16 de set. 2010

Al Japó sense despertador!


Bé, ja fa força dies que vaig tornar del meu viatge al Japó.
Tenia molta feina acumulada i fins ara no he pogut escriure res.

Intentaré fer uns quants posts sobre el viatge, però no prometo res, que sóc una vaga i després no ho faig... Suposo que els meus seran més senzillets, amb algunes fotos i explicacions simples. Segur que l'Elphaba els farà més complets, així que estigueu atents al seu blog!

Com ja sabeu, no només he visitat Tokyo, sinó també Kyoto, Nara, Kobe i Osaka. I altres zones menys conegudes que dubto que la gent "normal" visiti. Visca el frikisme!!!!

La calor que ha fet tots els dies ha estat força insuportable, la veritat. Però estar al Japó és el millor del món!! Hem caminat molt, hem menjat molt i molt bo, hem comprat (i moooolt, però mai suficient, jejeje), hem fet moltes fotos i ens ho hem passat mooolt bé!!! S'ha fet molt curt... però és el que passa quan t'ho passes bé.

Us deixo amb una cançó, NaNaNa de Tokio, la cançó "suposadament" despertador pel nostre viatge, però que no vaig arribar a sentir mai perquè l'Elphaba tenia un temporitzador al cap i es llevava sempre abans de que pogués sonar!!!!



Elphaba, ya te vale, con lo que molaaaaaa!!! jejejeje
Suerte que ha sido la excusa perfecta para poner el PV con nuestro Ikuta Toma!

30 d’ag. 2010

おたんじょうびおめでとう、JUN!!

おたんじょうびおめでとう、JUN!!

Sí, avui és l'aniversari del Matsumoto Jun [松本 潤]! O Jun, o Matsujun o com vulgueu!
Jo estic al Japó celebrant-ho, hehehe així que el post serà curt, molt curt!

Us deixo amb una foto seva perquè veieu que guapo és aquest noi nascut a Tokyo el 30 d'agost del 1983 membre del millor grup del món: ARASHI!




Canta, balla, actua... és molt treballador i també molt perfeccionista. És el millor! A Sube a mi nube la Geno ja li van dedicar un post i per internet ja està tot dit, així que res, a gaudir d'un vídeo d'aquest magnífic i sexy home japonès!!






13 d’ag. 2010

Concurs MUJI



Sóc una gran fan de les botigues MUJI. Tinc la sort de tenir-ne dues a Barcelona.

També sóc "fan" de la seva pàgina al Facebook. I així va ser com em vaig enterar d'un concurs que feien.

Els quatre dilluns del mes de juliol, MUJI amagava una maleta (o sutsukesu, com li diuen ells) a algun lloc de Barcelona i Madrid, plenes de productes MUJI valorades en uns 200 euros.

No havies de trobar una maleta mida maleta (seria massa fàcil!), sinó una espècie de mini cartulines en forma de maletes com aquestes:


Quina monada, oi? かわいい!!! jejejeje Em van encantar totes, sobre tot la del maneki neko!

Bé, al que anava, el joc era el següent. A la pàgina del Facebook publicaven una pista del lloc i havies d'anar a trobar-la. Primer era pensar si el lloc seria aquell, però un cop allà, trobar a on en concret podria estar! I no ho van posar gens fàcil! Algunes pistes et complicaven més enlloc d'ajudar-te i en ser una cosa tan petita, podia estar a qualsevol lloc! La primera vegada no vaig poder participar per problemes d'horari, però estava a Portaferrissa.


La segona vegada estava aquí, a prop del gat que hi ha a la Rambla del Raval, a la barra d'un Bicing.


La tercera als Jardinets de Gràcia, amagada darrera dels bancs de pedra.


I la quarta i última, al Parc de la Ciutadella. Dintre de la soca d'un arbre! Jo estic a la fotografia buscant... dues vegades em va acompanyar la meva germana, i aquí va ser ella qui em va fer la foto. Tot i portar la meva samarreta de Bola de Drac perquè em donés sort i m'ajudés a trobar-la, no va servir de res!

Com heu pogut deduir, no la vaig trobar mai! A més, si compraves a la botiga, entraves en el sorteig d'un viatge al Japó per a dues persones. I no, tampoc m'ha tocat!

A més, l'última maleta, per fer-la més especial, també tenia dos bitllets d'avió a Berlín, amb la qual cosa, la participació va ser més gran i l'amagatall i les pistes molt més difícils. Vam estar com dues hores buscant!!! I hi havia molta gent!

A més, si feies fotografies de la recerca aquest últim dia, triarien les millors i t'enduries un premi (sense especificar quin). Així que en vaig fer algunes i les vaig penjar. La gent va fer el mateix i al final... tots els que vam penjar fotos vam guanyar! No sabien decidir-se i com que tampoc erem tants, ens van donar premi a tots!!!

Així que vaig anar a buscar el meu regalet! I el vaig obrir i hi havia...



Una brúixola, una llibreteta/passaport i un boli. No és un gran premi, però millor això que res, no creieu?

L'experiència va ser molt divertida tot i no haver guanyat cap maleta ni cap viatge. Espero que tornin a tenir iniciatives com aquestes, que són genials i a més donen una molt bona imatge de l'empresa. A la botiga vaig ser la primera en recollir el premi, i els hi vaig explicar com havia anat tot. Es van riure molt també!

Resumint, MUJI molaaaaaa!!

9 d’ag. 2010

Harry Potter Candies

Com a fan de Harry Potter, hi ha certes coses que havia de tastar.

En el seu moment (no recordo ni quin any era!) ja vaig comprar-me i menjar les mítiques Bertie Botts Beans i les Chocolate Frogs (granotes de xocolata que a més tenien unes cartes col.leccionables). No recordo si hi havia alguna cosa més en el seu moment, tot i que costava de trobar, però tampoc en vaig fer foto i no ho recordo molt bé.

[Elphaba seguro que se acuerda mejor. No estoy muy segura, pero hasta puede que intercambiásemos en su momento algunas de las cartas de las ranas de chocolate y todo!]

Però quan la meva germana va anar als Estats Units ja fa bastant, em va dur això:


Cotton Candy Bubble Gum. Una mena de xiclets de cotó així esponjosos que tornen la teva boca blava. Van arribar molt xafats, i no crec que realment fossin com els vaig menjar, però estaven molt bons i realment et deixaven la boca blava!

[Son como chicles en forma de algones que dejan la boca bien azul. Están buenos, pero me llegaron un poco chafados del viaje.]


Blood Pop. Doncs això piruletes de sang! En realitat eren de maduixa, però realment et deixaven la boca ben vermella, com si estiguessis menjant sang! Els llavis es quedaven ben vermells, i a mesura que xupaves, amb la saliva, es tornava vermell i si regalimava, semblava sang! Estaven molt bones també!

[Piruleras de sangre, que te dejaban bien roja, tanto los labios, la boca, las dientes, la saliva... una pasada! Son de fresa y están muy buenas!]

Diria que hi havia moltes més llaminadures relacionades amb en Harry Potter, però no sé que n'han fet actualment. Jo si les trobés aquí a Barcelona, segur que les compraria! Però el boom actualment ja no és tan fort, i segur que no en comercialitzen, i si ho fan, serà al Regne Unit o als Estats Units. Una llàstima, perquè sempre m'han fet moltes gràcia aquestes coses!

[Seguro que hay más chucherías de Harry Potter, pero aquí no se comercializan y ahora ya no hay tanto interés, aunque en USA o UK seguro que debe haber, no? Yo lo compraría, que ya sabéis que me encantan estas cosas!]


5 d’ag. 2010

Daruma, si us plau!!


Si us plau, Daruma-sama, concedeix-me el meu desig!
Encara estàs a temps de fer-lo realitat!
おねがいします!
Jo ja estic esforçant-me, però una ajuda sempre és bona!
Gràcies! ありがとう!


23 de jul. 2010

De lejos todo parece más fácil...

M'encanta aquesta campanya publicitària del Campionat d'Europa d'Atlestisme Barcelona 2010.

"De lejos todo parece más fácil. Ven al estadio".


Els atletes que hi participen són: Angel David Rodríguez, Reyes Estévez, Juan Carlos Higuero, Concha Montaner, Manolo Martínez, Naroa Agirre i Jackson Quiñónez.

La música: Love of Lesbian i la seva cançó "Incondicional".

I és ben cert que des de lluny tot sembla més fàcil. Ui, si això no costa gens de fer, si les valles deuen ser molt baixes, si la bola no deu pesar gens, si té molt poca alçada... mira-ho de prop i prova de fer-ho i veuràs que no és tan fàcil!


14 de jul. 2010

El principio de una gran amistad


Este es otro regalo que recibí por mi cumple. A que es una monada? Es que como saben algunas, yo soy más de burro... jejejeje

Pero como ya se sabe, hay regalos que te hacen que no sólo gustan a la persona en cuestión, sino mirad...

La perra de mi hermana le ha cogido mucho cariño a mi burro!! Zelgadiss, intenté que no lo cogiera, pero es tozuda y no paró hasta que fue suyo. Ahora cada vez que viene a mi casa, va a mi habitación, se sube a mi cama, lo coge y se lo lleva al comedor.


Han hecho buenas migas! jejejejee

7 de jul. 2010

A comer!!


Aprovechando que desde mi cumple (qué rápido pasa el tiempo!!) tengo un magnífico conjunto japonés regalo de Zelgadiss para comer, os enseño algunas fotos de algunos platos que he ido haciendo.

Empezaremos por... yakitori やきとり. La verdad es que me quedó muy bueno! Y queda tan mono puesto en las brochetas... jejjeje Y es super fácil de hacer.


Otro día me vinieron ganas de comer onigiri おにぎり, así que me aventuré a hacerlos bien (que con el arroz siempre tengo algún problemilla y me cuesta que se me haga bien la forma tan kawaii que tienen). Estaban muy buenos! El que tenía furikake por fuera estaba más sabroso. Aquí tenéis el resultado:

Y hoy me ha dado por hacer katsukare カツカレー! Me encanta como queda la carne con el panko. Está super crujiente y buena!! Y con el arroz y el curry... mmmmm うまい!!!Quería poner más verduritas y cositas, pero no he tenido más tiempo. Aún así, merece la pena hacerlo.



Por que será que vuelvo a tener hambre ahora?! Creo que hoy cenaré más pronto de lo habitual...

28 de juny 2010

Mosaic

Siguiendo a Geno y a Zelgadiss, voy a hacer el mosaico!

Se trata de poner en un buscador de imágenes, vamos en el google, las respuestas a unas seis preguntas y escoger de la primera página de resultados, la que más nos guste. Luego la llevamos al creador de mosaicos y listos!

Aquí van las preguntas con mis respuestas.
[No os penséis que me ha sido fácil responderlas, eh? Que en realidad he tenido dudas en algunas y no sabía que responder!! Así que esto es más o menos aproximado... ;-P]

Tu nick o nombre: Claire

Tu comida favorita: me comería muchas muchas cosas, pero creo que en el fondo me quedo con... mamma mia... la pizza!

Tu color favorito: aquí si que hace muchos años que no puedo decidirme, así que mi color favorito es uno que no existe y que los tiene todos... el multicolor!

Un lugar interesante para perderte: Japón!

Un artista: esta me ha costado también. Yo diría Arashi, pero por mucho que yo los considere a los 5 artistas, no creo que fuera del todo cierto y me estaría dejando llevar... Así que... me he decidido por... Mika! Me tiene

Lo que más te gusta: eso si que es imposible de responder! jejeeje pero a ver... si intento pensarlo un poco, una de las cosas que más me gustan es... viajar!

Y el resultado es...


No está nada mal, no? Es divertido e interesante, así que a mi eso ya me ha molado!

18 de juny 2010

Sónar: Japó i Hideki Kozakura

Dijous al vespre vaig anar a l'Auditori a veure JAPÓ: bcn126 + Cristian Vogel, Ricard Marxer & Óscar Sol.

La veritat és que no tenia ni idea del que anava a veure, perquè no quedava clar enlloc. Només sabia que estava relacionat amb elJapó i que per tant, em podria agradar.

El que posa a la web oficial del Sónar és això:

[Un viaje de ida y vuelta a Japón

Una colaboración de lo más singular. A un lado del escenario estará bcn216, el grupo instrumental de l’Auditori dirigido por José Luis Estellés; al otro, el músico chileno-británico Cristian Vogel, una cara conocida en la escena de clubs internacional gracias a su trabajos para Tresor, y proyectos propios, como Super_Collider, junto a Jamie Lidell. En esta ocasión, Vogel se encargará (ayudado por Ricard Marxer y Óscar Sol) de la parte visual, mientras que bcn216 interpretará un repertorio que tiene el concepto de Japón como hilo conductor, con piezas de Kaija Saariaho, Hideki Kozakura, Toru Takemitsu, Benet Casablancas y Josep Maria Guix.]


Ha estat un concert diferent. No és que m'hagi encantat, però crec que m'ha agradat. Ha estat realment diferent. Les animacions que han projectat eren prou xules però tampoc eren el que m'esperava. I tampoc m'ha semblat un viatge al Japó... jo m'esperava alguna projecció amb imatges del Japó, però no... era tot més experimental, tant les imatges com la música.

[Resumiendo, ha sido chulo, diferente, pero una experiencia interesante. No me he sentido transportada a Japón, la verdad, pero como concierto ha estado entretenido.]

El programa era el següent:

I part

Kaija Saariaho (Hèlsinki, 1952)
Six Japanese Gardens

Tôru Takemitsu (Tòquio 1930-1996)
Toward the Sea III

Benet Casablancas (Sabadell, 1956)
"3 Haikus" per a piano sol
"Haiku" per a trio

II part

Hideki Kozakura (Seto, Japó, 1970)
N.A.M.I.

Josep Maria Guix (Reus, 1967)
Vent del capvespre


El que sí que no he pogut evitar ha estat anar a saludar a un dels compositors, Hideki Kozakura, que estava entre el públic. La seva peça N.A.M.I. ("onada" en català, "ola" en castellano) s'estrenava mundialment en aquest concert. Nascut a Seto, Japó, el 1970, és actualment professor assistent al College of Music de Nagoya, tasca que compagina amb la de compositor i pianista.



L'home ha estat molt simpàtic i s'ha sorprès molt de que jo em volgués fer una foto amb ell! A més, li he dit moltes felicitats en japonès, i ha flipat i m'ha preguntat si parlava japonès! I li he dit... una mica... hehehehehe Suposo que hagués pogut conversar amb ell, en anglès eh, però... els nervis del moment i la vergonya han fet que només li donés les gràcies altre cop i marxés.

[Muy simpático el tío! Muy majo. Ha alucinado cuando le he pedido de hacernos una foto! No debe tener fans, no? jejejje Y como le he dicho felicidades en japonès, me ha preguntaba si sabía hablar japonés... y yo... bueno... un poco... (para no decir que no... no quería quedar mal... jejejje) pero me he ido rápido porque no sabía que hacer y me daba vergüenza.]

He vist que té pàgina al myspace. Si voleu escoltar alguna peça seva, us deixo l'enllaç: