28 d’abr. 2010

... cause it's divine!!

Per fi vaig anar al teatre Club Capitol de Barcelona per veure l'espectacle Chocolat!


I per mi no és un espectacle qualsevol. És un espectacle de la companyia Divinas, que la Carla, una amiga amb la que vaig estudiar a la universitat, va fundar amb la seva germana i una altra amiga.

Va ser genial! Diví!!!


L'espectacle està dirigit per Martí Torras i amb música original de Mario Cobo i Ben Rowdon.

Chocolat! és un nou concert més teatral amb cançons originals que ens situa al Nova York dels anys 30.
Sofía, Nicole i Lulu, acompanyades pel seu quartet de músics (piano, contrabaix, bateria i clarinet) ens descobreixen els seus orígens i ens fan reviure la història de les Divinas, el que va ser el millor trio vocal de la història dels Estats Units.
Chocolat! és un espectacle dolç que narra la història d'una época amarga.



Recomano moltíssim aquest espectacle.
Canten divinament i ballen super bé. Tinc unes ganes d'aprendre a ballar claqué... uuffff, és que porten un ritme durant tot l'espectacle que et dóna ganes de ballar. El vestuari també em va encantar! Les seves veus, una passada! De veritat, molt bé!

Llàstima que el dia 25 d'abril van representar l'última funció, però ara estant preparant la gira i espero que puguin voltar per tot arreu.


Fins i tot vam comprar-nos el single de l'espectacle, que porta 3 cançons i està molt bé. Ja que ens havia deixat a meitat de preu l'entrada, que menys que comprar-lo, no? Ah, i a l'entrada en vans donar un bombó!!

Doncs res, que des d'aquí aprofito per felicitar a tota la companyia i especialment a la Carla, que és una crack i s'ho mereix! Que tingui molt i molt més èxit d'ara endavant!!!


No puc parar de cantar la cançó de Chocolat!
Se't queda al cap i no me la trec! Sort que la puc escoltar tantes vegades com vulgui!

.... cause it's divine!!!

22 d’abr. 2010

We are golden!

Sí, el diumenge passat, dia 18 d'abril, vaig anar al concert del Mika al Palau Sant Jordi de Barcelona!



Al final, l'Ada va venir de França i vam anar-hi juntes!


El concert va estar genial, com sempre. Aquest cop va fer més espectacle teatral i va començar el concert vestit d'astronauta penjat del sostre i va aterrar a l'escenari.



Vam tenir confeti, globus, paraigües brillants, big girls i lollypop girls, calaveres, creus, llibres, maletes, abrics impossibles...






Va cantar genial, com sempre. Aquest home en directe és igual de bo, canta super bé i no perd l'energia en cap moment. A més, va parlar en un català perfecte! Abans de cantar algunes cançons feia una mena d'introducció, i les va fer en català i en anglès. Aquest home és un crack!


Va cantar cançons d'aquest nou àlbum The Boy who know too much, però també del seu primer disc Life in Cartoon Motion. Tot i això, vaig trobar a faltar algunes cançons del nou disc, com la de By the time, que la trobo preciosa i hagués quedat molt bé en directe. Quan gairebé estava a punt d'acabar el concert, es va començar a quedar una mica xungo de la veu, però va seguir cantant (i deixant-nos cantant) fins al final.


Va ser un concert genial, excepte per com ens van tractar en acabar-lo. Directament ens feien fora. Ens va costar molt poder fer la foto de rigor de final de concert, perquè els nois de seguretat ens feien fora, no ens deixaven quedar-nos.



Aquesta és la foto que vam poder fer. Mola la samarreta, eh? Ens la vam comprar igual per anar al concert, es que era molt estil Mika!!!
Vam anar al lavabo abans de marxar, i ja teniem una dona a dins que ens feia fora!! Molt malament, la veritat. Es van comportar fatal i després de donar la volta al recinte, vam aconseguir entrar de nou per mirar de comprar la samarreta oficial de concert, i mentre decidiem que feiem... ja ens tornaven a fer fora. Total, no vam comprar res i vam marxar.

Però no vam marxar a casa... vam seguir a una fan que deia no-sé-què d'esperar a la porta del darrera... i vam estar esperant, esperant... i vam veure el Mika!!!!! I ens va signar un autògraf!!!



Va sortir el seu mànager. Ens va dir que tenia la veu molt malament i que no obriria la boca ni es faria fotos amb la gent, però sí que signaria autògrafs. I així va ser. L'home no va dir res de res en tota l'estona. Però et mirava amb una cara d'amabilitat brutal. Guapíssim! I tranquil, i bo, i senzill i elegant, i amable i... no acabaria mai. És l'home ideal!! De veritat! Una passada. Les fans que estavem allà el teníem al voltant i flipavem. Li vaig tocar el braç i tot! Estava tant flipada que no sabia què fer ni què dir. Però genial! Mireu les fotos improvisades que vam fer...



Es que el tio és molt alt, i de l'emoció no vaig pensar en posar-me de puntetes!!
Després ja va pujar al cotxe i tothom allà dient-li adéu, que tinguis un bon viatge i tal. I va marxar... i nosaltres ens vam quedar speechless, com ell!

Resumint, MIKA I LOVE YOU! You are the best man ever!!!

16 d’abr. 2010

まぶしい〜〜!!

まぶしい〜〜〜〜!!


O el que és el mateix: mabushiiiiiiiiiiiii!!! jjejeeje I què significa? Deslumbrant, cegador, radiant... brillant!
I a què ve aquesta paraula ara?
Doncs molt senzill, perquè he acabat de veure el dorama Yamato Nadeshiko Shichi Henge (ヤマトナデシコ七変化). I un cop el veus, aquesta paraula no se't treu del cap!!!



Està basat en el manga del mateix nom i ens explica la història de Sunako Nakahara (Oomasa Aya), que quan anava a l'institut es va declarar al noi que li agradava i ell li va dir que no li agradaven les noies lletges. A arrel d'això, la noia es torna "xunga", va amb capa, li molen les pelis de terror... i es tanca a casa seva... es converteix en una mena de hikikomori. Fins que la seva tia li diu d'anar-se a viure a la mansió que té on viuen 4 nois (els nois més guapos i més desitjats per totes les dones), als quals demana que la converteixin en una Yamato Nadeshiko (és a dir, en tota una senyoreta, el que pels japonesos és l'exemple d'ideal de bellesa femenina: pell blanca, bonica, educada i elegant) a canvi de tenir el lloguer gratis durant 3 anys. Però és una tasca molt difícil, perquè la Sunako no suporta les "criatures brillants" (com precisament aquests 4 nois) i la cosa es complica...

Però anem al tema... aquests quatre nois són:

Kyouhei Takano, interpretat per.... Kamenashi Kazuya!


Yukinojo Toyama, interpretat per... Tegoshi Yuya!


Takenaga Oda, interpretat per... Uchi Hiroki!


Ranmaru Morii, interpretat per... Miyao Shuntarou!


Destacar també el súper kawaii nen que surt, el fill de la propietària, el Nakahara Takeru, interpretat pel Kato Seishiro.


Aquest nen és genial!!!! Sino, mireu aquest vídeo:




No us el voleu endur a casa? Bé, als altres també... (^_^)

L'opening del dorama és la cançó de KAT-TUN Love Yourself -君が嫌いな君が好き-. M'encanta com ballen aquesta cançó!! I és molt guai més l'opening que no pas el PV oficial de la cançó, jejeje



A mi el dorama m'ha agradat, la veritat. És força "xorra" però té moments molt bons i m'he rigut molt. Així que per mi és un dorama recomanable. No he llegit el manga ni he vist l'anime, així que no puc opinar sobre si és una adaptació fidel. M'ha encantat l'introducció dels personatges, és super surrealista! Bé, tot el dorama és surrealista, però està divertit i es veu com si res... molt guai!!!

Ah, mireu quin carrer i quina botiga surt en un moment del dorama:


Sí, és Takeshita Dori!!! I mireu quina botiga surt...


Sí, la botiga on vam comprar les samarretes RUSS-K! Que justament estaven posades aquí a fora al carrer!!! Que fort, eh?!

I mireu la següent foto amb detall....


Les bosses que surten a l'esquerra.... jo em vaig comprar la bossa de color fucsia!!!! En aquella botiga no, però vaja, tot el carrer estava ple d'aquestes bosses!!!

Quina gràcia, oi? Quan ho vaig veure, vaig flipar!!!

Ja em direu què n'opineu un cop l'hagueu vist!!!

7 d’abr. 2010

Sopar 100% japonès!


Bé, l'altre dia vaig tenir un sopar 100% japonès!! I ja puc dir que he provat l'autèntic Okonomiyaki (おこのみやき) !

Vaig anar a casa d'una amiga que estudia japonès amb mi l'altre dia. El seu nòvio és japonès i van venir unes amigues seves de visita a Barcelona.

I... mireu que vaig menjar...


Sí, okonomiyaki (おこのみやき) !! Estava super bo! Em va encantar!!! El van fer tres japonesos!! I a sobre els tres eren de Kansai!!! Genial!!!!

Però també vam menjar...


Onigiri (おにぎり) !!! (Sí, tinc una obsessió amb els onigiris, m'encanten!!!) Eren com els de les pelis i dorames!!! I estaven també deliciosos!! No vaig ajudar a fer-los... només vaig tallar l'alga a quadrats... però volia deixar a les professionals que ho fessin! I ho van fer súper bé!!!

~ACTUALITZACÍO~:

En van fer de tres tipus:

1. De tonyina i maionesa (japonesa, eh?)
2. De katsuobushi amb salsa de soja.
3. De furikake (el que es veu per fora dels onigiris)

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Realment s'ho van currar molt i estava tot molt molt bo!
I de postres vam tenir gelat de te verd i de sèsam! No vaig fer foto!!!! Però estava molt molt bo!!


M'ho vaig passar super bé i em van recomanar un gran llistat de dorames per veure!!!
No vaig entendre res del seu japonès, però simplement dient paraules com Oguri Shun, Ryo Nishikido, Tamaki Hiroshi, Nodame Cantabile, Matsujun... ja vam tenir suficient per entendre'ns! jejjeje És el llenguatge universal!

Ah, justament em van dir que significa Kanjani...

KAN: Kansai (de la regió del Japó)
JANI: Janiizu (de Johnny's)

Que cutre eh?! jajajaja Em va fer molta gràcia!!! Aquests japonesos són super originals, oi?

ありがとう!おいしでした!すごいでした!

Si haig de treure la foto dels 5, m'ho dius Ana i la trec, eh? Merci!!!!


24 de març 2010

Kick Ass!

Yeah!

M'encanta aquesta nova cançó del Mika!! Kick Ass! I el videoclip és genial. Mireu:



La cançó pertany a la banda sonora de la pel.lícula amb el mateix nom,
Kick Ass, que se suposa que s'estrena a mitjans d'abril. Ja tenia ganes de veure-la, però des de que sé que el Mika ha col.laborat en la música... encara més! (Ja sabeu que sóc dèbil, jejeje). Us deixo el trailer per si no sabeu de que va.




22 de març 2010

Unas medias ya nunca serán lo mismo!



Este es mi pequeño homenaje al programa Arashi no shukudai-kun (嵐の宿題くん) que se ha acabado hoy.


Os suenan estas imágenes, no?
Cuantas veces se han puesto medias en la cabeza?! Yo creo que ya son incontables.

Así que... se me fue la olla... jajaja pero quería experimentarlo en primera persona!


Sólo tenía esta media azul para usar (porque ya estaba medio rota) y lo hice hace meses... lo podría hacer hoy de nuevo, pero... va a ser que no... ya es suficientemente vergonzoso como para repetirlo!

Realmente... cualquiera queda chungo con una media en la cabeza!! No sabéis como te oprime eso! jejeje No podía casi ni abrir los ojos!!

Pues nada, ya me puede retirar porque me da miedo verme en esta foto, jaajaja

Pero estoy muy triste de que haya acabado este programa que ha dado tan buenos momentos en la televisión nipona! Y con el que nos hemos reído tanto!!!

Elphaba y Zelgadiss han hecho unos posts sobre el tema que valen mucho!!

17 de març 2010

~ initiative ore~

Porqué sé que este vídeo le molará mucho a Elphaba! (es que lo tenía que poner!!!)



Initiative, Ore (イニチアシブ、俺)

A ver, que os cuento, para que sepáis de que va el tema. Este es un vídeo de los extras del dorama The Quiz Show 2. En el dorama, uno de los invitados al concurso es este hombre Andou Kousuke (interpretado por Aikawa Sho -sí, el de Kurosagi-), y se supone que es un cantante famoso y tal. Es el clip de la canción "Initiative, Ore", del grupo (falso, por supuesto, porque llega a ser real y me da algo!!) Band of Color, del que formaba parte.

Como es posible que sea tan malo? Es que lo encuentro super cutreee! jejeje Es que solo de verlo, no sé, me da algo raro... jajajaja Pero... reconocedlo, ya estáis cantando:

“chibu chibu chibu chibu chibu chibu chibu chibu chibu~ initiative ore~ initiative~ ole~!”

A ver, para los no entendidos en englishjaponés: “initiative”, o sea “inichiachibu” (イニチアシブ) o sea, el “chibu” de la canción! jajajaaja Y bueno, el "ore" (俺 es おれ) (que significa yo, pero que es más informal y lo usan los hombres), o sea... OLÉ! (porque si tiene un estilo a lo español mola más, no?)


8 de març 2010

Let it snow!

Què ha passat avui quan m'he llevat a les 10.30h després de veure els Oscars?
Doncs que començava a nevar!!!!
És realment molt estrany que nevi a Barcelona, però avui ho ha fet, i molt!!

I en poques hores, la neu ja era mooolta!! Mireu:


Ho sento, he fet tantes fotos que al final n'he seleccionat vuit i les he posat més juntetes per no passar-me. Cliqueu per fer-les grosses i veure-les millor.
Si fins i tot han suspès el servei d'autobusos, i no m'estranya, perquè un fins i tot ha xocat amb un arbre... i els cotxes relliscaven i no podien avançar... per flipar!!


No he pogut evitar fer un mini vídeo mentre passejava pel barri. Es que a sobre de nevar, feia un vent espectacular! I no parava de tronar i llampaguejar! Una por...




Però jo estava super happy!! M'encanta la neu!! Es nota, oi?



5 de març 2010

Bombons!!

Les meves amigues japoneses van venir a dinar a casa meva la setmana passada.Va estar genial!!!

I com que són un encant, em van dur xocolatines per les postres!!! Ah, i una ampolla de cava. Mireu mireu:


Així que aquest cop us ensenyaré una mica com eren les tres caixes de bombons, que em sembla que encara no havia parlat de xocolata al meu blog!



Aquests són uns bombons de França.
Són realment els típics bombons, amb fruits secs i diferents tipus de xocolata amb llet a dins. Estaven súper bons!!!


Aquests altres són japonesos!!! Són de la ciutat de Kobe. A que són macos? Realment era xocolata, i de la bona. Quan vull dir xocolata em refereixo a que era només xocolata, sense cap fruit sec, o sabors especials. Però estaven realment molt bons!


I per últim, uns bombons catalans, concretament d'Oriol Balaguer.
Per qui no conegui aquest home, a més de poder consultar la seva web, us diré que també té obert un establiment a Tòkyo!! Si es que les meves amigues ho tenen tot pensat! Sempre els havia volgut provar, i tot i ser català, me l'han hagut de regalar unes japoneses! jejeje

La veritat és que em van agradar molt aquests. És més aviat innovador i fa bombons amb molts sabors diferents.


N'hi havia de cafè, però també de safrà, de cardamon, de pera williams, de 7 espècies, de kikos, de yuzu, i un llarg etc. N'hi ha un de súper bo i curiós que es diu mascletà. Quan te'l poses a la boca "explota" jejeje (és perquè té peta-zeta a dins!).

Ja no me'n queda cap, i m'han durat força dies perquè me'ls he anat menjant de mica en mica, dos cada dia aproximadament, i també n'he donat a la meva família, que també els encanta la xocolata.

Ah, avui dia 5 de març és el meu aniversari!! Així que m'autofelicito amb el vídeo de Happy Birthday dels NEWS!! (No sóc gens original, ho sé, però em mola molt aquest PV!!!)