Dijous al vespre vaig anar a l'Auditori a veure JAPÓ: bcn126 + Cristian Vogel, Ricard Marxer & Óscar Sol.
La veritat és que no tenia ni idea del que anava a veure, perquè no quedava clar enlloc. Només sabia que estava relacionat amb elJapó i que per tant, em podria agradar.
[Un viaje de ida y vuelta a Japón
Una colaboración de lo más singular. A un lado del escenario estará bcn216, el grupo instrumental de l’Auditori dirigido por José Luis Estellés; al otro, el músico chileno-británico Cristian Vogel, una cara conocida en la escena de clubs internacional gracias a su trabajos para Tresor, y proyectos propios, como Super_Collider, junto a Jamie Lidell. En esta ocasión, Vogel se encargará (ayudado por Ricard Marxer y Óscar Sol) de la parte visual, mientras que bcn216 interpretará un repertorio que tiene el concepto de Japón como hilo conductor, con piezas de Kaija Saariaho, Hideki Kozakura, Toru Takemitsu, Benet Casablancas y Josep Maria Guix.]
Ha estat un concert diferent. No és que m'hagi encantat, però crec que m'ha agradat. Ha estat realment diferent. Les animacions que han projectat eren prou xules però tampoc eren el que m'esperava. I tampoc m'ha semblat un viatge al Japó... jo m'esperava alguna projecció amb imatges del Japó, però no... era tot més experimental, tant les imatges com la música.
[Resumiendo, ha sido chulo, diferente, pero una experiencia interesante. No me he sentido transportada a Japón, la verdad, pero como concierto ha estado entretenido.]
El programa era el següent:
I part
Kaija Saariaho (Hèlsinki, 1952)
Six Japanese Gardens
Tôru Takemitsu (Tòquio 1930-1996)
Toward the Sea III
Benet Casablancas (Sabadell, 1956)
"3 Haikus" per a piano sol
"Haiku" per a trio
II part
Hideki Kozakura (Seto, Japó, 1970)
N.A.M.I.
Josep Maria Guix (Reus, 1967)
Vent del capvespre
El que sí que no he pogut evitar ha estat anar a saludar a un dels compositors, Hideki Kozakura, que estava entre el públic. La seva peça N.A.M.I. ("onada" en català, "ola" en castellano) s'estrenava mundialment en aquest concert. Nascut a Seto, Japó, el 1970, és actualment professor assistent al College of Music de Nagoya, tasca que compagina amb la de compositor i pianista.
L'home ha estat molt simpàtic i s'ha sorprès molt de que jo em volgués fer una foto amb ell! A més, li he dit moltes felicitats en japonès, i ha flipat i m'ha preguntat si parlava japonès! I li he dit... una mica... hehehehehe Suposo que hagués pogut conversar amb ell, en anglès eh, però... els nervis del moment i la vergonya han fet que només li donés les gràcies altre cop i marxés.
[Muy simpático el tío! Muy majo. Ha alucinado cuando le he pedido de hacernos una foto! No debe tener fans, no? jejejje Y como le he dicho felicidades en japonès, me ha preguntaba si sabía hablar japonés... y yo... bueno... un poco... (para no decir que no... no quería quedar mal... jejejje) pero me he ido rápido porque no sabía que hacer y me daba vergüenza.]
He vist que té pàgina al myspace. Si voleu escoltar alguna peça seva, us deixo l'enllaç:
Así me gusta, que practiques japonés por el mundo que ya lo irás a practicar a Japón ;-)
ResponEliminaComo se lo monta la tía, aquí codeándose con compositores y de todo...
ResponElimina;-P
"Crec que m'ha agradat."
ResponEliminaAixò del SÒNAR... Buf, res, dona, res! Cap a Vic, on t'esperem:
http://www.cinemaoriental.com/
:-)