15 de set. 2009

Takeshita-Dōri (竹下通り)

Takeshita-dōri (竹下通り) és un carrer peatonal de Harajuku (原宿), Tokyo.


És el paradís per qualsevol fan de la Johnny's.

Hi ha botigues i més botigues amb fotos i posters de tots els idols!

Realment costa d'imaginar aquest tipus de botigues.

No es podia fer fotos a dins, per això no us puc ensenyar com són, però us heu d'imaginar parets plenes de fotos, i fins i tot sostres amb posters!



A l'entrada hi ha unes petites cartulines amb un llapis. Es tracta d'anar apuntant el numeret que surt a la foto de mostra, i després ho demanes al taulell i t'ho donen.


Aquestes són botigues no oficials. Realment se't cau la baba tota l'estona.

Milers de fotos i posters amb els nostres idols japonesos!

Sembla que no, però són una ruina. Comences apuntant un numeret d'una foto... i n'acabes comprant vint!


És inimaginable la quantitat de gent que compra aquest tipus de coses. Jo no m'hagués pensat que cauria! jejeje Total, són només fotos... però no es pot evitar! És un vici!!!


És també aquí on pots trobar entrades per concerts i teatre a la revenda. És on vam comprar les entrades del musical DreamBoys. El tema del musical es mereix un post sencer. Ho deixo per més endavant.



En aquest carrer també vam experimentar amb les purikures, però ja tinc preparat un post sobre el tema, així que de moment no us explico res!


Però on ja no vaig poder evitar comprar-ne cinquanta mil fotos més va ser quan van anar la botiga oficial de la Johnny's!!!



Hi havia una de fotos tan xules!!! Realment es notava que eren oficials. Sobretot en la qualitat. El preu era el mateix, però. Reconec que em va decepcionar una mica, la veritat. Pensava que a més de fotografies, tindrien més material: posters, uchiwas... i materials o restes d'altres gires dels grups. Doncs no. Tenien quatre coses força lletges de NEWS i de KAT-TUN. Em sembla que d'algun més, però tot era força lleig... només em vaig comprar fotos... unes catorze... jejeje Però realment en volia moltes més. Tot i que fins l'últim moment vaig tenir els meus dubtes i no estava segura de comprar-m'ho. Però me les vaig quedar!



El carrer de Takeshita-Dōri en sí és petit, no és gaire llarg, i a més d'aquestes botigues hi ha botigues de roba i d'altres coses, com de complements i calçat. Bé, és un carrer comercial peatonal, però tot era molt guai! Molt fashion! Unes bambes genials de colors, vestits de tot tipus, mitjons, paraigües, collars, cintes pel cap, bosses...

Hi trobes a tot tipus de gent, des d'escolars que hi passen el matí, la tarda i el vespre, fins a dones més maduretes o tios joves guais... jejeje



Me sé de una que no paró de repetir en todo el viaje: "Llevadme a Takeshita Dori!" jejeje (lo admito, yo quería ir de nuevo, pero como ya lo decía ella no hacía falta repetirlo, jejeje)


Takeshita-Dōri és de visita obligada si aneu a Tokyo!


3 comentaris:

  1. EL PARAÍSO ES ESA CALLE!!!

    Yo entraba en plan: "en esta tienda sólo voy a comprar la foto esa de Maruyama que vi el otro día y salgo" y cuando me daba cuenta había apuntado 10 fotos en la cartulina de pedidos y todavía no estaba satisfecha del todo... soy un caso.

    Me molaba mucho la ropa que había en las tiendas de allí, las camisetas y las sudaderas que eran muy chulas y muy originales, esas cosas no se ven x aquí, me quedé con pena de comprarme una sudadera con orejas porque al final no las vi en ningún lado.

    :-(

    ¡¡¡LLEVADME A TAKESHITA DORI!!!

    ResponElimina
  2. Yo también me quedé con ganas de mirar otras cosas, pero veía que se me escapaba de las manos el tema de las compras, o más bien el tema del volumen en la maleta. Y la verdad, porque no tengo tamagos de ponerme un tutú de colorines de esos, que si no...

    ResponElimina
  3. jajaajja Tranqui, volveremos e iremos otra vez a Takeshita Dori.

    Tanto hablar de la calle sin haberla pisado, y luego ya era como nuestra segunda casa, jejeje.

    Había ropa muy chula. Como dice Elphaba, lástima que ya no cabía nada en las maletas... pero me hubiera comprado tutús de colorines y lo que fuera! Esas sudaderas eran geniales! Y me lo hubiera puesto todo aquí en Barcelona superorgullosa! jejeje

    ResponElimina