Un post breu per dir que la setmana passada vaig acabar de veure totes les temporades de Battlestar Galactica!
Genial! És una sèrie que recomano moolt.
La intenció no era veure-la fins més endavant, al setembre o així, perquè volia continuar amb la meva "japonització", però el Dave la va començar a veure i clar, no l'anava a deixar sense ningú amb qui comentar-la! hehehe El que veig és que jo ja l'he acabada... i ell encara no... ;-P
Doncs res, que si la podeu veure, veieu-la, perquè està molt bé! M'ha agradat moolt!
Ho sento, em fa pal explicar de que va i tal. Però si la googlegeu, trobareu informació de sobres!
Zelgadiss propuso el otro día pensar en el top ten de las mejores sonrisas de J-Idols. Como estoy falta de ideas para el blog, pues lo escribiré aquí!
No soy nada de nada original, pero creo que estas son algunas de las “sumairus” (スマイル) que más me gustan. No están por orden, porque todas me gustan porque tienen su "qué" especial cada una (vale, y porque no sabía decidirme, ya sabéis que soy la que se queda con todos). Seguro que me dejo muchas, pero para esto estáis Elphaba y Zelgadiss, para ampliar y completar la lista. Venga, estas serían las mías:
Ryo Nishikido (錦戸亮)
Tiene la sonrisa más sexy! Cada vez que sonríe, me derrite por completo. Es que provoca un efecto en mi espectacular. Sexy total!
Oguri Shun (小栗旬)
Me encanta cuando sonríe este hombre. Los ojitos se lo ponen aún más pequeñitos y es una monada! No es soso para nada, Zelgadiss!!!
Ikuta Toma (生田 斗真)
Es la sonrisa más happy! Desprende una alegría immensa. Es que Ikuta es un sol. Incluso siendo el último mono de la Johnny’s está siempre sonriedo.
Ya llevo unos cuantos. Es un buen momento para observar las sonrisas de algunos en movimiento. Este mítico vídeo con Oguri e Ikuta:
Yamapi (山P)
Como ya sabe Elphaba, Yamapi sonrie muy poquito, pero cuando lo hace nos deja encantadas! Esa medio sonrisa que pone, a veces como de medio avergonzado es una pasada!!
Jun Matsumoto (松本潤)
La sonrisa que tiene es genial. Tiene una boca de las grandes, y sonríe con facilidad. A ver, ya sabemos que su mirada provoca el mítico “embarazo catedrático”, pero su sonrisa está en su mirada, no? jejeje No lo puede evitar, el chico tiene estilo!
Ninomiya Kazunari (二宮和也)
Me encanta! Esa sonrisa que tiene… uuufffff es que sólo hay que verlo en Yamada Taro Monogatari, donde su sonrisa hace maravillas! No me estraña! Esa sonrisa lo dice todo!
Tamaki Hiroshi (玉木宏)
Tampoco es que sonría mucho, pero cuando lo hace… ays… esos ojitos que pone… y esas arruguitas que le salen… se me cae la baba!!!
Tegoshi Yuya (手越祐也)
Es que es tan kawaii! Tiene una sonrisa perfecta. Con esa boca que dios le ha dado…. Mmmm jejeje Es super gracioso cuando sonríe!
Nagase Tomoya (長瀬智也)
A parte de ser la p*lla, como sabemos, tiene una sonrisa que me encanta! Es una sonrisa de tío majo y malo a la vez, no sé explicarme, pero esa sonrisa lo hace más hot de lo que ya es!!
Sakurai Sho (櫻井翔)
Ais... babas... babas... Esa sonrisa que tiene! Se le ve tan majo y guapo cuando sonríe! Me encanta!
Eita (瑛太)
Sí, además de sus orejas espectaculares, tiene una sonrisa maravillosa! Es de mi estilo, con boca grande y sonrisa de oreja a oreja! jejeje
Takizawa Hideaki (滝沢秀明)
Me encanta cuando sonríe. Se le hace esos oyuelos tan monos. Y se le ve tan feliz! Más babas!!
Aiba Masaki (相葉 雅紀)
La sonrisa de Aiba es también permanente. Es baka y happy! Me encantaaaa! Y cuando sonríe, ríe. Y el sonido de sus risas es super contagioso. Se merece estar en la lista sin duda alguna!
Kamenashi Kazuya (亀梨和也)
Me hace mucha gracia cuando sonríe. Tiene unos pómulos el tío. Y se le levantan aún más con su sonrisa. Tiene su "qué" este chico!
Mmmmmm creo que he dicho más de 10, no? Bueno, es igual, eso no es lo importante, jejje
Para acabar, os dejo con otro vídeo, el mítico vídeo que me dijo Elphaba de las sonrisas de Yamapi y Ryo. Disfrutadlo, que salen guapísimos y te dejan con la cara atontada todo el día:
Lo sé, Zelgadiss, no he puesto al riida en mi lista, pero como supongo que tú lo tienes en tu top ten, he aprovechado para poner a otros. Estoy convencida que cuando vea vuestros top ten me acordaré de muchos ídols que me he dejado en la mía. Y vale, tampoco me he currado mucho las razones por las que me gustan estas sonrisas, pero es que lo dicen por si solas! ^_^
Aquest matí he tornat a anar a la Direcció General de Trànsit de Barcelona, el que li diem La Campana, per fer uns tràmits pel meu cotxe.
Sempre que hi vaig em sento com l'Astèrix i l'Obèlix! I us preguntareu per què, oi?
Mireu aquest vídeo i ho entendreu!
Versió catalana:
Versión castellana (bueno, creo que es más bien mexicana, no?):
Tots dos són el mateix fragment d'Astèrix i les 12 proves, un en cada idioma, que així és més fàcil.
A que és genial? M'encantaaaaa! Sempre m'ha fet riure. Són gairebé 11 minuts, però des de petita que no se m'ha tret del cap. És una de les meves pelis d'Astèrix i Obèlix preferides. Me l'he tragada mil cops, i com no, també la tinc en DVD, com tota la col.lecció.
D'acord, reconec que anar a trànsit no és tan caòtic i està més ben organitzat, però no puc evitar pensar-hi cada cop que hi vaig.
Formularis, finestretes, impressos, pis amunt i pis avall... aaaaaaaahhhhhhh
Molaria si ho hagués dibuixat jo, oi? Ho sé, però... serà que no! Primer perquè dibuixo fatal, segon perquè està massa perfecte per ser un dibuix i es veu clarament que és una enganxina, i tercer perquè jo hagués fet alguna cosa més fashion! hehehe És una part de la paret de la meva habitació. Són unes enganxines SLÄTTHULT d’IKEA que em va regalar ma germana Laura fa temps pel meu cumple. Fins avui en aquesta paret hi havia la seva tele, però ara ja se l’ha endut… i clar, em quedaven uns forats lletjos…
Solució ràpida: posar massilla i després enganxar aquestes flors per tapar-ho!
Crec que queda molt xulo! Almenys temporalment, fins que me’n cansi, però m’agrada i li dóna un toc diferent, no creieu? És més flower power, més del meu estil, vaja, tot i que encara ho trobo prou discret, hehehe jo em posaria alguna cosa més cantona i més guai si pogués! ^_^
La Mai va tornar cap a Mallorca dijous... no és que marxi a l'altra punta del món, i realment últimament tampoc ens veiem gaire, però la trobaré a faltar! El que no li passa a ella no li pot passar a ningú! hehehe
I com a mallorquina que és, sempre em ve a la memòria Antònia Font. I les ensaimades, la platja, la festa, el solet, els vaixells... però ara no toca parlar d'això! hehe
A la primera cançó que em vaig enganxar d'Antònia Font sense parar va ser Extraterrestres:
I la que ja és un himne per mi i per molta gent: Wa Yeah!
Els videoclips són genials. M'encanta l'estètica que tenen i les seves lletres són realment una anada d'olla, però són fantàstiques! Ja tenen 6 discos al mercat:
Antònia Font (1999)
A Rússia (2001)
Alegria (2002)
Taxi (2004)
Batiscafo Katiuscas (2006)
Coser i Cantar (2007)
Vam anar al Liceu a veure Antònia Font amb el Jorge i la Maite. Va ser una passada! Veure tota la gent dempeus i cantant al Liceu no té preu! De veritat! També vaig anar al concert al Palau de la Música amb la meva mare i amb l'Ada, la seva mare i l'Andreu. També va ser genial. Us deixo amb l'actuació amb l'orquestra d'Alegria al Liceu. Mireu mireu:
Ara us deixo el vídeo d'un report on sortim uns segons al minut 6:26... bé, es veuen la Maite i el Jorge... i jo d'esquena... D'acord, només jo sé que sóc jo, però ja em serveix! Porto la jaqueta lila i encara duia el cabell arrissat...
... un pistatxo... un llapis d'IKEA... alpinistes samurais... batiscafo katiuskas... tots es mecanismes... i gastes mil durets en el caprabo... i berenen de pa bimbo amb tulipan.... m'he clavat un fil de coco dins un ull...
