Com a bones amants de la cultura japonesa, no podia faltar fer-nos aquest tipus de fotos!
Costen uns 400円 (una mica car, la veritat) però és una passada! És genial! Et fas fotografies i després et donen uns segons per afegir tonteries: dibuixos, fons, textos... és molt poc temps i t'estresses, sobretot el primer cop.
Vam trobar tot tipus de màquines. N'hi ha de moltes temàtiques. El primer cop que les vam veure vam flipar amb la quantitat de noies que hi havia. Si fins i tot feien cua!!
La primera que vam provar va ser de Nightmare Before Christmas. Era la més fàcil, ja que no es podia "tunejar". Però no vam acabar de calcular bé i... jo estic "vomitant" un fantasma i la Zelgadiss ha perdut el seu nas...
Després ja vam provar una de les guais, amb óssos i ninotets, i ens va costar entendre què haviem de fer. Ens van quedar una mica xungues... no sabiem com esborrar tot el que estavem afegint... i en una d'elles vaig acabar amb cinquanta orelles al cap (total, ja no se'm veia la cara!).
Però la cosa ara ja estava xupada! Així que vam provar una última més. I va ser genial! Hi havia tants fons per escollir! Però quan ens vam fer les fotos... per sorpresa nostra... no hi havia lloc per on podien sortir. Vam estar mirant, buscant... fins que vam avisar al noi que treballava allà. Segons el tipus de màquina, et fas les fotos en un lloc i les "tuneges" en un altre. Així que les nostres fotos estaven en una altra màquina esperant a ser retocades! Un cop solucionat això, ens vam posar en marxa. Amb uns llapis tàctils, pots afegir la data, més ninots, més textos, més de tot... i en uns 30 segons màxim per cada foto! Molt estressant!!!
Així que... aquest és part del resultat de les nostres purikures!!!
A que és genial? Realment me n'hagués fet cinquanta mil, i de moltes més temàtiques, però entre els diners i el temps, i la de gent que hi ha per fer-se les purikures, vam optar per deixar-ho aquí. Quan torni al Japó me'n penso fer moooltes més!!!
Jajjajajaj! Molen molt molt! I quant valien en euros?? Ja veig que has tornat al format original, much better!! Però seria més guai si es poguesin enganxar les purikura! no?
ResponEliminaXDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
ResponEliminaEs que me meo de risa cada vez que veo estas fotos, son geniales. Es cierto que las primeras que hicimos salieron un poco kkfuti porque no nos entendíamos con la máquina pero como se ve con la práctica se llega a la perfección.
;-p
Si echándole valor se maneja todo en esta vida, como con la máquina de karaoke, que aprendimos a base de darle a todos los botones XDDDDD.
ResponEliminaHolaaa, me paso por aquí para cotillear más cosas de vuestro viaje.
ResponElimina¡Dios! que estresante debe de ser esto (por cierto, me parto con el nombrecito que tiene: Print Club, quién lo hubiera dicho; estos japoneses y sus adaptaciones lingüísticas). En fin, que no sé cómo conseguisteis poner dibujitos porque cualquiera entiende los letreros.
Yo no me hice ninguna, otra cosa que se me quedó en el tintero, así que habrá que remediarlo :D
Sí, sí, anele, pásate y cotillea y comenta todo lo que quieras! Bienvenida eres! Solo faltaría!
ResponEliminaYa, lo de los nombres ingleses pasados al japonés es una cosa super rara! Pero me encanta!!!
Ves, ya estás obligada a volver a Japón. Hacer purikura es indispensable! ;-)