Yattaaaaaaaaaaaaaa!

Yattaaaaaaaaaaaaaaa!
És cert… costa de creure però… a finals d’agost me’n vaig a TOKYO!!!!!!

Hi ha tanta cosa per planejar i preparar, però serà tant guai! De veritat que és mooooolt foooooooooooooooooort!

Estic emocionada i histèrica!!!! No m’ho puc creure! Sóc super happy!!!

I els responsables d’haver triat aquest any i aquests dates han estat…. ARASHI!

Aquests cinc homes em tenen el cor robat! Guapooooooooooooooos!

Han estat l’excusa ideal per fer una mini visita a la capital del país nipó i veure’ls en concert! És el seu 10th Aniversary Tour! I a Tokyo els veurem en directe! Bé, encara estem fent les gestions, però aquest és l’objectiu!

I farem tantes alters coses… el llistat és llarg llarg, però sortirà tot perfecte i ens ho passarem genial, oi? Ja feia tants anys que volia anar... però ho veia impossible, i mira, al final tot ha anat ràpid però el meu somni es farà realitat! Me'n vaig a Tòkyo!!!!!!!! (^_^) Una cosa ha portat a l'altra i s'han d'aprofitar totes les ocasions, no creieu? Estic una mica boja, però... qui no ho està?

“Equipo Aiba” al ataque! Elphaba, Zelgadiss i jo mateixa som el team ideal per arrassar a Tokyo i fer tremolar a tots els japonesos! Que es preparin perquè pot ser pitjor que un terratrèmol! Hehehehe Que fooooooooooooooooooooooooooooooort!!!

S’accepten idees i/o suggeriments pel viatge a Tokyo!

Albert, que ja m'has dit que em llegeixes... escriu algun comentari, home! Ni que sigui en japonès que en saps molt i encara que no m'enteri, m'esforçaré per saber-ne!

かもめ食堂 Kamome Shokudo (2006)

"La posada de las gaviotas" que seria el nom traduit, ens explica la vida d'una japonesa que obre un petit restaurant a Helsinki on el plat principal són els onigiris, segons ella "l'ànima del menjar japonès". Està basada en la novel.la de Yoko Mure.

Sachie (Satomi Kobayashi) és la nostra protagonista, la dona japonesa que viu a Helskinki i que ella sola munta el restaurant japonès. No té cap client, però un noi (finlandès freaky del manga que estudia janponès, és a dir, guapo i ros i amb bon gust, ideal per mi!) serà el seu primer client i ja es convertirà en habitual.

Midori (Hairi Katagiri) és una altra dona japonesa que just acaba d'arribar a Finlàndia, sense tenir plans fets ni saber quan de temps s'hi quedarà.

Masako (Masako Motai), la tercera en aparèixer, és una dona japonesa a la qual li han perdut l'equipatge i està de pas mentre no li troben.

Les tres actrius són una passada! La ja mítica Masako Motai (My Boss, My Hero, The One Pound Gospel... a que sí Elphaba?) i la Satomi Kobayashi (también te suena eh? The One pound Gospel otra vez...) ja les tenia vistes, però a la Hairi Katagiri no i m'ha encantat com les altres. Tots els personatges són realment entranyables! Hi ha moments molt bons, com la primera trobada entre la Sachie i la Midori, les relacions entre les dues i les preguntes que es fan, la convivència... La roba de la Masako, les curses de bicicletes, el mercat, el sol en una terrassa...

Us deixo un vídeo que segur que buscareu un cop vista la peli, que és el que vaig fer jo! És la cançó d'opening de l'anime Gatchaman! Ja entendreu el perquè:

L'atmosfera que recrea amb el restaurant és fantàstica. La manera de fer els cafès i de portar-los a les taules, els experiments buscant nous "sabors" pels onigiris, el salmó fent-se al foc, la canyella, la clientela… tot és genial!

Podria dir moltíssimes coses més, però no us vull fastidiar el film. Per això tampoc he posat el trailer. Va, us el deixo aquí! No el mireu abans, ok? Però la recomano al 100%. M’ha encantat i estic pensant de comprar-me el DVD i tot! Això sí, un cop l'hagueu vist tindreu moooltes ganes de menjar onigiris i salmó però també Korvapuustit, les pastes de canyella típiques nòrdiques que estan tan bones!

M'ha agradat reveure Helsinki, on vaig anar a passar només un dia durant l'estiu que vaig anar a Suècia, i realment és preciós. El mercat és tal qual el recordo!

Són incapaç d'escriure i descriure els sentiments que m'ha aportat veure aquesta pel.lícula. La directora Naoko Ogigami es mereix un 10! M’encantaaa! M'he convertit en la seva fan, és genial!

Mika Sounds!

MIKA!

El seu nom real és Michael Holbrook Penniman i va néixer a Beirut el 18 d'agost del 1983 (és un any més jove que jo, qui ho diria!) però viu a Londres, tot i que abans va passar una bona temporada a París.

Les cançons del Mika m'encanten. I tota la seva estètica és genial!

Volia posar el PV de Happy Ending, però ho té desactivat. Us deixo l'enllaç perquè val mooolt la pena: aquí!

Són cançons alegres però alhora també tristes (no totes, clar). Són petites històries interessants, com la del "Billy Brown" o "Lollypop" o "Big Girl"... Però no hi ha cançó seva que no m'agradi. M'encanta la que es diu "Erase", que en el CD no hi és... la de "Any Other World" és una passada, amb els violins... "Ring, ring" també està genial! Es que les posaries totes, però no és plan...

A més, no ho negarem... el Mika és guapíssim!! Està molt bo! I crec que medeix uns 1,90 cm... és una torre... Té un estil... mmmm Sinó mireu:

El 18 d'octubre del 2007 vam anar amb l'Ada al concert a Barcelona. Encara estem flipant! Va ser genial! Allà a primera fila saltant i cantant tota l'estona!

I després de gaudir sense parar, ens vam voler endur un record... aquests globus!

Feiem una pinta al metro amb això! I van durar força dies a casa, eh? Van poder fer fotos al concert, tot i que hi havia un home de seguretat que ens molestava tota l'estona dient que no podiem fer vídeos (i en vam fer, hehehe).

El primer single va ser "Grace Kelly", que és la que coneix tothom, i em vaig comprar el CD tan ràpid com vaig poder, i... de moment això és el que tinc seu:

No és gaire, però és que fa poc que l'home és conegut i només té un CD i aquest EP de "Songs for Sorrow" que només té 4 cançons. Dos DVDs de concerts seus en directe, una xapa, i el single "Relax" en format mp3 en un pendrive xulíssim! Tinc poquet, però ja aniré ampliant la col.lecció a mesura que surtin més coses.

Ja m'he fet alguna samarreta amb el seu nom (no tinc foto, sorry) i m'he comprat alguns ninotets de l'estil que surten al vídeo de "Happy Ending" que he posat abans (són tan monos!!!).

Ja estic esperant com una boja que torni a Barcelona per anar-lo a veure de nou en concert!

Mika, come back to Barcelona!!

Strawberry on the Shortcake

Fa un dia que em ronda pel cap una pregunta...

Quan et menges un tros pastís que té una maduixa al damunt (de l'estil strawberry shortcake), què et menges primer?

El pastís o la maduixa?

Ets de les que deixes el més bo pel final? O et menges primer el que trobes més bo?

La veritat és que tampoc crec que la resposta importi massa (o sí?), però és curiós com cadascú té la seva manera de fer, no?



No és que mengi gaires pastissos de maduixa, però en general jo acostumo a deixar el més bo pel final... suposo que vull quedar-me amb el bon gust al final, enlloc de menjar-m'ho ràpid al principi... no sé, tampoc ho havia pensat abans, la veritat...



Vosaltres què feu?

OK... ho admeto, la pregunta és per culpa del dorama "Strawberry on the Shortcake"!



Per tant... ¡que le den a la fresa y al pastel, que al que me como primero es a Tackey! jejeje Por dios, que bueno está este hombre! Y que sonrisa tiene! jejeje

Songs For Sorrow

Yeah!

Avui m’ha arribat la meva còpia de 'Songs For Sorrow' del Mika! Ja vaig demanar-la just quan va sortir al web… i ja la tinc!

És genial! Té uns dibuixos preciosos! Són 68 pàgines amb dibuixos sobre les seves noves cançons. Són quatre, i tot i que les he escoltades poc perquè encara no he tingut temps, són genials! M’encanten!

1.Toy Boy

2.Lonely Alcoholic

3.Blue Eyes

4.Lady Jane

És un post breu, però de l'emoció en rebre el paquet m'he vist obligada a escriure-ho! Aviat faré un post dedicat al Mika, que s’ho mereix! I love you!!!! hehehe

Frucade

Frucade is a soft drink created in 1953 in Rosenheim, Bavaria by Adalbert Conrad and Karl Grün. It is a carbonated orange drink, with a slight taste of exotic fruits.

I didn’t know anything about it and I never drank it until last week, when I was in Wien. I love it! I really like it! It tastes really good, and it's not only orange, it's different but I think it's better than Fanta. And the bottle is great! They don't make bottles like this nowadays here.

I don’t know if I can find it in Barcelona, but it was the only thing I ordered to drink in Wien. I'll investigate! But... I miss Frucade!

Hayashi Rice

Yattaaaaaaaaaa!

Soy la última en hacer el arroz Hayashi (que no por eso la peor... o si?... mmmm no sé...) Bueno, a lo que iba, que acabo de hacer y de comer el mítico arroz Hayashi!

Mirad que mono me ha quedado:

Y ahora os dejo la versión wikipedia:

Aunque mola más la versión Ryuusei no Kizuna:

Mirad como lo ponen al plato.... mmmm

Bueno, este post es para Elphaba y Zelgadiss (vale, como todos los que escribo, que sólo me escribís vosotras, jeje) ya que era la que faltaba para hacer el arroz Hayashi.

Va, pongo los enlaces con vuestros posts sobre el tema por si alguien lo lee y quiere saber de que va:

El cine épico

Mars on Life

Como habéis visto en la foto, me ha quedado con poca salsa, la verdad. Es que no me quería pasar... y al final me he quedado un poco corta, comparándola sobretodo con la foto del dorama. Y también es más bien anaranjado que no marrón... supongo que depende de todo... Pero como dijo Elphaba en su post, he experimentado con mi sufrida familia y.... a mis padres y mi abuela les ha encantado! Así que guai! Ha sido un éxito rotundo! (y de momento seguimos todos vivos!)

Ays, si Nino me mirara a mi así en lugar de mirar el libro de la receta del Hayashi-raisu...

Pues nada, os dejo con la foto de los tres hermanos Ariake comiendo. Itadakimasu!

Tendría que haber re-visto el dorama antes de hacerla, porque ahora lo he visto again y me ha quedado más claro como era... pero lo hecho hoy porque ya lo tenía todo comprado y preparado. Para la próxima vez!

Saló del Còmic 2009

Pues el viernes fui a la 27a edición del Saló del Còmic de Barcelona, como cada año!

No lo negaré, siempre me ha gustado más el del manga, pero como en este hay mucho manga también y como se celebra en la Fira de Barcelona, pues hay mucho más espacio y se puede andar y respirar más tranquilamente.

Es la primera vez que voy entre semana, eso sí, justo cuando abrían como siempre, y estaba mucho más tranquilo y vacío, la verdad.

Había unas cuantas exposiciones chulas, pero esta sé que le hubiera encantado a Elphaba. Era sobre Esther y sus mundos. Sale Esther de aprediz de enfermera! Pensé en ti al verlo! Y la recreación de una habitación, que molaba mucho! Mira, mira:

¿Y qué cómic me compré? Pues ninguno! Pero en cambio... mirad mirad...

Sí, estoy fatal! ¿Y qué? En un stand encontré algunas revistas japonesas. La única interesante por eso fue esta: Myojo, del mes de marzo del 2009. Vamos, básicamente porque en las otras no salía Arashi ni News, jejeje. Yo buscaba con ellos en la portada, pero nada. Sale Ikuta, sale Hideaki Takizawa, Ryo, Yamapi... hasta Koyama! (^_^) Siempre había querido tener una revista japonesa en mis manos, y ya la tengo! 10 euros que me costó la broma... pero ¡estoy tan happy que me da igual! Y... ¿que más me compré?

En otro stand vi esto de Totoro... y no lo pude evitar. Ya me pregunto que para que quiero yo esta mini bolsa de niño en la que no cabe nada, pero ¿a que es mona? Y los dos minipeluches para colgar al móvil, ¿qué? ¡Chulísimos! Y después vi el papel para hacer origamis de kimonos, y caí again y me lo compré!

¿La anécdota del día?

Cuando estaba en el metro volviendo a casa, una chica se me acerca y me dice: ¿qué número es, el de la revista? Y yo: ¿eh? Debía tener una vista brutal, porque la llevaba en la bolsa y no se veía mucho, pero me quedé flipada. Se la enseñé e intercambiamos unas palabras. Era una chica super simpática, que dijo algo como que si es que las que somos fans de los johnny's no tenemos remedio. O sea, que ya ves, los johnny's son un vicio y no estamos solas! Me dijo que justamente hoy no llevaba las chapas que lleva siempre en el bolso. ¡Qué gracia! Dudo mucho que encuentre mi blog y que lea esto, pero si lo lee le digo: "No conec a cap altra fan dels johnny's a Barcelona, així que ha estat un plaer haver-te trobat al metro. Si algun dia vols quedar, ja saps on trobar-me!".

Pues nada, hay muchas fotos en este post, pero las tenía que poner! A ver como será el año que viene!