かもめ食堂 Kamome Shokudo (2006)

"La posada de las gaviotas" que seria el nom traduit, ens explica la vida d'una japonesa que obre un petit restaurant a Helsinki on el plat principal són els onigiris, segons ella "l'ànima del menjar japonès". Està basada en la novel.la de Yoko Mure.

Sachie (Satomi Kobayashi) és la nostra protagonista, la dona japonesa que viu a Helskinki i que ella sola munta el restaurant japonès. No té cap client, però un noi (finlandès freaky del manga que estudia janponès, és a dir, guapo i ros i amb bon gust, ideal per mi!) serà el seu primer client i ja es convertirà en habitual.

Midori (Hairi Katagiri) és una altra dona japonesa que just acaba d'arribar a Finlàndia, sense tenir plans fets ni saber quan de temps s'hi quedarà.

Masako (Masako Motai), la tercera en aparèixer, és una dona japonesa a la qual li han perdut l'equipatge i està de pas mentre no li troben.

Les tres actrius són una passada! La ja mítica Masako Motai (My Boss, My Hero, The One Pound Gospel... a que sí Elphaba?) i la Satomi Kobayashi (también te suena eh? The One pound Gospel otra vez...) ja les tenia vistes, però a la Hairi Katagiri no i m'ha encantat com les altres. Tots els personatges són realment entranyables! Hi ha moments molt bons, com la primera trobada entre la Sachie i la Midori, les relacions entre les dues i les preguntes que es fan, la convivència... La roba de la Masako, les curses de bicicletes, el mercat, el sol en una terrassa...

Us deixo un vídeo que segur que buscareu un cop vista la peli, que és el que vaig fer jo! És la cançó d'opening de l'anime Gatchaman! Ja entendreu el perquè:

L'atmosfera que recrea amb el restaurant és fantàstica. La manera de fer els cafès i de portar-los a les taules, els experiments buscant nous "sabors" pels onigiris, el salmó fent-se al foc, la canyella, la clientela… tot és genial!

Podria dir moltíssimes coses més, però no us vull fastidiar el film. Per això tampoc he posat el trailer. Va, us el deixo aquí! No el mireu abans, ok? Però la recomano al 100%. M’ha encantat i estic pensant de comprar-me el DVD i tot! Això sí, un cop l'hagueu vist tindreu moooltes ganes de menjar onigiris i salmó però també Korvapuustit, les pastes de canyella típiques nòrdiques que estan tan bones!

M'ha agradat reveure Helsinki, on vaig anar a passar només un dia durant l'estiu que vaig anar a Suècia, i realment és preciós. El mercat és tal qual el recordo!

Són incapaç d'escriure i descriure els sentiments que m'ha aportat veure aquesta pel.lícula. La directora Naoko Ogigami es mereix un 10! M’encantaaa! M'he convertit en la seva fan, és genial!