Al final, l'Ada va venir de França i vam anar-hi juntes!
El concert va estar genial, com sempre. Aquest cop va fer més espectacle teatral i va començar el concert vestit d'astronauta penjat del sostre i va aterrar a l'escenari.
Vam tenir confeti, globus, paraigües brillants, big girls i lollypop girls, calaveres, creus, llibres, maletes, abrics impossibles...
Va cantar genial, com sempre. Aquest home en directe és igual de bo, canta super bé i no perd l'energia en cap moment. A més, va parlar en un català perfecte! Abans de cantar algunes cançons feia una mena d'introducció, i les va fer en català i en anglès. Aquest home és un crack!
Va cantar cançons d'aquest nou àlbum The Boy who know too much, però també del seu primer disc Life in Cartoon Motion. Tot i això, vaig trobar a faltar algunes cançons del nou disc, com la de By the time, que la trobo preciosa i hagués quedat molt bé en directe. Quan gairebé estava a punt d'acabar el concert, es va començar a quedar una mica xungo de la veu, però va seguir cantant (i deixant-nos cantant) fins al final.
Va ser un concert genial, excepte per com ens van tractar en acabar-lo. Directament ens feien fora. Ens va costar molt poder fer la foto de rigor de final de concert, perquè els nois de seguretat ens feien fora, no ens deixaven quedar-nos.
Aquesta és la foto que vam poder fer. Mola la samarreta, eh? Ens la vam comprar igual per anar al concert, es que era molt estil Mika!!!
Vam anar al lavabo abans de marxar, i ja teniem una dona a dins que ens feia fora!! Molt malament, la veritat. Es van comportar fatal i després de donar la volta al recinte, vam aconseguir entrar de nou per mirar de comprar la samarreta oficial de concert, i mentre decidiem que feiem... ja ens tornaven a fer fora. Total, no vam comprar res i vam marxar.
Però no vam marxar a casa... vam seguir a una fan que deia no-sé-què d'esperar a la porta del darrera... i vam estar esperant, esperant... i vam veure el Mika!!!!! I ens va signar un autògraf!!!
Va sortir el seu mànager. Ens va dir que tenia la veu molt malament i que no obriria la boca ni es faria fotos amb la gent, però sí que signaria autògrafs. I així va ser. L'home no va dir res de res en tota l'estona. Però et mirava amb una cara d'amabilitat brutal. Guapíssim! I tranquil, i bo, i senzill i elegant, i amable i... no acabaria mai. És l'home ideal!! De veritat! Una passada. Les fans que estavem allà el teníem al voltant i flipavem. Li vaig tocar el braç i tot! Estava tant flipada que no sabia què fer ni què dir. Però genial! Mireu les fotos improvisades que vam fer...
Es que el tio és molt alt, i de l'emoció no vaig pensar en posar-me de puntetes!!
Després ja va pujar al cotxe i tothom allà dient-li adéu, que tinguis un bon viatge i tal. I va marxar... i nosaltres ens vam quedar speechless, com ell!
Resumint, MIKA I LOVE YOU! You are the best man ever!!!
UAAAAA!!!! Que cerca le habéis tenido, y sin haberle arrancao un trozo de jersey ni nada!!! Que asco me dais las fans bien educadas. XDDDDDDDDDDDDDD
ResponEliminaMe mola el despliegue de medios, horteridad y colorismo que veo ahí en la puesta en escena. Con su dragón chino "kanfu fighting" y todo. XDD
"Spectacular, Spectacular
No words in the vernacular "
jajajajajaja No le arranqué el trozo de jersey, pero te sirve que lo tocara? jejeje Es que me quedé flipada... en serio, fueron unos minutos flipantes! Pero allí todas eramos muy educadas, en serio, lo que me parece muy raro, la verdad... porque si no hubiera estado flotando en una nube de la emoción lo hubiese secuestrado! jejeejje
ResponEliminaSí, el despliegue de medios horteras es el punto guai de Mika, como más colorido y estraño y como menos tenga que ver con lo que dice, mejor! jejeje Yo me acordé del kanfu fighting al ver el dragón chino!!! jejeeeje
Igual es el mismo dragón que usan los Kanjani, el señor Johnny se lo ha alquilado a Mika para así poder sacarse unos yenes extras. XDDDDDDD
ResponEliminaDe hecho lo que lleva en el jersey no es el cocodrilo de Lacoste, sino un dragón XDDDDDDDD
ResponEliminaQué guay...
¡Ale, como mola! Se ve que lo pasasteis genial, no me extraña ¡que despliegue de medios, jejejejje!
ResponEliminajajajaja sí, Elphaba, eso no era un cocodrilo de Lacoste, era un dragón, jejeje
ResponEliminaY sí Geno, el despliegue de medios genial, com él!!!
Va ser genial Clara, increïble, entusiasmant!! Vaja, indescriptible i veure'l a ell això ja.... no té paraules!! És un bombó!! I sense dir res... em té el cor robat! No puc pensar en res més! A veure si el 16 de juliol puc anar a Carhaix i tornar-lo a veure, tot i que sola no serà el mateix... va molar que pogués venir oi? jejejjee
ResponEliminaJa veus!!! Genial és poc! És l'home de la meva vida, és tan maco! I tan guapo!! Ho té tot!!! Quina sort que el pots tornar a veure! Si no haguessis vingut no hagués estat el mateix ni de conya!! Mikaaaaaa!!!
ResponEliminaBona nit,
ResponEliminahe de reconèixer que jo també sóc un fan d'en MIKA i que fa una mica més d'un any també vaig anar al seu concert al Palau Sant Jordi i també em vaig esperar que firmés autógrafs.
Va ser un moment únic.
Bona nit Pau! Gràcies per comentar!
ResponEliminaOi que va ser genial el concert? També hi eres esperant a que sortís i firmés autògrafs? Es va fer una mica llarg, però va valer la pena! És super maco el tio! Va tenir paciència. M'encanta la seva música! A veure si treu disc aviat i torna a venir al Sant Jordi de concert!!