28 de juny 2010

Mosaic

Siguiendo a Geno y a Zelgadiss, voy a hacer el mosaico!

Se trata de poner en un buscador de imágenes, vamos en el google, las respuestas a unas seis preguntas y escoger de la primera página de resultados, la que más nos guste. Luego la llevamos al creador de mosaicos y listos!

Aquí van las preguntas con mis respuestas.
[No os penséis que me ha sido fácil responderlas, eh? Que en realidad he tenido dudas en algunas y no sabía que responder!! Así que esto es más o menos aproximado... ;-P]

Tu nick o nombre: Claire

Tu comida favorita: me comería muchas muchas cosas, pero creo que en el fondo me quedo con... mamma mia... la pizza!

Tu color favorito: aquí si que hace muchos años que no puedo decidirme, así que mi color favorito es uno que no existe y que los tiene todos... el multicolor!

Un lugar interesante para perderte: Japón!

Un artista: esta me ha costado también. Yo diría Arashi, pero por mucho que yo los considere a los 5 artistas, no creo que fuera del todo cierto y me estaría dejando llevar... Así que... me he decidido por... Mika! Me tiene

Lo que más te gusta: eso si que es imposible de responder! jejeeje pero a ver... si intento pensarlo un poco, una de las cosas que más me gustan es... viajar!

Y el resultado es...


No está nada mal, no? Es divertido e interesante, así que a mi eso ya me ha molado!

18 de juny 2010

Sónar: Japó i Hideki Kozakura

Dijous al vespre vaig anar a l'Auditori a veure JAPÓ: bcn126 + Cristian Vogel, Ricard Marxer & Óscar Sol.

La veritat és que no tenia ni idea del que anava a veure, perquè no quedava clar enlloc. Només sabia que estava relacionat amb elJapó i que per tant, em podria agradar.

El que posa a la web oficial del Sónar és això:

[Un viaje de ida y vuelta a Japón

Una colaboración de lo más singular. A un lado del escenario estará bcn216, el grupo instrumental de l’Auditori dirigido por José Luis Estellés; al otro, el músico chileno-británico Cristian Vogel, una cara conocida en la escena de clubs internacional gracias a su trabajos para Tresor, y proyectos propios, como Super_Collider, junto a Jamie Lidell. En esta ocasión, Vogel se encargará (ayudado por Ricard Marxer y Óscar Sol) de la parte visual, mientras que bcn216 interpretará un repertorio que tiene el concepto de Japón como hilo conductor, con piezas de Kaija Saariaho, Hideki Kozakura, Toru Takemitsu, Benet Casablancas y Josep Maria Guix.]


Ha estat un concert diferent. No és que m'hagi encantat, però crec que m'ha agradat. Ha estat realment diferent. Les animacions que han projectat eren prou xules però tampoc eren el que m'esperava. I tampoc m'ha semblat un viatge al Japó... jo m'esperava alguna projecció amb imatges del Japó, però no... era tot més experimental, tant les imatges com la música.

[Resumiendo, ha sido chulo, diferente, pero una experiencia interesante. No me he sentido transportada a Japón, la verdad, pero como concierto ha estado entretenido.]

El programa era el següent:

I part

Kaija Saariaho (Hèlsinki, 1952)
Six Japanese Gardens

Tôru Takemitsu (Tòquio 1930-1996)
Toward the Sea III

Benet Casablancas (Sabadell, 1956)
"3 Haikus" per a piano sol
"Haiku" per a trio

II part

Hideki Kozakura (Seto, Japó, 1970)
N.A.M.I.

Josep Maria Guix (Reus, 1967)
Vent del capvespre


El que sí que no he pogut evitar ha estat anar a saludar a un dels compositors, Hideki Kozakura, que estava entre el públic. La seva peça N.A.M.I. ("onada" en català, "ola" en castellano) s'estrenava mundialment en aquest concert. Nascut a Seto, Japó, el 1970, és actualment professor assistent al College of Music de Nagoya, tasca que compagina amb la de compositor i pianista.



L'home ha estat molt simpàtic i s'ha sorprès molt de que jo em volgués fer una foto amb ell! A més, li he dit moltes felicitats en japonès, i ha flipat i m'ha preguntat si parlava japonès! I li he dit... una mica... hehehehehe Suposo que hagués pogut conversar amb ell, en anglès eh, però... els nervis del moment i la vergonya han fet que només li donés les gràcies altre cop i marxés.

[Muy simpático el tío! Muy majo. Ha alucinado cuando le he pedido de hacernos una foto! No debe tener fans, no? jejejje Y como le he dicho felicidades en japonès, me ha preguntaba si sabía hablar japonés... y yo... bueno... un poco... (para no decir que no... no quería quedar mal... jejejje) pero me he ido rápido porque no sabía que hacer y me daba vergüenza.]

He vist que té pàgina al myspace. Si voleu escoltar alguna peça seva, us deixo l'enllaç:


16 de juny 2010

Omu raisu [オムライス] i Nattō [納豆]

Per fi vaig aconseguir tastar l'altre dia dos menjars típics japonesos: omu raisu [オムライス] i nattō [納豆].

Han obert una nova botiga japonesa de bentos on també tenen alguns productes japonesos.
La botiga és aquesta:


C/ Aribau, 119. 08036 Barcelona
Horari: De dilluns a divendres: 11:00-14:30 / 17:00-20:00. Dissabtes: 11:00-15:00
Tel. 93 453 73 52

Vam anar-hi amb una amiga, i vam comprar nattō, uns onigiris i uns donuts de soja i de té matcha. Els onigiris els vam menjar de camí a casa. Boníssims!!!

I llavors a casa seva... vaig poder tastar una autèntica omu raisu feta per un japonès!!! Estava deliciosa!!! うまい!


L'Omu raisu [オムライス] és la truita japonesa amb arròs. Ve de les paraules d'omelette i rice. Realment un hi pots posar el que vulgui, però és comú posar-hi pollastre, bolets, algunes verdures, salsa de tomàquet, ketchup i sal i pebre. No té cap secret fer-la, i es pot fer de moltes maneres. N'hi ha qui fa la truita ja amb l'arròs a la paella, i d'altres que posen l'arròs al plat i després li posen la truita a sobre. La que em van fer era com aquesta segona manera.

Realment és un plat molt complet. Estava super tipa! Però estava molt bona!


[Es muy fácil de hacer y queda genial! Y como siempre sale en los doramas tenía muchas ganas de probarla! Esta tenía champiños y pollo.]

I l'altra cosa que vaig tastar va ser el nattō. El nattō [納豆] és soja fermentada. Diuen que és una important font de proteïnes, però realment té una consistència llefiscosa i una olor molt forta. No m'estranya que diguin que fins i tot a alguns japonesos no els hi agrada. Jo haig de reconèixer que no em va agradar gens! El primer cop que t'ho poses a la boca penses que no és per tant, no és tan dolent, però a mesura que mastegues i ho tens més estona a la boca.... uuuffff.... no pots! És dolent! Té un sabor molt estrany i et deixa la boca estranya.


[No parece que sea tan chungo el nattō, en serio, te lo pones en la boca la primera vez y piensas que tampoco está mal, pero a la que lo masticas y tragas... la cosa va a peor y es cuando notas que es asqueroso! jejeje Vamos, que no me gustó!]

Va ser un dia molt xulo i m'ho vaig passar molt bé! No vaig ni poder sopar aquell dia! A veure si faig jo algun dia algun plat català perquè el tastin, perquè es passen el dia convidant-me a mi i això no pot ser! Gràcies!!

7 de juny 2010

Hasmukh Tea



Un company meu de classe es va casar recentment, i com a regalet pels convidats, va fer unes bossetes amb té de l'Índia.
No hi vaig pas anar al casament, però és un noi detallista i ens va portar una bosseta per a cada company.

Per si no enteneu el que diu a la bossa (com si jo he entegués), posa Hasmukh Tea. I és d'aquesta companyia, Hasmukh & Co, de Mumbai, (Índia).

(A la part del darrera de la bossa ho posa en anglès, per això ho sé). ;-P

Jo no hi entenc de tes. Només sé que en general m'agrada. Tampoc he investigat gaire sobre aquest te perquè no he tingut temps, però m'agrada que sigui comprat allà.

Els seus parents que viuen a l'Índia els hi van portar per poder fer les bossetes pel casament.

He tardat una mica en tastar-lo, però he de dir que està molt bo! M'ha agradat molt! I li agraeixo molt que tingués el detall!


Ja l'he tastat sol (m'encanta el color vermell que té) i també amb llet.
Una olor deliciosa i un sabor també molt bo!!




Em fa gràcia perquè tenia el post preparat des d'ahir, i justament l'Elphaba parla de l'Índia en el seu blog! No parlem del mateix en absolut, però tenim l'Índia com a factor comú. ;-)