30 de jul. 2011

De concert a Milano

De tant en tant ens agrada improvisar.

I un dia, de cop i volta, amb l'Elphaba vam dir, i per què no anem a veure a Take That? Bé, ho va proposar ella, però no negaré que la idea ja havia rondat pel meu cap. L'ideal per mi hagués estat anar a Londres, però ja estava tot més que super venut. Així que, com que desafortunadament no actuaven a l'estat espanyol, la següent ciutat més propera era Milano. I... en una tarda ja ho teníem tot preparat!

Vam trobanr un vol de Ryanair a bon preu (jo des de Barcelona, ella des de Sevilla), un hotelet ben situat per dormir-hi una nit (en realitat poques hores), i com no, entrades pel concert.

Faré un resum breu del dia, que tampoc donava per més!

Després de trobar-me amb l'Elphaba a l'aeroport, vam agafar el bus i vam deixar les coses a l'hotel. En un moment ja vam arribar a la zona més turística de Milà, ja que tampoc teniem gaire hores per voltar.


Vam dinar a les Galeries Vittorio Emanuele.

 

Vam visitar el Museu de l'Scala, l'òpera.


El gelat, obligat fer-ne a Itàlia i més amb la calor que feia!!


I per acabar amb la visita turística, tocava pujar al Duomo!


   















































Ja només quedava agafar un tramvia i un bus i plantar-nos a l'estadi San Siro! 
















I veure els grans Pet Shop Boys (molt i molt grata sorpresa quan vam saber que actuarien!!). Ho van fer genial, cantant durant uns 45min (que es van fer súper curtets) alguns dels seus grans èxits. 


I després, les estrelles de la nit: Take That!!


L'estadi estava ple a rebentar. Va ser un concert genial!! Ja sabia que el Robbie està com una cabra, però ara  ho sé al 100%! Això sí, és un home espectacle! Era la primera vegada que els veia en concert i em van encantar en directe! Tots ells! Sempre m'han agradat però no he estat fan fan des del principi. Escoltava les seves cançons i tal, però aquest últim disc m'encanta! Això sí, van cantar tant temes nous com molts dels seus clàssics.


Serà que tinc debilitat pels grups maculins... ;-D


18 de jul. 2011

日本、おめでとう!!!



Quina emoció ahir!

La selecció femenina de fútbol del Japó va guanyar als EEUU per 2-2 (3-1 als penals) a la final del Mundial de futbol femení.




Primer va marcar EEUU (Morgan al minut 69), però abans d'acabar el partit, al minut 81, Japó va empatar (gol de Miyama). Ja a la pròrroga, va passar el mateix. EEUU va marcar (gol de Wambach) i quan faltava poc per acabar, Japó va empatar amb un gol de Sawa. Per tant, van tocar els penals i Japó va guanyar per 3 a 1.


Una passada!
Estic súper contenta que les jugadores nipones hagin guanyat la Copa Mundial Femenina!


日本、おめでとう!!!


Tampoc m'agrada tant tant el futbol, però quan es tracta de finals i del Barça, la cosa canvia, jejeje


Aquest any segur que per fi em compro ja d'una vegada la samarreta de futbol de la selecció japonesa! :-D

17 de juny 2011

No sóc shopaholic! (III): Caramels i xiclets

Per culpa de la publicitat japonesa no puc evitar comprar certes coses. Sort que aquesta vegada són coses barates i petites: caramels i xiclets.


Comencem per uns caramels. Es diuen Hi Chew són uns caramels tous. Realment estan molt bons! Són com sugus, però de més qualitat -per dir-ho d'alguna manera- i són més tovets i amb sabors molt bons!



I aquí us deixo l'anunci, amb Kanjani8 de protagonistes! M'encanta aquest anunci perquè és super friky i enganxa aquesta cançó súper rara!! Total, que sembla que flipis quan te'ls menges i que no siguin caramels, jejejee





I després d'aquest estressant anunci, ja passem als xiclets. Al Japó em vaig comprar els mítics xiclets Fit's. Havia vist l'anunci mil cops per internet. Sabia que havien fet un concurs i tot amb la música i el ball, i no vaig poder evitar comprar-me'n!



Estan també molts bons!! Mireu l'anunci, que és genial! N'hi ha de molts en el seu canal de YouTube de Lotte. Molts són de gent que va participar i després hi ha els oficials. Podeu perdre perfectament una tarda xafardejant-los! 





Realment algun dia crec que faré el ball i faré un vídeo friky dels meus! jejeje


Bé, ara continuem amb més xiclets i amb famosos. És el torn dels xiclets Clorets amb Tamaki Hiroshi! El nostre Chiaki senpai també ho ven molt bé tot! 






La veritat... els vaig comprar al Japó i encara no els obert! Em feia pena! Sóc un cas! Però realment tenen bona pinta, no? Si més no això em sembla... ;-P



I ja per acabar, els xiclets Acuo, també de Lotte. Bé, són xiclets perquè els vam comprar i perquè vam veure l'anunci, però vam pensar i tot, veient només el logo, que eren lents de contacte!! Però oi que ho podria ser perfectament? jejeje 



Sóc xiclets i els anuncia els nostre gran Ikuta Toma! Són xiclets amb efecte, jejeje 





No està tan malament, no? Almenys us heu fet una idea de com són alguns dels anuncis de caramels i xiclets japonesos!

31 de maig 2011

Força Barça!

Bé, seré breu:  
FORÇA BARÇA!! 

 

















El dissabte vaig anar a casa els meus tiets i vam veure en família la final de la Champions. Amb projector i una pantalla força gran, vam veure la victòria blaugrana de meravella!

















L'afortunada però, va ser ma germana, que va poder anar a Wembley i gaudir de l'ambient que es respirava! Aquesta és una de les fotos que va fer amb el seu mòbil:


 

Això sí, l'Antònia, que també és culé, va celebrar la victòria com nosaltres, però després estava ja cansada i només volia fer el gos... ;-P



19 de maig 2011

Barbies de llaminadures

Una de les coses que no m'hagués pensat que faria fent per un casament és un pastís de "chuches". Però ho he acabat fent!

L'Ada em va demanar fer dos pastissos per donar a dues nenes, la Carla i l'Èlia, el dia del seu casament. Vam estar pensant, mirant fotos, preguntant... i ens va agradar una idea que vam veure per internet: fer una barbie amb el vestit de "chuches". Bé, amb la faldilla de llaminadures! No puc evitar-ho, sempre he dit "chuches"... ja sé que no és correcte, però...

Així que mica en mica, vaig anar fent. Primer vaig mirar on podia trobar proxepan, quines "chuches" eren més barates, on podriem comprar les barbies... 

Al final vaig acabar comprant el porexpan a Servei Estació, i apa, a casa a donar-li forma... És realment cansat anar foradant el porexpan! Més que res perquè s'enganxa per tot arreu! Però va ser divertit fer-ho!

Després vaig anar a comprar "chuches" i l'Ada es va encarregar de comprar les barbies.

Per poder posar bé les "chuches", vaig posar a sobre del porexpan paper film, perquè sinó diguem que és una mica brut enganxar menjar directament al porexpan, i la cosa bona d'aquests pastissos és que et puguis menjar el que hi ha, no?

Després també vaig descobrir que una barbie era una mica més gran que una altra i vaig haver de fer uns afegits amb cinta adhesiva, perquè sinó quedava la pobre barbie mig nua, i tampoc era plan.

Un cop començava tot a tenir forma, es va tractar de començar a clavar...
Un cor per aquí, un núvol per allà, un cuc, un ou, una coca-cola, unes quantes mores, unes tires de maduixa...  

Més o menys es va posar com es va poder, amb no gaire imaginació, perquè tampoc tenia tan material per triar... 

És curiós quants escuradents pots arribar a utilitzar!! I com costen de tallar els maleïts! Sort que ja tenia el material adequat per fer-ho i em va anar perfecte! Ho tenia tot controlat!  
Total, que vaig acabar fent dues barbies de "chuches" que van servir de regal per la Carla i l'Èlia en el casament de l'Ada. No vaig pensar en fer la foto final, embolicades amb paper transparent i uns llacets vermells... 
Però ja us dic jo que van quedar prou maques! I quan les nenes van obrir les bosses, feia una olereta boníssima! I crec que realment els va fer molta gràcia. Així, a més de tenir llaminadures, també es van quedar amb el regal de la barbie i poden jugar amb elles encara ara.

Crec que va ser una bona idea i en el fons va ser divertit fer-ho! Així que si mai ho voleu provar de fer, és fàcil, no us preocupeu! Sembla més del que és.

21 d’abr. 2011

Saló del Còmic 2011

Com cada any, he anat al Saló del Còmic de Barcelona. Ja anem per la 29ena edició!!


Aquest any hi havia una mica de zombies, uns quants gats i també Tarzan, entre d'altres coses.


El que em va fer més gràcia d'aquest any van ser dues coses:

1. Trobar exposat un còmic d'un amic meu, en Joan, en tamany gegant! Havia quedat finalista en un concurs del Carnet Jove per una beca de la Generalitat (o alguna cosa així, jejeje), i allà estava la seva obra. Com no, fer-me la foto amb les seves tires "La vida per baix" era obligat!!!



2. Una mini exposició de TBO 4 JAPAN, una iniciativa per recaptar fons pel Japó amb una subhasta de dibuixos originals cedits per autors de còmic i il.lustradors. N'hi havia de molt xulos, la veritat.



No sé gaire què comentar, així que us deixaré amb algunes fotos més, que són bàsiques en un saló d'aquestes característiques.

En Doraemon, que estava exposat amb la resta de gats i em va fer gràcia veure'l, com sempre.


I Gantz, que sembla que està més de moda gràcies a l'adaptació cinematogràfica que espero i desitjo que arribi a estrenar-se a Barcelona el més aviat possible!


Ah, si aneu a la web de l'Ajuntament de Barcelona i mireu una mica les fotos que hi ha al costat de l'article... m'hi trobareu!!! ;-P


12 d’abr. 2011

Concert solidari amb el Japó


El divendres 4 d'abril, a les 20h, vaig anar a un concert solidari amb el Japó.


Casa Àsia, el Conservatori Liceu i el Consolat General del Japó a Barcelona s’han unit per promoure aquest concert, amb el nom d'Intencions sonores, en suport a les víctimes del terratrèmol i tsunami posterior al Japó del proppassat divendres 11 de març.


El concert va estar a càrrec dels alumnes del Conservatori del Liceu i de músics professionals japonesos que resideixen a Barcelona. El concert solidari és la primera activitat de la plataforma Força Japó!, que programarà una sèrie d’iniciatives solidàries en els mesos següents.



Es va fer a l'Auditori del Conservatori del Liceu i hi va haver música clàssica, jazz i cançons populars japoneses. Els intèrprets van ser, entre d'altres, Takao Rokugawa, Keina Kono, Mariko Nambu, Taichi Tsukumo, Chio Allin, Natsuko Sugao, Akiko Kuroda, Sadahiro Otani... Van interpretar obres de Bach, Brahms, Saint Saëns, Gaubert i compositors japonesos.

En acabar el concert -que era gratuït- es podien fer donacions. Els diners recollits seran enviats a la Creu Roja a través del Consulat General del Japó a Barcelona.

Personalment, el concert em va encantar! Ho van fer genial! Dues japoneses anaven amb kimono... tot un detall! Estava tant ple de gent que fins i tot uns quants es van asseure a les escales. Hi havia molts japonesos entre el públic i també hi havia molt origami decorant els passadissos anteriors a l'auditori.

Una de les intèrprets, que toca la trompeta -que crec que es diu Natsuko Sugao- va fer un discurs abans de tocar la peça final del concert. Realment em va commoure. Se la veia molt emocionada i es notava que tot el que deia ho deia de cor.

Si tornen a fer un concert d'aquests, us recomano molt que hi aneu! Jo, si puc, repetiré!

I ja per acabar, us deixo amb un vídeo que he fet sobre el concert. M'ha quedat una mica llarg, però es que el concert va començar cap a les 20h i va acabar cap a les 22h... I he volgut posar una miqueta de tot... Tampoc he tingut gaire temps, però espero que amb això us feu una idea de com va anar!

がんばって日本!!




6 de març 2011

Carnaval 2011

Bé, al final aquest any per Carnaval, m'he acabat disfressant de...



Rydell High S
chool Cheerleader! (o sigui, animadora de la pel.lícula Grease)



Ho sé, és una mica cutre, però està mínimament currada! Buscar el logo de Rydell High, estampar-lo a una samarreta, buscar una faldilla llarga vermella, cosir un coll de la mateixa tela a la samarreta, fer-me el llaç p
el cabell, els pom-pons...



A mi m'encant
a! Potser podria haver estat pitjor o millor, però al final crec que ha quedat prou fer per prepar-ho en menys d'un dia, no?



La resta de disfresses han estat genials! Hem tingut un àngel de l'amor (cupido), un lleó, una abella, un Blues Brothers, un home amb barret estrany que no sé com definir, una negra de l'Àfrica... No penjo la foto de grup perquè surt massa gent com per penjar-la, però ja us dic jo que ha estat mooolt divertit!!!

Apa, us deixo amb el trailer de Grease, que porto tot el dia cantant les cançons de la peli.




Oh, Sandy!