjons per no passar tant fred als peus, però també quedava xulo, la veritat.

I la casa la van decorar super bé, com sempre!!

Bona Castanyada!

2010-11-01T16:47:00.011+01:00

Com cada any, i com és tradició, he fet els panellets amb ma mare!

I com ja fem cada any, tenim 4 tipus:

- De pinyons (els de tota la vida!)

- De cafè (són els que intenten imitar la forma d'un gra de cafè)

- De xocolata (els que són una boleta, com si fossin un bombó de xocolata)

- De mora (els que tenen una forma estranya i no es veuen gaire en aquesta primera fotografia, però que se'm van desfer una miqueta...)

Crec que han quedat més bons que l'any passat, però em sembla que n'hem fet masses perquè n'han sobrat uns quants més! Així que ja tinc postre (i berenar, perquè no) per uns quants dies.

Mai penso en fer fotografies del procés, quan fem la massa i les formes i ho posem al forn... A veure si de cara a l'any vinent hi penso!

A més, a casa és encara més festa avui 1 de novembre perquè és l'aniversari de ma mare, així que FELICITATS MAMA!

Låt den rätte komma in VS Let me in

2010-10-27T15:55:00.001+02:00

Per petició popular (ehem, dues persones ja serveixen no?) comentaré en tres línies (no gaires més) les pel.lícules Låt den rätte komma i el seu remake, Let me in.

Us deixo amb els trailers:

Låt den rätte komma in, de Tomas Alfredson (Suècia, 2008).

Let me in, de Matt Reeves (EE.UU, Regne Unit, 2010).

En el seu moment ja vaig veure la pel.lícula sueca, i em va encantar! I em pregunto... feia falta fer-ne un remake? D'acord, el terme no és remake, sinó una nova versió del llibre, una versió americana del llibre suec. Si heu vist tots dos trailers veureu que és pràcticament el mateix. I realment hi ha força escenes iguals (reconec que només les he vistes un cop, i amb dos anys de diferència i que no és suficient per estar-ne segura), però considero que no calia fer-la. Ja n'hi havia prou i suficient amb la primera, la veritat.

Amb això no vol dir que aquesta versió no m'hagi agradat. El contrari, m'ha agradat, però es que... no m'aporta res de nou i copia moltes coses de la versió sueca. El director no es va cansar de dir que es va basar en el llibre, no pas en la peli ja feta -el llibre no l'he llegit-, però clar, és inevitable perquè totes dues es basen en un llibre, és normal que siguin molt iguals, no? Però es que hi ha escenes gairebé clavades... tot i que també algunes diferències, també s'ha de dir. Però jo personalment em quedo amb la sueca, que em mola més Suècia i és més maca, li trobo més encant que no pas a la nova versió, on està tot més "americanitzat". I, per exemple, crec que la relació entre els personatges està més ben aconseguida en la versió sueca, i el ritme general de la peli també.

I ara... l'excusa per fer el post! No vaig poder evitar-ho... i em vaig fer una foto amb els dos nois protagonistes!

M'encanten! Són super monos! Són el Kodi Smit-McPhee i la Chloe Moretz. Ell us pot sonar de la peli "The Road" (2009), de John Hillcoat amb Viggo Mortensen. I ella de "Kick-Ass" (2010) de Matthew Vaughn, per posar alguns exemples.

Molen, eh? Però... ara estic flipant. Ja sabia que eren jovenets (a la peli sí que ho semblen, de joves) però googlejant he trobat que la Chloe Moretz va néixer el 1997 (té 13 anys!!!) i el Kodi Smit-McPhee al 1996 (té 14 anys!!!). De veritat, no us semblen més grandets? O potser hauria de dir... qué jove que semblo! ;-P

No sóc shopaholic! (II): Pino. Japan 2010.

2010-10-23T21:00:00.009+02:00

Bé, aquest cop toca parlar de... xocolata!! I de Sakurai Sho.

Realment va ser inevitable no comprar-lo, i a més, aquest cop, ho vam fer més d'una vegada, i ens va encantar!!!

Estem parlant, com heu pogut veure, dels mítics bombons gelats de xocolata que anuncia el Sho Sakurai: PINO. Quan els vam veure amb l'Elphaba al nostre conbini preferit, el Lawson, no vam ni dubtar d'agafar-ho.

Realment està súper súper bo!! És un bombó gelat, i quan te'l poses a la boca, es desfà! La làmina de xocolata que té per fora es fon i et ve tot el gelat que té a dins. Genial!!!

Reconec que, com que ens em vam comprar uns quants cops, m'he guardat el palet blau que s'utilitza per punxar el bombó i posar-te'l a boca. És una tonteria, però em fa gràcia tenir-lo, i a més, aquests bombons sense això no es poden menjar bé. Us ho dic per experiència, perquè un dels cops me'ls vaig menjar amb la mà... i se'm van desfer als dits!!

Si aneu al Japó, tasteu-los, perquè estan deliciosos! (a part de l'anunci, és clar, que ell si que està per menjar-se'l!). És una llàstima que no es puguin trobar aquí! I a més, no recordo pas que fossin cars, o sigui que encara millor! I n'hi ha de més sabors i tots són molt bons!!

Pelis vistes a Sitges 2010

2010-10-18T18:40:00.006+02:00

Aquest any tambe he estat al Festival de Cinema de Sitges. Ja és la 43a edició! Com passen els anys!!

He pogut veure unes quantes pelis, no tantes com voldria, però no ha estat malament. Com sempre, faré el llistat del que he vist, i així no m'oblido. L'any passat vaig tenir problemes amb un queixal i vaig estar xunga i prenent antibiòtics. Aquest any ha tocat bronquitis! I també com cada any ha plogut, ha fet una mica de sol, i ja començava a fer fred els últims dies.

No han vingut gaires famosos però m'he pogut fer algunes fotos amb alguns.

I he estat molt ben acompanyada amb el Joan i la Vero (gràcies a ells no estava penjada com un fuet) i com sempre també, he trobat a faltar l'Ada!

L'spot d'aquest any m'ha agradat també força. Està dedicat al 30è aniversari de "The Shining". M'encanta com el nen xoca amb l'infermera al final del vídeo, jejeje

Bé, perquè no se m'oblidi el que he vist, aquí va el llistat, que crec que són unes 33:

LOS OJOS DE JULIA. Guillem Morales. 117’. Espanya, 2010

MOTHER’S DAY. Darren Lynn Bousman. 90’. EUA, 2010

13 ASSASSINS Takashi Miike, 126’.Japó, 2010

A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP Zhang Yimou, 90’ . Xina, Hong Kong, 2009 BEDEVILLED Jang Cheol-soo, 115’. Corea del Sud, 2010
BLACK DEATH Christopher Smith, 102’. Alemanya, 2010
LA CASA MUDA Gustavo Hernández, 78’. Uruguai, 2010
CONFESSIONS Tetsuya Nakashima, 106’. Japó, 2010
FASE 7 Nicolás Goldbart, 95’. Argentina, 2010
KOSMOS Reha Erdem, 122’. Turquia, Bulgària, 2009
LEGEND OF THE FIST: THE RETURN OF CHEN ZHEN Andrew Lau, 106’. Hong Kong, Xina, 2010
MONSTERS Gareth Edwards, 97’. Regne Unit, 2010
LA OTRA HIJA (THE NEW DAUGHTER) Luis Berdejo, 107’. EUA, 2009
THE PERFECT HOST Nick Tomnay, 93’. EUA, 2010
RARE EXPORTS: A CHRISTMAS TALE Jalmari Helander, 80’. Finlàndia, Noruega, França, Suècia, 2010
RUBBER Quentin Dupieux, 84’. França, 2010

SECUESTRADOS Miguel Ángel Vivas, 85’. Espanya, 2010

L’AUTRE MONDE Gilles Marchand, 104’ França, Bèlgica, 2010

INSIDIOUS James Wan, 97’ EUA, 2010

STAKE LAND Jim Mickle, 93’ EUA, 2010

TAJOMARU Hiroyuki Nakano, 128’ Japó, 2010

TWELVE Joel Schumacher, 94’ França, EUA, 2009

14 BLADES Daniel Lee, 113’ Hong Kong, Xina, Singapur, 2010

LA POSESIÓN DE EMMA EVANS Manuel Carballo, 99’ Espanya, 2010

THE WARD John Carpenter, 89’ EUA, 2010

EASY MONEY Daniél Espinosa, 124’ Suècia, 2010
LET ME IN (DÉJAME ENTRAR) Matt Reeves, 115’ EUA, Regne Unit, 2010
SUPER James Gunn, 96’ EUA, 2010
VANISHING ON 7th STREET Brad Anderson, 90’ EUA, 2010

AMPHIBIOUS 3D Brian Yuzna, 86’ Països Baixos, Indonèsia, 2010

THE SHOCK LABYRINTH: EXTREMES Takashi Shimizu, 89’ Japó, 2010
DETECTIVE DEE AND THE MYSTERY OF PHANTOM FLAME Tsui Hark, 122’ Xina, 2010
WELCOME TO THE SPACE SHOW Koji Masunari, 137’ Japó, 2010

I aquest és el llistat de pelis que també projectaven, però que ja vaig veure en el seu moment al Festival de Cannes d'aquest any.

THE HOUSEMAID Im Sang-soo, 106’. Corea del Sud, 2010

KABOOM Gregg Araki, 86’. EUA, França, 2010

MY JOY Sergei Loznitsa, 127’. Ucraïna, Alemanya, 2010

SOMOS LO QUE HAY Jorge Michel Grau, 89’. Mèxic, 2010

OUTRAGE Takeshi Kitano, 110’ Japó, 2010

UNCLE BOONMEE WHO CAN RECALL HIS PAST LIVES Apichatpong Weerasethakul, 113’ Regne Unit, Tailàndia, França, Alemanya, Espanya, 2010

CHATROOM Hideo Nakata, 97’ Regne Unit, 2010

R U THERE David Verbeek, 83’ Països Baixos, Taiwan, 2010

SIMON WERNER A DISPARU… Fabrice Gobert, 93’ França, 2010

SOUND OF NOISE Ola Simonsson i Johannes Stjarne Nilsson, 102’ França, Suècia, Dinamarca, 2010

Sempre dic el mateix, que comentaré alguna peli i després no ho faig, així que aquest cop ja ni ho dic... sóc un cas!

No sóc shopaholic! (I): Chocola BB. Japan 2010

2010-09-26T17:50:00.002+02:00

No tinc cap problema.

No sóc adicta a les compres.

No sóc dèbil.

No compro coses perquè les anuncien japonesos.

MENTIDA!

Bé, començaré una espècia de nova secció amb coses que m'he comprat al Japó i coses japoneses en general. Perquè... hi ha certes coses que són ineviatbles i les havia de comprar i provar.

Avui toca: Chocola BB.

Com no voleu que compri?!?!

Si m'està dient compra!!!!

Bé, com heu deduit vaig acabar comprant "això" que anuncia el Ninomiya Kazunari. Sembla que és un tipus de beguda d'aquestes vitamíniques i tal. Segons he llegit, un cop a casa, BB Chocola ajuda al teu metabolisme, combat la fatiga, et fa la pell més brillant i el cabell més suau. Té molta vitamina B i amino àcids.

No era un objectiu essencial tastar-ho, era una idea, però anant a una drogueria prop de l'hotel, vam veure això:

Sí! Si surt la cara del Nino dibuixada en mini!!!! Però només ho venien en pack! I estic "boja", però no tant com per comprar tantes ampolles.

Així que un dia, abans d'agafar el tren, en un conbini vam trobar l'ampolla sola amb la seva cara -haviem trobat ampolles soles, però no tenien la seva cara dibuixada- (l'Elphaba, que té un sensor per trobar coses la va veure), i no vaig poder evitar-ho i me la vaig comprar.

Aquí us deixo l'ampolla amb més detall:

El sabor era una mica estrany. Era del pal xarop, la veritat, així com amb sabors estranys barrejats que no sé descriure, però vaig notar del pal sabors maduixa o nabius. Però no estava pas dolent. Em va agradar i tot, però és tan petit, que tampoc tens temps per saborejar-ho. L'Elphaba el va tastar, potser ella ho sap descriure millor, però jo no en sé!

Només sé que estava super happy d'haver-ho trobat i comprat!

Havent tastat una simple ampolleta (crec que són tan sols 50 ml) no vaig notar pas cap canvi en mi, ni físicament ni psicològicament, jejeje. Això sí, l'ampolla me l'he dut a Barcelona i la tinc a casa!!

Si voleu més informació del producte, podeu consultar la pàgina web oficial aquí. No descarto comprar-me'n el proper cop que hi vagi!

InGlorious!

2010-09-22T00:01:00.005+02:00

Bé, aquí tenim una de les frikades que em hem últimament amb la Zelgadiss i l'Elphaba.

Ja sabeu que això de gravar vídeos em mola, i si es tracta de fer-los similars a existents, encara és més guai - sinó, recordeu el que vam fer en el seu moment amb Miso Soup-.

Aquest cop, hem aprofitat que erem tres, i hem fet la nostra versió de la cançó Glorious, que canten Subaru, Okura i Ryo, membres del grup Kanjani8 [関ジャニ∞]. És una cançó en anglès i realment és molt maca.

El meu pare m'ha ajudat a gravar alguns plans, perquè és impossible fer-ho tot sola i amb trípode. Jo faig de Ryo, l'Elphaba d'Okura i la Zelgadiss de Subaru. M'encanta que cutre queda la meva sobreactuació! Realment faig molta pena... però és igual! Ens passem la meitat del vídeo mirant per la finestra!! Sort que el vestuari no era gaire complicat, però no vaig poder trobar un chandal amb la ratlla blanca lateral! I vam haver de fer alguns "apaños" amb certes coses, però és el que s'ha pogut fer amb les condicions actuals.

Així que avui estem d'estrena mundial a tres bandes. Una super mega premiere!! Totes tres en els nostres blogs ho publiquem al mateix moment. A més, avui és un dia especial, és l'aniversari del Subaru Shibutani [渋谷すばる]: Va néixer un 22 de setembre de l'any 1981.

おたんじょうびおめでとう、すばるちゃん！！

Ja sé que no és gaire actual la foto, però m'encanta com surt aquí. I us deixo una altra foto on surt amb en Ryo Nishikido (sempre es troba qualsevol excusa per posar una foto del sexy Osaka man, oi?):

Així que li dediquem la nostra pròpia versió del Glorious: Inglorious!

Per si de cas, assegureu-vos que es veu en la seva mida original no deformat i més grandet: switch to original aspect ratio (o algo similar) i millor a pantalla sencera (de veritat! Ben gros mola més!). Bé, diuen que una imatge val més que mil paraules, i com que no sé què més dir, us deixo amb el vídeo.

Glorious VS Inglorious, どうぞ：

No és per res, però... no creieu que és genial? Jo no paro de riure'm cada cop que ho veig! Quan ho editava ja anava veient el potencial que tenia, però el resultat final és força guai, no? Si tinguessim pressupost i poguessim fer-ho adequadament... fliparien! El món tremolaria! Bé, si més no Japó! ;-P

Espero que us hagi agradat! Nosaltres encara estem rient del resultat! Ja tinc ganes de llegir que han escrit les companyes en els seus blogs!!

Si voleu veure l'original sol, el teniu aquí. I si voleu veure la nostra versió sola, la teniu aquí.

Al Japó sense despertador!

2010-09-16T13:00:00.000+02:00

Bé, ja fa força dies que vaig tornar del meu viatge al Japó.

Tenia molta feina acumulada i fins ara no he pogut escriure res.

Intentaré fer uns quants posts sobre el viatge, però no prometo res, que sóc una vaga i després no ho faig... Suposo que els meus seran més senzillets, amb algunes fotos i explicacions simples. Segur que l'Elphaba els farà més complets, així que estigueu atents al seu blog!

Com ja sabeu, no només he visitat Tokyo, sinó també Kyoto, Nara, Kobe i Osaka. I altres zones menys conegudes que dubto que la gent "normal" visiti. Visca el frikisme!!!!

La calor que ha fet tots els dies ha estat força insuportable, la veritat. Però estar al Japó és el millor del món!! Hem caminat molt, hem menjat molt i molt bo, hem comprat (i moooolt, però mai suficient, jejeje), hem fet moltes fotos i ens ho hem passat mooolt bé!!! S'ha fet molt curt... però és el que passa quan t'ho passes bé.

Us deixo amb una cançó, NaNaNa de Tokio, la cançó "suposadament" despertador pel nostre viatge, però que no vaig arribar a sentir mai perquè l'Elphaba tenia un temporitzador al cap i es llevava sempre abans de que pogués sonar!!!!

Elphaba, ya te vale, con lo que molaaaaaa!!! jejejeje

Suerte que ha sido la excusa perfecta para poner el PV con nuestro Ikuta Toma!

おたんじょうびおめでとう、JUN！！

2010-08-30T08:10:00.003+02:00

おたんじょうびおめでとう、JUN！！

Sí, avui és l'aniversari del Matsumoto Jun [松本潤]! O Jun, o Matsujun o com vulgueu!

Jo estic al Japó celebrant-ho, hehehe així que el post serà curt, molt curt!

Us deixo amb una foto seva perquè veieu que guapo és aquest noi nascut a Tokyo el 30 d'agost del 1983 membre del millor grup del món: ARASHI!

Canta, balla, actua... és molt treballador i també molt perfeccionista. És el millor! A Sube a mi nube la Geno ja li van dedicar un post i per internet ja està tot dit, així que res, a gaudir d'un vídeo d'aquest magnífic i sexy home japonès!!

Concurs MUJI

2010-08-13T16:30:00.000+02:00

Sóc una gran fan de les botigues MUJI. Tinc la sort de tenir-ne dues a Barcelona.

També sóc "fan" de la seva pàgina al Facebook. I així va ser com em vaig enterar d'un concurs que feien.

Els quatre dilluns del mes de juliol, MUJI amagava una maleta (o sutsukesu, com li diuen ells) a algun lloc de Barcelona i Madrid, plenes de productes MUJI valorades en uns 200 euros.

No havies de trobar una maleta mida maleta (seria massa fàcil!), sinó una espècie de mini cartulines en forma de maletes com aquestes:

Quina monada, oi? かわいい！！！ jejejeje Em van encantar totes, sobre tot la del maneki neko!

Bé, al que anava, el joc era el següent. A la pàgina del Facebook publicaven una pista del lloc i havies d'anar a trobar-la. Primer era pensar si el lloc seria aquell, però un cop allà, trobar a on en concret podria estar! I no ho van posar gens fàcil! Algunes pistes et complicaven més enlloc d'ajudar-te i en ser una cosa tan petita, podia estar a qualsevol lloc! La primera vegada no vaig poder participar per problemes d'horari, però estava a Portaferrissa.

La segona vegada estava aquí, a prop del gat que hi ha a la Rambla del Raval, a la barra d'un Bicing.

La tercera als Jardinets de Gràcia, amagada darrera dels bancs de pedra.

I la quarta i última, al Parc de la Ciutadella. Dintre de la soca d'un arbre! Jo estic a la fotografia buscant... dues vegades em va acompanyar la meva germana, i aquí va ser ella qui em va fer la foto. Tot i portar la meva samarreta de Bola de Drac perquè em donés sort i m'ajudés a trobar-la, no va servir de res!

Com heu pogut deduir, no la vaig trobar mai! A més, si compraves a la botiga, entraves en el sorteig d'un viatge al Japó per a dues persones. I no, tampoc m'ha tocat!

A més, l'última maleta, per fer-la més especial, també tenia dos bitllets d'avió a Berlín, amb la qual cosa, la participació va ser més gran i l'amagatall i les pistes molt més difícils. Vam estar com dues hores buscant!!! I hi havia molta gent!

A més, si feies fotografies de la recerca aquest últim dia, triarien les millors i t'enduries un premi (sense especificar quin). Així que en vaig fer algunes i les vaig penjar. La gent va fer el mateix i al final... tots els que vam penjar fotos vam guanyar! No sabien decidir-se i com que tampoc erem tants, ens van donar premi a tots!!!

Així que vaig anar a buscar el meu regalet! I el vaig obrir i hi havia...

Una brúixola, una llibreteta/passaport i un boli. No és un gran premi, però millor això que res, no creieu?

L'experiència va ser molt divertida tot i no haver guanyat cap maleta ni cap viatge. Espero que tornin a tenir iniciatives com aquestes, que són genials i a més donen una molt bona imatge de l'empresa. A la botiga vaig ser la primera en recollir el premi, i els hi vaig explicar com havia anat tot. Es van riure molt també!

Resumint, MUJI molaaaaaa!!

Harry Potter Candies

2010-08-09T10:00:00.000+02:00

Com a fan de Harry Potter, hi ha certes coses que havia de tastar.

En el seu moment (no recordo ni quin any era!) ja vaig comprar-me i menjar les mítiques Bertie Botts Beans i les Chocolate Frogs (granotes de xocolata que a més tenien unes cartes col.leccionables). No recordo si hi havia alguna cosa més en el seu moment, tot i que costava de trobar, però tampoc en vaig fer foto i no ho recordo molt bé.

[Elphaba seguro que se acuerda mejor. No estoy muy segura, pero hasta puede que intercambiásemos en su momento algunas de las cartas de las ranas de chocolate y todo!]

Però quan la meva germana va anar als Estats Units ja fa bastant, em va dur això:

Cotton Candy Bubble Gum. Una mena de xiclets de cotó així esponjosos que tornen la teva boca blava. Van arribar molt xafats, i no crec que realment fossin com els vaig menjar, però estaven molt bons i realment et deixaven la boca blava!

[Son como chicles en forma de algones que dejan la boca bien azul. Están buenos, pero me llegaron un poco chafados del viaje.]

Blood Pop. Doncs això piruletes de sang! En realitat eren de maduixa, però realment et deixaven la boca ben vermella, com si estiguessis menjant sang! Els llavis es quedaven ben vermells, i a mesura que xupaves, amb la saliva, es tornava vermell i si regalimava, semblava sang! Estaven molt bones també!

[Piruleras de sangre, que te dejaban bien roja, tanto los labios, la boca, las dientes, la saliva... una pasada! Son de fresa y están muy buenas!]

Diria que hi havia moltes més llaminadures relacionades amb en Harry Potter, però no sé que n'han fet actualment. Jo si les trobés aquí a Barcelona, segur que les compraria! Però el boom actualment ja no és tan fort, i segur que no en comercialitzen, i si ho fan, serà al Regne Unit o als Estats Units. Una llàstima, perquè sempre m'han fet moltes gràcia aquestes coses!

[Seguro que hay más chucherías de Harry Potter, pero aquí no se comercializan y ahora ya no hay tanto interés, aunque en USA o UK seguro que debe haber, no? Yo lo compraría, que ya sabéis que me encantan estas cosas!]

Daruma, si us plau!!

2010-08-05T13:29:00.009+02:00

Si us plau, Daruma-sama, concedeix-me el meu desig!

Encara estàs a temps de fer-lo realitat!

おねがいします！

Jo ja estic esforçant-me, però una ajuda sempre és bona!

Gràcies! ありがとう！

De lejos todo parece más fácil...

2010-07-23T16:45:00.001+02:00

M'encanta aquesta campanya publicitària del Campionat d'Europa d'Atlestisme Barcelona 2010.

"De lejos todo parece más fácil. Ven al estadio".

Els atletes que hi participen són: Angel David Rodríguez, Reyes Estévez, Juan Carlos Higuero, Concha Montaner, Manolo Martínez, Naroa Agirre i Jackson Quiñónez.

La música: Love of Lesbian i la seva cançó "Incondicional".

I és ben cert que des de lluny tot sembla més fàcil. Ui, si això no costa gens de fer, si les valles deuen ser molt baixes, si la bola no deu pesar gens, si té molt poca alçada... mira-ho de prop i prova de fer-ho i veuràs que no és tan fàcil!

El principio de una gran amistad

2010-07-14T11:15:00.001+02:00

Este es otro regalo que recibí por mi cumple. A que es una monada? Es que como saben algunas, yo soy más de burro... jejejeje

Pero como ya se sabe, hay regalos que te hacen que no sólo gustan a la persona en cuestión, sino mirad...

La perra de mi hermana le ha cogido mucho cariño a mi burro!! Zelgadiss, intenté que no lo cogiera, pero es tozuda y no paró hasta que fue suyo. Ahora cada vez que viene a mi casa, va a mi habitación, se sube a mi cama, lo coge y se lo lleva al comedor.

Han hecho buenas migas! jejejejee

A comer!!

2010-07-07T20:00:00.001+02:00

Aprovechando que desde mi cumple (qué rápido pasa el tiempo!!) tengo un magnífico conjunto japonés regalo de Zelgadiss para comer, os enseño algunas fotos de algunos platos que he ido haciendo.

Empezaremos por... yakitori 「やきとり」. La verdad es que me quedó muy bueno! Y queda tan mono puesto en las brochetas... jejjeje Y es super fácil de hacer.

Otro día me vinieron ganas de comer onigiri 「おにぎり」, así que me aventuré a hacerlos bien (que con el arroz siempre tengo algún problemilla y me cuesta que se me haga bien la forma tan kawaii que tienen). Estaban muy buenos! El que tenía furikake por fuera estaba más sabroso. Aquí tenéis el resultado:

Y hoy me ha dado por hacer katsukare 「カツカレー」! Me encanta como queda la carne con el panko. Está super crujiente y buena!! Y con el arroz y el curry... mmmmm うまい！！！Quería poner más verduritas y cositas, pero no he tenido más tiempo. Aún así, merece la pena hacerlo.

Por que será que vuelvo a tener hambre ahora?! Creo que hoy cenaré más pronto de lo habitual...

Mosaic

2010-06-28T23:00:00.002+02:00

Siguiendo a Geno y a Zelgadiss, voy a hacer el mosaico!

Se trata de poner en un buscador de imágenes, vamos en el google, las respuestas a unas seis preguntas y escoger de la primera página de resultados, la que más nos guste. Luego la llevamos al creador de mosaicos y listos!

Aquí van las preguntas con mis respuestas.

[No os penséis que me ha sido fácil responderlas, eh? Que en realidad he tenido dudas en algunas y no sabía que responder!! Así que esto es más o menos aproximado... ;-P]

Tu nick o nombre: Claire

Tu comida favorita: me comería muchas muchas cosas, pero creo que en el fondo me quedo con... mamma mia... la pizza!

Tu color favorito: aquí si que hace muchos años que no puedo decidirme, así que mi color favorito es uno que no existe y que los tiene todos... el multicolor!

Un lugar interesante para perderte: Japón!

Un artista: esta me ha costado también. Yo diría Arashi, pero por mucho que yo los considere a los 5 artistas, no creo que fuera del todo cierto y me estaría dejando llevar... Así que... me he decidido por... Mika! Me tiene

Lo que más te gusta: eso si que es imposible de responder! jejeeje pero a ver... si intento pensarlo un poco, una de las cosas que más me gustan es... viajar!

Y el resultado es...

No está nada mal, no? Es divertido e interesante, así que a mi eso ya me ha molado!

Sónar: Japó i Hideki Kozakura

2010-06-18T22:30:00.006+02:00

Dijous al vespre vaig anar a l'Auditori a veure JAPÓ: bcn126 + Cristian Vogel, Ricard Marxer & Óscar Sol.

La veritat és que no tenia ni idea del que anava a veure, perquè no quedava clar enlloc. Només sabia que estava relacionat amb elJapó i que per tant, em podria agradar.

El que posa a la web oficial del Sónar és això:

[Un viaje de ida y vuelta a Japón

Una colaboración de lo más singular. A un lado del escenario estará bcn216, el grupo instrumental de l’Auditori dirigido por José Luis Estellés; al otro, el músico chileno-británico Cristian Vogel, una cara conocida en la escena de clubs internacional gracias a su trabajos para Tresor, y proyectos propios, como Super_Collider, junto a Jamie Lidell. En esta ocasión, Vogel se encargará (ayudado por Ricard Marxer y Óscar Sol) de la parte visual, mientras que bcn216 interpretará un repertorio que tiene el concepto de Japón como hilo conductor, con piezas de Kaija Saariaho, Hideki Kozakura, Toru Takemitsu, Benet Casablancas y Josep Maria Guix.]

Ha estat un concert diferent. No és que m'hagi encantat, però crec que m'ha agradat. Ha estat realment diferent. Les animacions que han projectat eren prou xules però tampoc eren el que m'esperava. I tampoc m'ha semblat un viatge al Japó... jo m'esperava alguna projecció amb imatges del Japó, però no... era tot més experimental, tant les imatges com la música.

[Resumiendo, ha sido chulo, diferente, pero una experiencia interesante. No me he sentido transportada a Japón, la verdad, pero como concierto ha estado entretenido.]

El programa era el següent:

I part

Kaija Saariaho (Hèlsinki, 1952)

Six Japanese Gardens

Tôru Takemitsu (Tòquio 1930-1996)

Toward the Sea III

Benet Casablancas (Sabadell, 1956)

"3 Haikus" per a piano sol

"Haiku" per a trio

II part

Hideki Kozakura (Seto, Japó, 1970)

N.A.M.I.

Josep Maria Guix (Reus, 1967)

Vent del capvespre

El que sí que no he pogut evitar ha estat anar a saludar a un dels compositors, Hideki Kozakura, que estava entre el públic. La seva peça N.A.M.I. ("onada" en català, "ola" en castellano) s'estrenava mundialment en aquest concert. Nascut a Seto, Japó, el 1970, és actualment professor assistent al College of Music de Nagoya, tasca que compagina amb la de compositor i pianista.

L'home ha estat molt simpàtic i s'ha sorprès molt de que jo em volgués fer una foto amb ell! A més, li he dit moltes felicitats en japonès, i ha flipat i m'ha preguntat si parlava japonès! I li he dit... una mica... hehehehehe Suposo que hagués pogut conversar amb ell, en anglès eh, però... els nervis del moment i la vergonya han fet que només li donés les gràcies altre cop i marxés.

[Muy simpático el tío! Muy majo. Ha alucinado cuando le he pedido de hacernos una foto! No debe tener fans, no? jejejje Y como le he dicho felicidades en japonès, me ha preguntaba si sabía hablar japonés... y yo... bueno... un poco... (para no decir que no... no quería quedar mal... jejejje) pero me he ido rápido porque no sabía que hacer y me daba vergüenza.]

He vist que té pàgina al myspace. Si voleu escoltar alguna peça seva, us deixo l'enllaç:

http://www.myspace.com/komponistkozakura

Omu raisu [オムライス] i Nattō [納豆]

2010-06-16T15:30:00.001+02:00

Per fi vaig aconseguir tastar l'altre dia dos menjars típics japonesos: omu raisu [オムライス] i nattō [納豆].

Han obert una nova botiga japonesa de bentos on també tenen alguns productes japonesos.

La botiga és aquesta:

C/ Aribau, 119. 08036 Barcelona

Horari: De dilluns a divendres: 11:00-14:30 / 17:00-20:00. Dissabtes: 11:00-15:00

Tel. 93 453 73 52

Vam anar-hi amb una amiga, i vam comprar nattō, uns onigiris i uns donuts de soja i de té matcha. Els onigiris els vam menjar de camí a casa. Boníssims!!!

I llavors a casa seva... vaig poder tastar una autèntica omu raisu feta per un japonès!!! Estava deliciosa!!! うまい！

L'Omu raisu [オムライス] és la truita japonesa amb arròs. Ve de les paraules d'omelette i rice. Realment un hi pots posar el que vulgui, però és comú posar-hi pollastre, bolets, algunes verdures, salsa de tomàquet, ketchup i sal i pebre. No té cap secret fer-la, i es pot fer de moltes maneres. N'hi ha qui fa la truita ja amb l'arròs a la paella, i d'altres que posen l'arròs al plat i després li posen la truita a sobre. La que em van fer era com aquesta segona manera.

Realment és un plat molt complet. Estava super tipa! Però estava molt bona!

[Es muy fácil de hacer y queda genial! Y como siempre sale en los doramas tenía muchas ganas de probarla! Esta tenía champiños y pollo.]

I l'altra cosa que vaig tastar va ser el nattō. El nattō [納豆] és soja fermentada. Diuen que és una important font de proteïnes, però realment té una consistència llefiscosa i una olor molt forta. No m'estranya que diguin que fins i tot a alguns japonesos no els hi agrada. Jo haig de reconèixer que no em va agradar gens! El primer cop que t'ho poses a la boca penses que no és per tant, no és tan dolent, però a mesura que mastegues i ho tens més estona a la boca.... uuuffff.... no pots! És dolent! Té un sabor molt estrany i et deixa la boca estranya.

[No parece que sea tan chungo el nattō, en serio, te lo pones en la boca la primera vez y piensas que tampoco está mal, pero a la que lo masticas y tragas... la cosa va a peor y es cuando notas que es asqueroso! jejeje Vamos, que no me gustó!]

Va ser un dia molt xulo i m'ho vaig passar molt bé! No vaig ni poder sopar aquell dia! A veure si faig jo algun dia algun plat català perquè el tastin, perquè es passen el dia convidant-me a mi i això no pot ser! Gràcies!!

Hasmukh Tea

2010-06-07T16:00:00.000+02:00

Un company meu de classe es va casar recentment, i com a regalet pels convidats, va fer unes bossetes amb té de l'Índia.

No hi vaig pas anar al casament, però és un noi detallista i ens va portar una bosseta per a cada company.

Per si no enteneu el que diu a la bossa (com si jo he entegués), posa Hasmukh Tea. I és d'aquesta companyia, Hasmukh & Co, de Mumbai, (Índia).

(A la part del darrera de la bossa ho posa en anglès, per això ho sé). ;-P

Jo no hi entenc de tes. Només sé que en general m'agrada. Tampoc he investigat gaire sobre aquest te perquè no he tingut temps, però m'agrada que sigui comprat allà.

Els seus parents que viuen a l'Índia els hi van portar per poder fer les bossetes pel casament.

He tardat una mica en tastar-lo, però he de dir que està molt bo! M'ha agradat molt! I li agraeixo molt que tingués el detall!

Ja l'he tastat sol (m'encanta el color vermell que té) i també amb llet.

Una olor deliciosa i un sabor també molt bo!!

Em fa gràcia perquè tenia el post preparat des d'ahir, i justament l'Elphaba parla de l'Índia en el seu blog! No parlem del mateix en absolut, però tenim l'Índia com a factor comú. ;-)

La Fira Modernista de Barcelona, per casualitat

2010-05-31T12:30:00.002+02:00

A Barcelona sempre s'organitzen moltes coses i no m'entero ni de la meitat.

Divendres vaig sortir per anar a comprar, i passejant pel carrer Girona em vaig trobar amb això:

La 7a Festa del Comerç amb Fira Modernista de Barcelona

No era una gran fira, però va ser entretingut.

Hi havia paradetes de botigues i comerços.

Hi havia mostres d'artesania, d'oficis artesans, passacarrers amb figurants, paradetes d'entitats relacionades amb el Modernisme...

També una mini exposició de vehicles antics...

No vaig poder evitar fer una fotografia a aquestes dues noies vestides d'època! M'encanten aquests vestits!!! En vull un! jejeje

Per haver-ho trobat de sorpresa no està malament, no?