Petites grans compres (II)

Bé, aquí us ensenyo algunes cosetes més que em vaig comprar a Tokyo. Aquest post és més breu, que no tinc gaire temps, però ja faré una tercera part! jejeje

ELS SOBRES DE BINBO DANSHI (貧乏男子)

Gràcies a aquest dorama que va fer Oguri Shun em vaig aficionar als sobres! I els sobres japonesos són molt xulos! M'agrada la forma allargada que tenen, diferent de la nostra. I per això no vaig poder evitar comprar-me un paquet de 70 sobres!!!

LES TIRES PEL FRONT DE NODAME CANTABILE (のだめカンタービレ) O RYUSEI NO KIZUNA (流星の絆) (per citar alguns exemples)

Després de veure-ho a molts dibuixos animats i a molts dels dorames que veig, vaig estar buscant el nom d'aquestes tires que es posen els japonesos al cap quan estan malalts. No vaig trobar el nom (i encara no el sé) però buscant per les drogueries de Tokyo ho vaig acabar trobant!!! No, no hi ha foto amb la tira posada al meu front! ;-P

LA TOVALLOLA PEL CAP

És mítica aquest tipus de tovallola! En el PV d'Aozora Pedaru el Sho ja la duia. Al programa Tokyo Friend Park II també ho solen dur els convidats. En aquest cas els actors de Hana Yori Dango, cadascun d'un color diferent! Que macos!!! jejeje L'Aiba a Tensai! Shimura Doubutsuen quan va estar a l'Àfrica també... Són alguns exemples perquè veieu que realment ho usen molt això els japonesos! I realment va molt bé! Ens vam comprar un paquetet amb tres tovalloles!

FOG BAR SHISEIDO

Sí, tinc un problema. Per què vull jo una laca de tio?! Per res, però si me la venen aquests quatre grans homes... no puc dir que no! Són l'Oguri Shun, l'Eita, el Miura Haruma i el Tsumabuki Satoshi. No comments! jejeje Per si no us heu fixat, podeu veure les diferents versions de l'anunci:

No em digueu que no són genials!! L'havia de comprar!!!

I de moment això és tot. Ja us ensenyaré més cosetes ben aviat!

Petites grans compres (I)

Aquestes són algunes de les petites grans compres que he fet a Tokyo. Dic algunes... perquè aquesta és la primera part... faré un post amb algunes xorradetes més que m'he comprat!!

DRAGON BALL

Alguna coseta de Bola de Drac m'havia de comprar, i que millor que aquesta samarreta! És super graciosa i m'encanta!!! Si hagués trobat més coses guais i barates, ja us dic jo que ara serien meves, però tampoc hi havia gran cosa.

NEWS 24 HOURS TV

Vam coincidir amb la marató de les 24 hores de televisió que aquest any presentaven els NEWS. No podia ser menys i jo també volia una samarreta com la que duien ells!! Ehem... vull dir, volia col.laborar a la causa.... És genial! A més, aquest any el disseny era de Pixar. Són com els globus de la peli Up!

RUSS-K

Gràcies a NEWS coneixem aquesta marca de roba. Tenen unes coses xulíssimes, i després de veure els seus anuncis i entrar a les botigues, no vaig poder evitar comprar-me alguna samarreta! El que no sabia és que justament em vaig acabar comprant la del Shige! Just el que menys m'agrada, jejeje Però segueix sent molt xula la samarreta, no creieu? Us deixo també amb l'anunci de TV... sugoi!

祭 (MATSURI) AKA "TRAJE DE FIESSSHHHTA"

Aquesta camisa és molt típica al Japó. Se la posen per celebrar les festes, és a dir, matsuri (祭). Realment no estava a la meva llista de compres, però la Zelgadiss se la va comprar... i no vaig poder evitar comprar-me-la també! És genial! I és una frikada total, perquè bàsicament em vaig decidir a comprar-la per culpa de l'Ohno i del Tegoshi! Sinó mireu...

LAST FRIENDS MUGS

Això ja no és roba! Són les tasses que surten al dorama Last Friends, és a dir, ラスト・フレンズ. Ja feia temps que me les volia comprar, però per internet em demanaven un ull de la cara. Així que quan vam anar a Fuji TV, vaig aprofitar i me les vaig comprar totes!! Les de tots els personatges! La que em mola més és la del Takeru (el personatge que interpreta l'Eita) i ja és meva!!! Mireu que maques!!

Properament, més!!!

Purikura (プリクラ)

La Purikura (プリクラ) són fotografies molt populars al Japó que es fan en màquines estil "fotomatón" però que es poden retocar i "tunejar", afegint dibuixets i lletres i de tot! El nom és una abreviatura de la marca プリント倶楽部 Purinto Kurabu, que en anglès li diuen Print Club.

Com a bones amants de la cultura japonesa, no podia faltar fer-nos aquest tipus de fotos!

Costen uns 400円 (una mica car, la veritat) però és una passada! És genial! Et fas fotografies i després et donen uns segons per afegir tonteries: dibuixos, fons, textos... és molt poc temps i t'estresses, sobretot el primer cop.

Vam trobar tot tipus de màquines. N'hi ha de moltes temàtiques. El primer cop que les vam veure vam flipar amb la quantitat de noies que hi havia. Si fins i tot feien cua!!

La primera que vam provar va ser de Nightmare Before Christmas. Era la més fàcil, ja que no es podia "tunejar". Però no vam acabar de calcular bé i... jo estic "vomitant" un fantasma i la Zelgadiss ha perdut el seu nas...

Després ja vam provar una de les guais, amb óssos i ninotets, i ens va costar entendre què haviem de fer. Ens van quedar una mica xungues... no sabiem com esborrar tot el que estavem afegint... i en una d'elles vaig acabar amb cinquanta orelles al cap (total, ja no se'm veia la cara!).

Però la cosa ara ja estava xupada! Així que vam provar una última més. I va ser genial! Hi havia tants fons per escollir! Però quan ens vam fer les fotos... per sorpresa nostra... no hi havia lloc per on podien sortir. Vam estar mirant, buscant... fins que vam avisar al noi que treballava allà. Segons el tipus de màquina, et fas les fotos en un lloc i les "tuneges" en un altre. Així que les nostres fotos estaven en una altra màquina esperant a ser retocades! Un cop solucionat això, ens vam posar en marxa. Amb uns llapis tàctils, pots afegir la data, més ninots, més textos, més de tot... i en uns 30 segons màxim per cada foto! Molt estressant!!!

Així que... aquest és part del resultat de les nostres purikures!!!

A que és genial? Realment me n'hagués fet cinquanta mil, i de moltes més temàtiques, però entre els diners i el temps, i la de gent que hi ha per fer-se les purikures, vam optar per deixar-ho aquí. Quan torni al Japó me'n penso fer moooltes més!!!

Takeshita-Dōri (竹下通り)

Takeshita-dōri (竹下通り) és un carrer peatonal de Harajuku (原宿), Tokyo.

És el paradís per qualsevol fan de la Johnny's.

Hi ha botigues i més botigues amb fotos i posters de tots els idols!

Realment costa d'imaginar aquest tipus de botigues.

No es podia fer fotos a dins, per això no us puc ensenyar com són, però us heu d'imaginar parets plenes de fotos, i fins i tot sostres amb posters!

A l'entrada hi ha unes petites cartulines amb un llapis. Es tracta d'anar apuntant el numeret que surt a la foto de mostra, i després ho demanes al taulell i t'ho donen.

Aquestes són botigues no oficials. Realment se't cau la baba tota l'estona.

Milers de fotos i posters amb els nostres idols japonesos!

Sembla que no, però són una ruina. Comences apuntant un numeret d'una foto... i n'acabes comprant vint!

És inimaginable la quantitat de gent que compra aquest tipus de coses. Jo no m'hagués pensat que cauria! jejeje Total, són només fotos... però no es pot evitar! És un vici!!!

És també aquí on pots trobar entrades per concerts i teatre a la revenda. És on vam comprar les entrades del musical DreamBoys. El tema del musical es mereix un post sencer. Ho deixo per més endavant.

En aquest carrer també vam experimentar amb les purikures, però ja tinc preparat un post sobre el tema, així que de moment no us explico res!

Però on ja no vaig poder evitar comprar-ne cinquanta mil fotos més va ser quan van anar la botiga oficial de la Johnny's!!!

Hi havia una de fotos tan xules!!! Realment es notava que eren oficials. Sobretot en la qualitat. El preu era el mateix, però. Reconec que em va decepcionar una mica, la veritat. Pensava que a més de fotografies, tindrien més material: posters, uchiwas... i materials o restes d'altres gires dels grups. Doncs no. Tenien quatre coses força lletges de NEWS i de KAT-TUN. Em sembla que d'algun més, però tot era força lleig... només em vaig comprar fotos... unes catorze... jejeje Però realment en volia moltes més. Tot i que fins l'últim moment vaig tenir els meus dubtes i no estava segura de comprar-m'ho. Però me les vaig quedar!

El carrer de Takeshita-Dōri en sí és petit, no és gaire llarg, i a més d'aquestes botigues hi ha botigues de roba i d'altres coses, com de complements i calçat. Bé, és un carrer comercial peatonal, però tot era molt guai! Molt fashion! Unes bambes genials de colors, vestits de tot tipus, mitjons, paraigües, collars, cintes pel cap, bosses...

Hi trobes a tot tipus de gent, des d'escolars que hi passen el matí, la tarda i el vespre, fins a dones més maduretes o tios joves guais... jejeje

Me sé de una que no paró de repetir en todo el viaje: "Llevadme a Takeshita Dori!" jejeje (lo admito, yo quería ir de nuevo, pero como ya lo decía ella no hacía falta repetirlo, jejeje)

Takeshita-Dōri és de visita obligada si aneu a Tokyo!

Feliç Diada!

Avui és Onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.
Feliç Diada a tothom!



Y gracias al resto del Equipo Aiba, cada vez que me imagino vestida de catalana, ya me veo bailando sardanas con algun japonés. Bueno, mejor dicho, enseñando a bailar sardanas a Tegoshi, Jun... y a cualquier otro Johnny's! jejeje
** Actualización ** Vale, añado a Subaru, que como ha dicho Zelgadiss, el tema empezó con él, para quitarle su obsesión de aprender a bailar "furamenko" y pasarlo a aprender sardanas, que en eso sí que le podría ayudar y lo haría con mucho gusto!!




Si es que estarían encantados conmigo!! ¿No lo creeis? ;-P

Nova imatge

Ja m'havia cansat de la imatge del meu blog.

Ara que he tornat de Tokyo, vinc amb energies renovades i amb nous propòsits.
El primer, canviar la imatge del blog. I ara això ja està fet!
No sé si escriuré més o menys que abans, però ara està més senzill i es veuen els posts sencers, cosa que abans no tenia.

Properament faré algun post sobre el viatge, OK?

Arashi en concert!

Ja fa dies que no actualitzava el post. Però es que les bones notícies es fan esperar.

JA TINC ENTRADES PER ANAR A VEURE ARASHI A L’ESTADI KOKURITSU DE TOKYO!!!!

És la gira del seu 10è aniversari, i l’Elphaba, la Zelgadiss i jo, és a dir THE AIBA TEAM, no ens ho podiem perdre! Serà el millor concert de la meva vida (ho sento, Mika, però em sembla que et superaran) i ens ho passarem de conya!

Mireu, mireu, en breu jo seré una d’aquestes japoneses, una de la multitud que estarà emocionada al concert, amb els meus uchiwas saltant i cantant!




El vídeo és de l’any passat al Kokuritsu Stadium, on anirem en breu a veure’ls! I la canço és “Hadashi no Mirai”. Aquí no es veu del tot l'espectacularitat del que és estar en un concert d'aquestes magnituds, però ja us dic que fliparé en colors!

Ha costat moltíssim aconseguir-les, tant d’esforços com de pasta, però no vull parlar del tema perquè ja tot plegat em cansa i no val la pena capficar-se. No em pensava que tot plegat seria tan llarg i dur... però... fora les males vibracions i els problemes! Ara ja tenim les entrades!

A gaudir d’aquest magnífic, meravellós, fantàstic, al·lucinant i irrepetible viatge cap a Tòkyo! Konbini!!!

Divendres!

Konbanwa!

Doncs res, em sembla que no m'acaba de convèncer el Yamapi's Style en el meu blog.
És una mica "rollo"...

I em passa igualment com sempre, no sé què dir! Tornaré a la normalitat. Sort que ja és divendres! jejeje

Ja tinc ganes de marxar de vacances. Estic super nerviosa! Serà genial! Només queden alguns petits/grans temes pendents (entrades!!!!!), però segur que tot anirà bé!

Dijous normal

Konbanwa!

Res, el meu MAC ja està en reparació... millor no hi penso... però espero que no tardin gaire en solucionar-ho... tot i que segur que ni de conya està abans de que marxi de vacances, i dubto que ja estigui quan torni... quina merda!!

Avui he tornat a estar liada amb el pis de ma germana. Sembla que ja no queda gaire per fer, i està quedant molt xulo!!!

M'ha donat per menjar ensaimades. No puc parar de menjar-ne! M'encanten! Això sí, s'ha de reconèixer que com les de Mallorca no n'hi ha cap!


Engreixen que no vegis, però són tan bones! I amb tot el sucre per sobre... mmmm nyam nyam!

Merda de Dimecres

Avui no sé perquè m'he llevat.

Semblava que seria un dia xulo. Al matí he anat a l'òptica a fer-me les lentilles noves.
Després, he anat a dinar amb les meves germanes a un japonès.

Fins aquí molt bé, però... avui se m'ha espatllat el meu MacBook Pro.
Tinc mala sort. No s'espatllen mai, doncs mira, a mi si.
Segurament és per culpa de la targeta gràfica. Van fer una partida de MacBooks Pro defectuosos, i el meu pertany a aquesta partida, o almenys això creuen els tècnics. Jo n'estic segura. Almenys això espero, perquè sinó em tocarà mooolta mooolta pasta.
Ara tinc uns merders... tot ho tenia allà. No he perdut res, però no hi puc continuar treballant fins que m'ho arreglin... i pot passar mooolt de temps. Joder, sóc autònoma, sense el meu mac no puc treballar, per tant, tampoc puc cobrar!! No és just!!!






Estic molt deprimida, perquè em fastidia tots els meus plans, la meva feina, els meus projectes pendents, els muntatges que estava fent... prefereixo no pensar-hi perquè em dóna molt mal de cap.

El tema és molt llarg, però demà l'he de dur altre cop a un altre servei tècnic perquè se'l quedin... a veure com acaba el tema... espero que bé, sisplau!!!