おたんじょうびおめでとう、AIBA！！

Today is the day!
Today is the birthday of the great Aiba Masaki (相葉雅紀)!



Res, això, que avui 24 de desembre l'Aiba fa 28 anyets i també el volem felicitar! I per això, la Geno ha fet un megapost al seu blog amb la col·laboració de tot l'Aiba Team! Llegiu-lo, que està genia!

A celebrar-ho!!!

Ese es el espíritu, Loqui and the Loquer!

Ais, es que em ric tant cada cop que veig aquests vídeos de Loqui and the Loquer! M'hi sento super identificadaaaaa!! Físicament potser és més igual que l'Elphaba, però... una mini retirada hi tinc, quan duc ulleres i tal... jajajaa

Són genials!!!

Visca les fans!! Es que ja s'han convertit en frases mítiques.

Me gusta como canta, como actua...
Lo quiero! Se puede decir que lo amo!!!
Me encantaría conocerlo!!
Claro, lo iba a cuidar muy bien!

I la veritat és que jo no coneixia Loqui and the Loquer. Van ser l'Elphaba i la Zelgadiss les que m'ho van ensenyar.

Lo quiero mucho!!
Lo amo! Lo amo y con locura!

No me hace caso!
No contesta a mis cartas y le he escrito un montón!
La verdad es que lo quiero!!

Un concierto privado...
Sabes que ahí lo puedes conocer, entablar una conversación y a la larga casaros, no? XDDDDDDDDDDD

jajjaa Diuen només a 120km... això no és res per nosaltres, oi? Que hem donat la volta al món per anar de concert al Japó! jajajajaa

Ese es el espíritu, Loqui and the Loquer!

Ben & Jerry's cookie

Els gelats Ben & Jerry's m'agraden molt, però tinc una especial predilecció per aquesta super mega cookie de gelat que tenen!!! Mireu...

A l'Ada li encanta i sempre que en troba a alguna botiga, l'ha de comprar, jejeje És un vici, oi? Sort que jo en tinc una al costat de casa, i quan em ve de gust, me la compro!

Si obrim el paquet ens trobem amb això:

Les fotografies no li fan justícia, la veritat. Està super bona! És una massa de galeta que dins té gelat de vainilla amb xispetes o trossets de xocolata. I és grossa, tot i veure's petita a les fotos.

Ara que ja no estem a l'estiu no me'n compro tant, però sempre que em ve de gust, acabo menjant-me una! El que passa és que crec que és una mica cara, la veritat. Costa gairebé 3 euros... uns 2.65 euros, crec, així que tampoc en puc menjar cada dia... ja voldria jo!!

リーダー、３０！！

Sí, avui 26 de novembre és l'aniversari del nostre Riida, del gran Ohno Satoshi [大野 智]! I no és un aniversari qualsevol, fa 30 anys!!!

おたんじょうびおめでとう、 リーダー！！



Tinc debilitat per aquesta foto del Riida. Bé, per tota la sessió que li van fer. Està genial!!

[Leyre, espero con ganas leer tu post! Mientras, te dejo con una foto de Ohno en la que te está diciendo: "Te espero en mi cama!" ;-P]



Un membre d'Arashi ja comença l'etapa dels 30! M'encantaaaaa!!! Qui ho diria, no? Semblen tots tan joves!!

ARASHI mini radish!

Al 2009, quan vam anar al Japó amb l'Elphaba i la Zelgadiss, com ja sabeu, vam anar al concert d'ARASHI: Anniversary Tour 5x10.

Vam comprar força goods de la gira (no tants com haguessim volgut), però jo vaig veure aquesta bosseta, i sense saber què era, la vaig comprar.

Quan la vaig tenir a les mans, vaig poder veure l'etiqueta que tenia penjada i vaig entendre (gràcies a que estava en anglès i tenia una fotografia) el que era: mini raves o ravenets.

No tinc ni idea perquè vénen raves com a merchandising d'un concert. És molt estrany, oi? Però jo vaig caure i m'ho vaig comprar. Hi havia una mica de terra i les llavors per plantar-ho. També suposo que explicava què s'havia de fer però estava tot en japonès, així que ni idea!

El tema és que fins fa uns mesos no els vaig plantar - sí, ha passat més d'un any... sóc un cas!- Però al final me'ls ha plantat el meu tiet a casa seva, que té més espai i té jardí, no com jo, que per tenir no tinc ni balcó ni terrassa. Mireu què macos!!

Així que l'altre dia, ja estaven força grandets, i vam decidir arrencar-ne alguns. Em va fer molta gràcia!!! Són els meus ravenets d'Arashi!!! Portats directament del Japó, però no de qualsevol lloc, d'un concert d'Arashi!! jajajaja

Així que ens hem vam menjar uns quants, que vam afegir al pica-pica del dinar, i he de dir que estaven molts bons, tot i que no tothom es va atrevir a menjar-los!

A veure si segueixen creixent o què, perquè no tinc ni idea si duraran gaire. Però almenys els he pogut plantar, han crescut, els he arrencat i els menjats! Tota una experiència!!!

Tego!

Ahir 11 de novembre va ser l'aniversari del Tegoshi Yuya [手越 祐也]! 23 anyets que ha fet el noi!

Com que algunes em van fotre bronca per no felicitar-lo públicament, ho faig avui!

おたんじょうびおめでとう！



Sí, ja sé que la foto és una mica antiga, però quan portava aquest cabell estava genial. No ara, amb unes permanents super xungues i un color massa ros i/o ataronjat.

Apa, us deixo amb el solo 愛なんて "Ai Nante", una cançó mooolt maca que m'encanta!!!



Ais, m'encanta com sembla que digui "catalana" en una de les cançons de NEWS!



Només afegiré una cosa: ens va encantar la seva "tenda de campanya", oi?

Saló del Manga 2010: de monstres i firmes

Com cada any, vaig anar al Saló del Manga de Barcelona!

Com sempre, estava super ple de gent, tot i que vaig anar en divendres i la cosa estava realment molt més calmada, perquè el que és el cap de setmana... gairebé no es pot ni caminar!

Va ser impossible aconseguir un ticket perquè la Wataru Yoshizumi em firmés un autògraf!!! És la mítica autora de Marmalade Boy (o el que és el mateix La familia crece que feien a La 2).

En aquesta foto de sobre, es veu la gent que estava esperant per veure si sortia la Wataru.... va ser súper difícil veure-la! I estava totalment prohibit fer-li fotografies! Així que ni fotos ni autògraf ni res!

També hi havia una cantant japonesa que es diu Yuuki. És solista i compositora. Va començar la seva carrera professional l'any 2004. La seva música, segons he llegit, és pop-rock japonès. Realment no la coneixia de res, i em va caure super bé! Va cantar una mica i tot abans de firmar autògrafs i era super maca!

Hi havia una exposició molt xula: Manga de por.

Repassa la tradició visual japonesa del món del terror, donant un pes específic al manga, però sense oblidar altres manifestacions, com la tradició pictòrica, l'anime o l'horror japonès al cinema.

Les il·lustracions que hi havia eren una passada!! Realment em va agradar molt. Per mi es pot dir que va ser el més guai del Saló d'aquest any.

I... quin personatge que coneixem japonès és un monstre però a nosaltres ens agrada molt??

Sí, estem parlant de Kaibutsu-kun (怪物くん)!!! (Leyre, te la dedico!!) No vaig poder evitar fer-me una foto de record... jejejeje

I com no podia marxar amb les mans buides, em vaig comprar un manga que fa temps que volia i que gràcies a déu és d'un sol volum: "El bate mágico" de Gosho Aoyama (sí, l'autor del Detectiu Conan).

Sexy Osaka Man

おたんじょうびおめでとう、錦戸 亮！！



El "Sexy Osaka Man" es mereixia un post en el dia del seu aniversari. Només fa 26 anys... però ens encanta!!!!



Jo us he deixat amb un PV del seu solo "Code". Oi que és genial?
Com sempre, la Geno parla amb més detall sobre ell, així que si voleu saber-ne coses, aneu aquí!

Halloween!

Aquest any també he celebrat una mica Halloween. Hem anat a casa del meu cosí i de pas hem celebrat el seu aniversari, que és el mateix dia 31 d'octubre.

L'any passat vaig anar de mòmia, i aquest any...



És una versió pròpia i diferent del personatge que surt a la pel·lícula japonesa Ju-on: The Grudge (呪怨, 2003) de Takashi Shimizu -crec que aquí es va estrenar com "La Maldición"- i el que surt a Ringu (リング, 1998) de Hideo Nakata. He fet més o menys el que he pogut, es que tampoc havia tingut temps per preparar-m'ho millor, però crec que el resultat no és pas tan dolent, oi?



Vaig improvitzar uns mitjons per no passar tant fred als peus, però també quedava xulo, la veritat.

I la casa la van decorar super bé, com sempre!!

Bona Castanyada!

Com cada any, i com és tradició, he fet els panellets amb ma mare!

I com ja fem cada any, tenim 4 tipus:

- De pinyons (els de tota la vida!)

- De cafè (són els que intenten imitar la forma d'un gra de cafè)

- De xocolata (els que són una boleta, com si fossin un bombó de xocolata)

- De mora (els que tenen una forma estranya i no es veuen gaire en aquesta primera fotografia, però que se'm van desfer una miqueta...)

Crec que han quedat més bons que l'any passat, però em sembla que n'hem fet masses perquè n'han sobrat uns quants més! Així que ja tinc postre (i berenar, perquè no) per uns quants dies.

Mai penso en fer fotografies del procés, quan fem la massa i les formes i ho posem al forn... A veure si de cara a l'any vinent hi penso!

A més, a casa és encara més festa avui 1 de novembre perquè és l'aniversari de ma mare, així que FELICITATS MAMA!

Låt den rätte komma in VS Let me in

Per petició popular (ehem, dues persones ja serveixen no?) comentaré en tres línies (no gaires més) les pel.lícules Låt den rätte komma i el seu remake, Let me in.

Us deixo amb els trailers:

Låt den rätte komma in, de Tomas Alfredson (Suècia, 2008).

Let me in, de Matt Reeves (EE.UU, Regne Unit, 2010).

En el seu moment ja vaig veure la pel.lícula sueca, i em va encantar! I em pregunto... feia falta fer-ne un remake? D'acord, el terme no és remake, sinó una nova versió del llibre, una versió americana del llibre suec. Si heu vist tots dos trailers veureu que és pràcticament el mateix. I realment hi ha força escenes iguals (reconec que només les he vistes un cop, i amb dos anys de diferència i que no és suficient per estar-ne segura), però considero que no calia fer-la. Ja n'hi havia prou i suficient amb la primera, la veritat.

Amb això no vol dir que aquesta versió no m'hagi agradat. El contrari, m'ha agradat, però es que... no m'aporta res de nou i copia moltes coses de la versió sueca. El director no es va cansar de dir que es va basar en el llibre, no pas en la peli ja feta -el llibre no l'he llegit-, però clar, és inevitable perquè totes dues es basen en un llibre, és normal que siguin molt iguals, no? Però es que hi ha escenes gairebé clavades... tot i que també algunes diferències, també s'ha de dir. Però jo personalment em quedo amb la sueca, que em mola més Suècia i és més maca, li trobo més encant que no pas a la nova versió, on està tot més "americanitzat". I, per exemple, crec que la relació entre els personatges està més ben aconseguida en la versió sueca, i el ritme general de la peli també.

I ara... l'excusa per fer el post! No vaig poder evitar-ho... i em vaig fer una foto amb els dos nois protagonistes!

M'encanten! Són super monos! Són el Kodi Smit-McPhee i la Chloe Moretz. Ell us pot sonar de la peli "The Road" (2009), de John Hillcoat amb Viggo Mortensen. I ella de "Kick-Ass" (2010) de Matthew Vaughn, per posar alguns exemples.

Molen, eh? Però... ara estic flipant. Ja sabia que eren jovenets (a la peli sí que ho semblen, de joves) però googlejant he trobat que la Chloe Moretz va néixer el 1997 (té 13 anys!!!) i el Kodi Smit-McPhee al 1996 (té 14 anys!!!). De veritat, no us semblen més grandets? O potser hauria de dir... qué jove que semblo! ;-P

No sóc shopaholic! (II): Pino. Japan 2010.

Bé, aquest cop toca parlar de... xocolata!! I de Sakurai Sho.



Realment va ser inevitable no comprar-lo, i a més, aquest cop, ho vam fer més d'una vegada, i ens va encantar!!!



Estem parlant, com heu pogut veure, dels mítics bombons gelats de xocolata que anuncia el Sho Sakurai: PINO. Quan els vam veure amb l'Elphaba al nostre conbini preferit, el Lawson, no vam ni dubtar d'agafar-ho.



Realment està súper súper bo!! És un bombó gelat, i quan te'l poses a la boca, es desfà! La làmina de xocolata que té per fora es fon i et ve tot el gelat que té a dins. Genial!!!



Reconec que, com que ens em vam comprar uns quants cops, m'he guardat el palet blau que s'utilitza per punxar el bombó i posar-te'l a boca. És una tonteria, però em fa gràcia tenir-lo, i a més, aquests bombons sense això no es poden menjar bé. Us ho dic per experiència, perquè un dels cops me'ls vaig menjar amb la mà... i se'm van desfer als dits!!



Si aneu al Japó, tasteu-los, perquè estan deliciosos! (a part de l'anunci, és clar, que ell si que està per menjar-se'l!). És una llàstima que no es puguin trobar aquí! I a més, no recordo pas que fossin cars, o sigui que encara millor! I n'hi ha de més sabors i tots són molt bons!!

Pelis vistes a Sitges 2010

Aquest any tambe he estat al Festival de Cinema de Sitges. Ja és la 43a edició! Com passen els anys!!

He pogut veure unes quantes pelis, no tantes com voldria, però no ha estat malament. Com sempre, faré el llistat del que he vist, i així no m'oblido. L'any passat vaig tenir problemes amb un queixal i vaig estar xunga i prenent antibiòtics. Aquest any ha tocat bronquitis! I també com cada any ha plogut, ha fet una mica de sol, i ja començava a fer fred els últims dies.

No han vingut gaires famosos però m'he pogut fer algunes fotos amb alguns.

I he estat molt ben acompanyada amb el Joan i la Vero (gràcies a ells no estava penjada com un fuet) i com sempre també, he trobat a faltar l'Ada!

L'spot d'aquest any m'ha agradat també força. Està dedicat al 30è aniversari de "The Shining". M'encanta com el nen xoca amb l'infermera al final del vídeo, jejeje



Bé, perquè no se m'oblidi el que he vist, aquí va el llistat, que crec que són unes 33:

LOS OJOS DE JULIA. Guillem Morales. 117’. Espanya, 2010

MOTHER’S DAY. Darren Lynn Bousman. 90’. EUA, 2010

13 ASSASSINS Takashi Miike, 126’.Japó, 2010

A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP Zhang Yimou, 90’ . Xina, Hong Kong, 2009 BEDEVILLED Jang Cheol-soo, 115’. Corea del Sud, 2010
BLACK DEATH Christopher Smith, 102’. Alemanya, 2010
LA CASA MUDA Gustavo Hernández, 78’. Uruguai, 2010
CONFESSIONS Tetsuya Nakashima, 106’. Japó, 2010
FASE 7 Nicolás Goldbart, 95’. Argentina, 2010
KOSMOS Reha Erdem, 122’. Turquia, Bulgària, 2009
LEGEND OF THE FIST: THE RETURN OF CHEN ZHEN Andrew Lau, 106’. Hong Kong, Xina, 2010
MONSTERS Gareth Edwards, 97’. Regne Unit, 2010
LA OTRA HIJA (THE NEW DAUGHTER) Luis Berdejo, 107’. EUA, 2009
THE PERFECT HOST Nick Tomnay, 93’. EUA, 2010
RARE EXPORTS: A CHRISTMAS TALE Jalmari Helander, 80’. Finlàndia, Noruega, França, Suècia, 2010
RUBBER Quentin Dupieux, 84’. França, 2010

SECUESTRADOS Miguel Ángel Vivas, 85’. Espanya, 2010

L’AUTRE MONDE Gilles Marchand, 104’ França, Bèlgica, 2010

INSIDIOUS James Wan, 97’ EUA, 2010

STAKE LAND Jim Mickle, 93’ EUA, 2010

TAJOMARU Hiroyuki Nakano, 128’ Japó, 2010

TWELVE Joel Schumacher, 94’ França, EUA, 2009

14 BLADES Daniel Lee, 113’ Hong Kong, Xina, Singapur, 2010

LA POSESIÓN DE EMMA EVANS Manuel Carballo, 99’ Espanya, 2010

THE WARD John Carpenter, 89’ EUA, 2010

EASY MONEY Daniél Espinosa, 124’ Suècia, 2010
LET ME IN (DÉJAME ENTRAR) Matt Reeves, 115’ EUA, Regne Unit, 2010
SUPER James Gunn, 96’ EUA, 2010
VANISHING ON 7th STREET Brad Anderson, 90’ EUA, 2010

AMPHIBIOUS 3D Brian Yuzna, 86’ Països Baixos, Indonèsia, 2010

THE SHOCK LABYRINTH: EXTREMES Takashi Shimizu, 89’ Japó, 2010
DETECTIVE DEE AND THE MYSTERY OF PHANTOM FLAME Tsui Hark, 122’ Xina, 2010
WELCOME TO THE SPACE SHOW Koji Masunari, 137’ Japó, 2010

I aquest és el llistat de pelis que també projectaven, però que ja vaig veure en el seu moment al Festival de Cannes d'aquest any.

THE HOUSEMAID Im Sang-soo, 106’. Corea del Sud, 2010

KABOOM Gregg Araki, 86’. EUA, França, 2010

MY JOY Sergei Loznitsa, 127’. Ucraïna, Alemanya, 2010

SOMOS LO QUE HAY Jorge Michel Grau, 89’. Mèxic, 2010

OUTRAGE Takeshi Kitano, 110’ Japó, 2010

UNCLE BOONMEE WHO CAN RECALL HIS PAST LIVES Apichatpong Weerasethakul, 113’ Regne Unit, Tailàndia, França, Alemanya, Espanya, 2010

CHATROOM Hideo Nakata, 97’ Regne Unit, 2010

R U THERE David Verbeek, 83’ Països Baixos, Taiwan, 2010

SIMON WERNER A DISPARU… Fabrice Gobert, 93’ França, 2010

SOUND OF NOISE Ola Simonsson i Johannes Stjarne Nilsson, 102’ França, Suècia, Dinamarca, 2010

Sempre dic el mateix, que comentaré alguna peli i després no ho faig, així que aquest cop ja ni ho dic... sóc un cas!

No sóc shopaholic! (I): Chocola BB. Japan 2010

No tinc cap problema.

No sóc adicta a les compres.

No sóc dèbil.

No compro coses perquè les anuncien japonesos.

MENTIDA!

Bé, començaré una espècia de nova secció amb coses que m'he comprat al Japó i coses japoneses en general. Perquè... hi ha certes coses que són ineviatbles i les havia de comprar i provar.

Avui toca: Chocola BB.

Com no voleu que compri?!?!

Si m'està dient compra!!!!

Bé, com heu deduit vaig acabar comprant "això" que anuncia el Ninomiya Kazunari. Sembla que és un tipus de beguda d'aquestes vitamíniques i tal. Segons he llegit, un cop a casa, BB Chocola ajuda al teu metabolisme, combat la fatiga, et fa la pell més brillant i el cabell més suau. Té molta vitamina B i amino àcids.

No era un objectiu essencial tastar-ho, era una idea, però anant a una drogueria prop de l'hotel, vam veure això:

Sí! Si surt la cara del Nino dibuixada en mini!!!! Però només ho venien en pack! I estic "boja", però no tant com per comprar tantes ampolles.

Així que un dia, abans d'agafar el tren, en un conbini vam trobar l'ampolla sola amb la seva cara -haviem trobat ampolles soles, però no tenien la seva cara dibuixada- (l'Elphaba, que té un sensor per trobar coses la va veure), i no vaig poder evitar-ho i me la vaig comprar.

Aquí us deixo l'ampolla amb més detall:

El sabor era una mica estrany. Era del pal xarop, la veritat, així com amb sabors estranys barrejats que no sé descriure, però vaig notar del pal sabors maduixa o nabius. Però no estava pas dolent. Em va agradar i tot, però és tan petit, que tampoc tens temps per saborejar-ho. L'Elphaba el va tastar, potser ella ho sap descriure millor, però jo no en sé!

Només sé que estava super happy d'haver-ho trobat i comprat!

Havent tastat una simple ampolleta (crec que són tan sols 50 ml) no vaig notar pas cap canvi en mi, ni físicament ni psicològicament, jejeje. Això sí, l'ampolla me l'he dut a Barcelona i la tinc a casa!!

Si voleu més informació del producte, podeu consultar la pàgina web oficial aquí. No descarto comprar-me'n el proper cop que hi vagi!

InGlorious!

Bé, aquí tenim una de les frikades que em hem últimament amb la Zelgadiss i l'Elphaba.

Ja sabeu que això de gravar vídeos em mola, i si es tracta de fer-los similars a existents, encara és més guai - sinó, recordeu el que vam fer en el seu moment amb Miso Soup-.

Aquest cop, hem aprofitat que erem tres, i hem fet la nostra versió de la cançó Glorious, que canten Subaru, Okura i Ryo, membres del grup Kanjani8 [関ジャニ∞]. És una cançó en anglès i realment és molt maca.

El meu pare m'ha ajudat a gravar alguns plans, perquè és impossible fer-ho tot sola i amb trípode. Jo faig de Ryo, l'Elphaba d'Okura i la Zelgadiss de Subaru. M'encanta que cutre queda la meva sobreactuació! Realment faig molta pena... però és igual! Ens passem la meitat del vídeo mirant per la finestra!! Sort que el vestuari no era gaire complicat, però no vaig poder trobar un chandal amb la ratlla blanca lateral! I vam haver de fer alguns "apaños" amb certes coses, però és el que s'ha pogut fer amb les condicions actuals.

Així que avui estem d'estrena mundial a tres bandes. Una super mega premiere!! Totes tres en els nostres blogs ho publiquem al mateix moment. A més, avui és un dia especial, és l'aniversari del Subaru Shibutani [渋谷 すばる]: Va néixer un 22 de setembre de l'any 1981.

おたんじょうびおめでとう、すばるちゃん！！

Ja sé que no és gaire actual la foto, però m'encanta com surt aquí. I us deixo una altra foto on surt amb en Ryo Nishikido (sempre es troba qualsevol excusa per posar una foto del sexy Osaka man, oi?):

Així que li dediquem la nostra pròpia versió del Glorious: Inglorious!

Per si de cas, assegureu-vos que es veu en la seva mida original no deformat i més grandet: switch to original aspect ratio (o algo similar) i millor a pantalla sencera (de veritat! Ben gros mola més!). Bé, diuen que una imatge val més que mil paraules, i com que no sé què més dir, us deixo amb el vídeo.

Glorious VS Inglorious, どうぞ：



No és per res, però... no creieu que és genial? Jo no paro de riure'm cada cop que ho veig! Quan ho editava ja anava veient el potencial que tenia, però el resultat final és força guai, no? Si tinguessim pressupost i poguessim fer-ho adequadament... fliparien! El món tremolaria! Bé, si més no Japó! ;-P

Espero que us hagi agradat! Nosaltres encara estem rient del resultat! Ja tinc ganes de llegir que han escrit les companyes en els seus blogs!!

Si voleu veure l'original sol, el teniu aquí. I si voleu veure la nostra versió sola, la teniu aquí.